L’esquerra independentista està obrint la caixa dels trons en el seu procés de refundació. El document que la militància i la biosfera de la CUP discutirà el pròxim 16 de desembre a Girona n’és un bon exemple. El Procés de Garbí obre totes les portes que fins ara la majoria dels partits independentistes han evitat obrir, com ara la lectura del post Primer d’Octubre o bé la posada al dia de les seves estructures. El text que servirà de protoponència també avisa de dos elements que posen en risc l’independentisme com a “projecte majoritari”. D’una banda, el risc “d’ulsterització” (de divisió entre comunitats) de la societat catalana i, de l’altra, el fet que l’independentisme s’hagi tornat a deixar enredar pel PSOE, segons el seu punt de vista, ara amb el pacte d’estat per l’amnistia.
Dos elements que, negre sobre blanc, segons el grup motor que ha elaborat el document amb les opinions de les bases recollides els darrers mesos, comporten un “procés de minorització“. De fet, afirmen que l’Estat ha aplicat la seva “agenda anticatalana” que ha tingut cert èxit en haver “minvat la consciència del conflicte nacional” i haver “erosionat molts consensos”. En aquest marc, retreuen que s’hagi revalidat el bloc d’investidura al Congrés, un fet que, des del punt de vista dels redactors del document de la CUP, suposa la “conciliació a partir de canvis poc profunds i de diàleg dins el marc constitucional i autonòmic”. Una situació que han generat les forces polítiques sobiranistes que mantenen Pedro Sánchez com a president espanyol. Així, sentencien que “el PSOE ha exercit el seu paper històric com a principal garant del manteniment de l’Estat”.
“Procés de minorització”
En un dels apartats del document, titulat Països Catalans, dinàmiques estructurals, tendències i oportunitats en els àmbits econòmic, polític, institucional i cultural, el grup motor dissecciona la relació entre llengua, sentiment per pertinença i conflicte nacional des d’una perspectiva de la classe treballadora. Així, parteix de la premissa que “arreu dels Països Catalans s’està fent evident una forta davallada en l’ús de la llengua catalana i altres elements com l’autoidentificació nacional i el sentiment de pertinença”.
Ho qualifiquen de “procés de minorització”, que atribueixen a la “construcció del règim del 78 i període post Transició”. En aquest marc, recorden que “l’Estat espanyol ha prosseguit i recentment aprofundit el seu embat institucional i civil contra la llengua i el catalanisme, amb la seva agenda anticatalana i s’han erosionat molts dels consensos catalanistes allà on existien”. Un dels casos seria la immersió lingüística a les escoles catalanes. També destaquen com “la consciència del conflicte nacional ha minvat dins d’alguns sectors que formen part del catalanisme i fins i tot de l’independentisme”.
És en aquest punt, on els cupaires disparen les alarmes perquè veuen que “la voluntat d’apaivagar el conflicte nacional, conjuntament amb l’assumpció de marcs nacionalistes ètnics, els ha portat a dibuixar una comunitat castellana en oposició a la catalana”. Un factor que “obvia tant les diferències nacionals i polítiques internes de les castellanoparlants, com l’existència de comunitats lingüístiques no castellanoparlants molt grans del territori”. “Així, assumint el relat d’ulsterització, però amb voluntat, en teoria, de convèncer-los, s’ha aprofundit la qüestió nacional com a qüestió identitària i excloent i no com a projecte polític nacional necessàriament inclusiu amb la diversitat nacional i lingüística del nostre país”, sentencia el document. Una realitat que s’incrementa per la “inacció institucional i el negacionisme de realitats sociolingüístiques i polítiques adverses a la llengua”.
El paper del PSOE
Els cupaires també incideixen en el paper del PSOE en l’esgotament independentista i de les esquerres espanyoles. En aquest sentit, consideren que el “PSOE ha aconseguit utilitzar la por a l’extrema dreta” així com “l’activació d’un cert escut social” per debilitar el Procés i el moviment post 15-M. De fet, asseguren que els socialistes han pogut “integrar en la dinàmica de l’Estat aquelles forces polítiques” que podien representar els moviments que en el cicle anterior es visualitzaven com a principals desestabilitzadors del règim (Podemos i els partits independentistes)”.
“Podem dir que el PSOE ha exercit el seu paper històric com a principal garant del manteniment de l’Estat i la pau social en context de crisis múltiples”, raonen. Seguint aquest fil, reconeixen com ha aprofitat el PSOE l’extrema dreta quan, de fet, el seu creixement. que veuen “inherent a l’actual Estat espanyol hereu del franquisme“, ha estat “legitimat” pels mateixos socialistes. D’aquesta manera, retreuen el “pacte d’estat amb acord per l’amnistia” que ha revalidat el “bloc de la investidura” de Pedro Sánchez. Una decisió que permetrà a les “forces sobiranistes apostar per sostenir i continuar consolidant la pau social i el tancament per dalt del conflicte nacional”.
