Vesprada republicana, més que un debat entre els tres candidats a presidir ERC. A tres dies per les eleccions internes que ha de decidir la pròxima direcció dels republicans, els tres candidats –Oriol Junqueras, Xavier Godàs i Helena Solà– s’han enfrontat en un únic debat de la llarguíssima campanya interna. Una batalla política que ha esdevingut una veritable guerra de trinxeres entre les tres candidatures. La trobada ha estat un cafè d’Ateneu, amb delicadíssimes crítiques i en certa manera, i com ha qualificat el moderador, Oriol Duran, prou hieràtic. De fet, ha estat una mica massa rígid i malgrat els tímids intents de buscar el cos a cos, no hi ha hagut el que tècnicament es pot anomenar combat polític.
De fet, el debat d’aquest vespre s’havia escalfat al migdia, quan Nova Esquerra Nacional i Foc Nou han denunciat la candidatura Militància Decidim, que lidera Junqueras, la “manca de voluntat de debat de la candidatura Militància decidim impedint fins a cinc debats territorials a Barcelona, Tarragona, les Terres de l’Ebre, el Baix Besòs i la Segarra”. Les dues candidatures lamenten que els junqueristes hagin posat bastons a les rodes en aquestes demarcacions quan bé s’han pogut celebrar debats amb les diverses candidatures a Molins de Rei i a Sant Feliu de Llobregat (Baix Llobregat). Però ha estat foc d’encenalls perquè tots tres candidats s’han limitat a explicar els seus programes electorals interns, en els tres blocs establerts en el guió i un minut de glòria. El principal problema ha estat si es deien de vostè, de tu o com a “companys”.
Tres propostes per a la presidència del partit republicà
Els tres candidats han exposat la seva proposta davant la davallada electoral i de militància que ha perdut el partit. “Recosir” ha estat un dels verbs més utilitzats. L’única veu que ha pogut marcar diferència estratègica ha estat Solà, criticant l’acord amb el PSC i comprometent que el partit, si el presideix, “no investirà ningú al Congreso” si no és a canvi d’un referèndum d’independència. De fet, és l’única candidatura que en aquest concepte per marcar una clara diferència.
Junqueras ha basat la seva proposició en quatre idees clares: demostrar que s’ha trepitjat el país des de fa mesos, que no es pot fer responsable d’allò que feia la direcció del partit mentre ell era a la presó, la manca d’empatia del Govern republicà amb sectors com la pagesia o l’educació i centrar els esforços del partit a les polítiques socials. En definitiva, Junqueras ha posat exemples concrets per diferenciar-se de les proclames més genèriques dels altres candidats.
Godàs per la seva banda ha insistit que les eleccions del 30 de novembre no són per a un país sinó per dirigir un partit. D’aquí que hagi emfatitzat que NEN diferenciarà entre els càrrecs de Govern i els del partit. Solà ha defensat la seva opció per recuperar la independència com a “eix central del partit”. Tant Godàs com Solà li han retret que ha estat 13 anys de president. Junqueras hàbilment els ha fet memòria que d’aquests 13, quatre ha estat a la presó.
L’endemà d’unes eleccions d’ERC molt tenses
El debat ha estat avorrit, amb poc punch per part d’uns candidats que semblaven més cansats que entusiasmats a debatre. Fins i tot, Junqueras ha tibat d’ironia plantejant que l’endemà vagin totes tres candidatures pel territori a “recosir” el partit. De fet, Junqueras s’ha compromès al primer de desembre a convocar les altres candidatures per veure com avaluar el futur del partit.
També en el marc de les coincidències, Junqueras i Solà s’han conjurat per fer una auditoria o una comissió de la veritat sobre les campanyes de falsa bandera. El debat ha deixat a la xarxa la duresa, l’agror i la crítica que s’ha viscut durant aquesta campanya. En definitiva, tots tres candidats, amb les seves peculiaritats militen al mateix partit. La militància té aquestes coses, que al final, tothom mira pel partit.
