Després del llarguíssim congrés d’ERC, semblava que la formació començava a agafar forma de bassa d’oli, a l’espera de l’inici del nou curs polític, a una setmana d’entrar en el mes de l’any que sembla que tot s’aturi. La formació que torna a presidir Oriol Junqueras té com a projecte aguantar i esperar que el Tribunal Constitucional, a través del recurs d’empara, o amb l’ajuda del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), torni al líder del partit l’habilitació per exercir plenament els seus drets polítics. És a dir, passar de la fase de pres polític a líder del partit per acabar com a candidat. Una estratègia, com es pot veure en els congressos comarcals, pensada per bastir llistes arreu del país a les municipals del 2027.
El mapa sembla clar, a condició que l’oposició interna continuï estabornida i, sobretot, evitar tenir la pega que un dels teus noms de referència no et jugui una mala passada. I, aquest precisament, és l’escenari que, de cop i volta, s’ha trobat Calàbria, la seu nacional d’un partit que intenta ressituar-se en el mapa de la política catalana, en el projecte independentista i en el debat del dia a dia. Les declaracions de Gabriel Rufián alenant la formació d’un “front popular de les esquerres perifèriques” no ha caigut bé a cap dels cistells de les famílies d’ERC, i ha posat sal a les ferides obertes al congrés que començaven a reposar.
Ni tan sols el junquerisme, que domina amb mà de ferro l’estructura del partit, no entén com, de cop i volta, Rufián deixa anar aquesta idea quan precisament les enquestes començaven a mostrar certa estabilitat de l’electoral, la recerca de connexions més estables amb altres formacions avança i el soroll intern començava a silenciar-se. Alguns interpreten el moviment del seu cap de files al Congrés com una maniobra de salvament davant la possibilitat que hi hagi una convocatòria electoral avançada, altres ho veuen com una passa més per identificar-se com un free-lance de l’estructura republicana.
“Un vers lliure”
“És un vers lliure, però hi ha coses en què fins i tot la poesia ha d’estar molt calculada”, rondina un dels membres de l’executiva de Calàbria. En aquest sentit, entenen que propostes com aquesta s’han d’avisar abans perquè són “qüestions estratègiques”. “En Tardà escrivia articles, en Rufi fa declaracions”, es resigna un altre dels dirigents d’ERC. “Ja fa setmanes que hi ha un run-run amb això, i el partit ha tancat de seguida la proposta, un partit independentista no pot pensar en una estratègia de marc espanyol”, comenta un altre de les fonts consultades.
“Sembla que el somni de Rufián sigui ser el número dos d’una llista de Podemos i això no és l’estratègia d’ERC, som un partit indepe!”, afegeix una font de l’estructura institucional de la formació. “Són faves comptades, l’esquerra internacionalista sempre ha mirat l’esquerra independentista com si no prioritzés la lluita social; i nosaltres sempre hem defensat que la millor manera de defensar la classe obrera i els treballadors és amb un estat independent, per tant, s’havia arribat a la conclusió que l’Esquerra serà internacionalista quan siguem un estat independent; en definitiva, el debat està superat”, comenta una altra font del ferro d’ERC.
Manifestacions oficials
Membres destacats del junquerisme no entenen a què treu cap ara la proposta de Rufián. “No té cap sentit”, insisteixen, “nosaltres no tenim una òptica espanyola”. “Podem participar amb altres forces d’esquerres i independentistes de l’Estat en moments determinats i en iniciatives concretes, però no fer d’esquerra espanyola”, afegeixen. Tot en plena sintonia amb les declaracions de comandant a lloc d’ERC al Parlament, Ester Capella, que ahir desautoritzava sense embuts la proposta de Rufián, limitant aquesta mena d’acords a llistes, per exemple, de l’Europarlament amb altres independentistes bascos o gallecs.
Tot i que representants de Foc Nou, com Jordi Orobitg, es van quedar amb gana amb la resposta de Capella. “De la mateixa manera que ell no és ningú per posar sobre la taula una proposta estratègica com aquesta, la portaveu al Parlament no és ningú per rebatre-la”, va retreure l’exdiputat per Girona i ponent de la llei de desconnexió. De fet, reclamava que el partit s’ha de definir a través dels “òrgans interns”, i que, per tant, era responsabilitat del president, la secretària general o el portaveu posicionar-se respecte de la proposta del portaveu d’ERC a Madrid.
Suspicàcies
“No sabem a què treu cap, potser té por d’alguna cosa”, comenta un veterà alcalde de la formació. La referència és clara. Una de les especulacions que floten en l’ambient és el temor a unes eleccions generals avançades que coincideixin amb l’acceptació de l’empara o de les mesures cautelars del recurs presentat davant el Tribunal Constitucional. Una decisió que podria restablir la figura política de Junqueras, que ben bé podria ser candidat. O bé que, en el mateix escenari d’avançament electoral, però encara amb Junqueras inhabilitat, hi hagi una aposta per un candidat o candidata que li disputi el lideratge de la candidatura. Una opció que podria fer mobilitzar membres de Nova Esquerra Nacional, encara estabornits, la potent i rebel federació de Barcelona, la inquieta federació del Camp de Tarragona o fins i tot, la taifa de la Federació de Girona, així com els votants de Foc Nou de la primera ronda del congrés. És a dir, buscar dins el partit una alternativa capaç de plantar cara a un tòtem del partit i, de retruc, emetre un avís a Junqueras.
A més, avaladors del junquerisme des del minut zero comencen a plantejar-se si paga la pena córrer els riscos. “Sabem que té presència i arriba a sectors on fins ara ERC no arribava, però també percebem que és poc eficaç, no tenim el retorn electoral que se n’esperava”, raonen. En aquest sentit, argüeixen la maniobra d’alcaldable a Santa Coloma de Gramenet, que tot i la ingent quantitat de recursos i de coneixement, només va sumar un regidor més, passant d’un a dos, en el regne de Núria Parlon abans de ser consellera d’Interior. En aquell moment, quadres del partit arreu del país van preguntar amb veu alta a la direcció si arran de voler tenir un regidor més a Santa Coloma de Gramenet s’havien perdut alcaldies o regidors en feus tradicionals dels republicans. Va ser l’època en què es reclamava la figura “d’un Rufián amb barretina”, en referència a un lideratge tàctic de model desacomplexat, però sense un marc mental que s’interpretés com a espanyol.
Ara els mateixos crítics han sembrat el dubte en membres de la direcció, en el sentit que potser “Rufián resta més que no pas suma”, com a mínim en l’àmbit geopolític català. “Altra cosa és que estaria encantat de ser un dels líders d’aquest front popular, i segurament, podria ser ben rebut per l’electorat d’esquerres espanyol. Però nosaltres som un partit d’esquerres, sobretot, independentista”, conclou un altre dels membres de l’aparell. “Ningú no fa costat a Rufián i això potser farà que Sendero Luminoso acabi d’adonar-se que no és una bona estratègia fer algunes coses de política espanyola”, comenta un dels militants més veterans del partit, amb ironia, en referència a Junqueras. Sia com sia, la proposta de Rufián no ha convençut ningú.
