El nou cicle polític obert després d’una marató electoral ha deixat els partits independentistes al Parlament tan estabornits que tots tres -Junts, ERC i CUP- han obert períodes congressuals. Ara bé, els primers a encetar el meló de la renovació i obrir el corrent d’aire d’idees van ser els cupaires que fa més d’un any es van immergir en un complex sistema d’actualització del programari sense tocar els grans principis com Independència, socialisme, feminisme, l’ecologisme i els Països Catalans. És el que es coneix com a Procés Garbí.
La intenció era mantenir les quatre parets mestres pelades i començar una reforma integral que no es quedés en un lífting. De fet, algun dels veterans comentava que volien fer com els famosos bessons televisius que reformen cases mantenint l’estructura. Després de més d’un any de debats, el grup promotor va enllestir unes ponències, entrebancades per dos avançaments electorals a Catalunya i a l’Estat espanyol, que van resultar cops duríssims per a l’esquerra anticapitalista. Tot i les penyores que suposa una organització tan polièdrica des del vessant de l’esquerra radical, la CUP ha fet un esforç per intentar renovar ideari, llenguatge i sobretot organització.
Un batibull d’esmenes
Tot i aquest esforç ingent a l’assemblea que demà se celebra a Sabadell, la ciutat del famós conclave de l’empat, el desembre de 2015, ha de decidir el futur de les més de 150 esmenes que s’hauran de votar i debatre en set blocs en l’estratègica -com ara, construcció i alliberament nacional; acció institucional; aliances i candidatures- i altres set blocs en la ponència organitzativa -àmbit local i territorial; Mesa Nacional o Organització nacional entre d’altres.
De fet, hi ha apunts polèmics com ara organitzativament, la creació d’una secretaria general, o bé si estratègicament se surt de la Taula de l’Esquerra Independentista, o fins i tot, entrant en el detall territorial, si la CUP del Ripollès deixa la Vegueria de l’Alt Ter i s’incorpora a Nord-oriental. Una decisió que permetria a Osona tenir territorial pròpia sense haver d’ingressar a Catalunya Central. En tot cas, el grup promotor ha estat prou curós de presentar una ponència i els punts més delicats o esmenes que podrien ser susceptibles de grans debats les ha deixades per a la decisió de l’assemblea general.
El conclave, que serà a la Fira de Sabadell, es preveu que s’allargui, amb optimisme, fins a les nou del vespre. Per això s’ha habilitat un sistema de votació a través del mòbil per tal d’agilitzar els tràmits. Un sistema que ha estat posat en dubte pel PUIC, un corrent intern crític amb l’estratègia actual de l’organització.
Adaptar-se als temps històrics
El grup promotor que ha coordinat Maria Gordillo i Non Casadevall ha presentat una ponència amb el títol, Impulsar, articular i vèncer. De fet, encara és un document de treball perquè ha generat un intens debat al llarg del país per esmenar-lo i que mira de superar la dicotomia entre el carrer i les institucions i que ha buscat obrir en certa manera debats que han estat continguts els darrers anys arran de la sotragada que ha suposat la repressió i les seqüeles del Procés independentista en el dia a dia de les formacions polítiques.
El document ressalta la importància de mantenir la connexió i l’activisme al carrer, però també la d’ocupar les institucions. També incorpora una nova manera d’organitzar-se i prendre decisions de manera més eficaç, i s’amara d’una idea que va engendrar Andreu Nin, vincular la lluita per l’alliberament nacional amb la lluita social. Al capdavall, i pel traç gruixut, la dicotomia apareix en dos nivells. Per una banda, si el model ha de ser l’impulsat per exemple a Girona, on ha assolit la governabilitat de la ciutat amb la figura de Lluc Salellas; o bé, un model més que s’assimila a Barcelona, on la formació ha patit més desgast electoral. I, per altra banda, com organitzativament la CUP pot ser més àgil en l’enfrontament de la realitat diària, sia mediàtica o política.
De fet, les esmenes miren de perfilar noves maneres i nous mecanismes dins l’organització que la converteixi en més eficaç i ràpida, però sense perdre l’essència de l’assemblearisme i de la veu i poder de cada militant. Així mateix, preveu un aperturisme en l’esquerra anticapitalista posant el dia idees que haurien estat superades per la realitat econòmica i apostant per la “ruptura democràtica”.
“Revolució en clau independentista”
“El nostre objectiu polític només es pot assolir amb una revolució en clau independentista”. Aquesta és la divisa amb què el grup impulsor resumeix l’essència del marc estratègic que proposa el document. “La institució, per si sola, no podrà generar els escenaris necessaris per fer-ho, alhora que és imprescindible que els faciliti”, s’hi llegeix. Tota una declaració d’intencions per esbossar quina és la via que els cupaires han fet arribar als relators del grup impulsor, amb cert suport de les bases que aposten per la independència com a clau de volta revolucionari.
En aquest sentit, defineixen l’objectiu de la CUP com la “proposta estratègica per superar un sistema de dominació que ens porta al col·lapse, entesa la ruptura democràtica com la generació d’un escenari revolucionari en clau independentista vinculat a un projecte d’emancipació social“. És a dir, la lluita d’alliberament nacional lligada a la lluita d’alliberament social. L’eterna discussió de l’esquerra, però amb un aprenentatge recent i que ara, el context polític, els deixa camp per córrer i explotar-lo.
