Alícia Romero (Caldes d’Estrac, 1976) és la portaveu parlamentària del PSC i la diputada que ha encapçalat el seu partit en les negociacions dels pressupostos de la Generalitat per a aquest any 2023. Poc més d’una setmana després del tancament del pacte dels comptes entre els republicans i socialistes, Romero reflexiona sobre el futur de la legislatura i com queda la posició del seu partit després de donar, de moment, oxigen a l’executiu de Pere Aragonès. Alhora, parla sobre el trencament de “la política de blocs”, de les eleccions municipals a Barcelona i del famós vídeo de Jaume Collboni, on l’alcaldable socialista a la capital catalana mostra, en una story al seu Instagram, com l’alcaldable de Tarragona, Rubén Viñuales, assegura en una reunió del PSC que els mitjans els han “comprat el relat” sobre les negociacions del pressupost.
Vostès han pactat els pressupostos amb el Govern d’ERC, que ja tenia un pacte amb els comuns. Amb això torna el tripartit? És el que diu Junts…
No. Hem deixat clar que és un acord puntual de pressupostos. Catalunya necessitava uns comptes per al 2023 i no perdre l’oportunitat dels més de 3.000 milions afegits que venien del sistema de finançament autonòmic. Hem fet un exercici de responsabilitat. Però, com s’ha vist en el ple d’aquesta setmana, en allò que no ens ha semblat bé del que plantejava ERC, hi votem en contra. No tenim un compromís d’estabilitat ni de govern.
És un abans i un després en la política catalana?
Es pot veure així. S’ha trencat una política de blocs. Malgrat tot, crec que no l’hem trencada amb els pressupostos, sinó el dia que vam acordar renovar els òrgans parlamentaris, com la CCMA, la Sindicatura de Comptes, la Sindicatura de Greuges… Aquell pacte de l’any passat ja marcava un trencament de la política de blocs. També va passar amb la llei del català. És important aquest acord de pressupostos, perquè és la llei més important que aprova un Parlament. Tenint en compte que veníem d’una campanya electoral en la qual es va signar un document per fer un cordó sanitari al PSC, crec que s’ha avançat i és obvi que en els últims dos anys han passat coses. D’alguna manera hem sabut trencar la política de blocs entre tots perquè el que ens uneixi sigui el bé i el benefici del país.
El PSC agafa protagonisme…
Ens sembla bé que s’hagi deixat de posar aquest cordó sanitari al PSC. Som un partit que no ha de demostrar els seus valors, que són els fundacionals. Sempre ha prevalgut l’interès del bé comú i l’interès de Catalunya per sobre de qualsevol altre. Que puguem participar en decisions importants com la renovació dels òrgans, la llei del català o ara els pressupostos, crec que és el que li pertoca a un partit com el nostre, que va guanyar les eleccions el 14 de febrer del 2021.
Després de l’acord del pressupost, quin PSC podem esperar? Ajudant el Govern?
Trobarà el PSC que hi havia fa dos mesos i fa un any. Un PSC que està a l’oposició, però que la fa crítica i constructiva. Sempre intentem allargar la mà si és per millorar la vida dels ciutadans de Catalunya. Ho hem fet amb els pressupostos, però ja ho havíem anat fent amb altres lleis i altres situacions. Demanem al Govern que quan necessiti suports per aprovar els decrets llei allargui la mà i cerqui els suports a través del diàleg, que és segurament el que més hem trobat a faltar d’aquest Govern, que no ha estat conscient que tenia 33 diputats i d’alguna forma ha anat avançant sense tenir en compte ningú. Crec que l’aprenentatge d’aquests pressupostos és que amb 33 diputats no es poden aprovar lleis i que has de cercar els suports. Això es fa a través del diàleg i dels acords. Esperem que el Govern tingui un canvi d’actitud, mentre que el PSC mantindrà la que ja tenia.
La intenció del PSC també és governar des de l’oposició?
La primera voluntat del PSC és governar Catalunya. Espero que ho puguem fer aviat. Mentre no sigui possible, governar des de l’oposició és el que intentem fer. Es pot marcar política des de l’oposició, tal com hem fet amb aquest pressupost. Hem establert les nostres condicions. No només amb allò que s’ha conegut i que s’ha publicat als mitjans, com són les grans infraestructures de país, sinó que també hem sigut capaços de posar 760 milions d’euros per un pacte de l’aigua, ara que som conscients de la dificultat de gestionar enmig d’una sequera. També hem posat recursos en l’àmbit de la salut, potenciar els recursos en l’àmbit del coneixement… Això també és governar des de l’oposició. Ser útils a la ciutadania.
“L’aprenentatge d’aquests pressupostos és que amb 33 diputats no es poden aprovar lleis”
En moltes ocasions i durant les últimes setmanes ens hem trobat al Parlament una ERC sola, amb el PSC i Junts que votaven en un sentit molt similar o pràcticament igual. Podríem veure un acostament cap a ERC en aquest aspecte o seguiran en la línia de Junts?
Nosaltres seguirem fent el nostre camí, que és el de ser crítics i constructius. Seguirem donant suport a allò que ens sembli que és bo per als catalans. Hi ha vegades que això ens fa unir a ERC i d’altres, a Junts. Potser en els darrers temps hem trobat més punts de connexió amb Junts en alguns temes, com ara les grans infraestructures, però amb altres coses estem lluny. Nosaltres defensem que, en fiscalitat, qui més guanyi i qui més contamini ha de ser qui més pagui. Això ens distancia de Junts. Votarem el que es correspongui més amb el nostre ideari. No hi ha una estratègia de canvi de posició, malgrat que hàgim aprovat els pressupostos. Seguirem el nostre camí. A vegades també és amb els comuns, malgrat que ens costi…
Després de l’acord del pressupost amb el Govern, hi ha hagut un canvi de relació amb el president de la Generalitat? Hi confien més?
Fa molt poc que hem fet aquest acord. Una setmana. Amb el president Aragonès hi tenim una relació cordial i correcta. Ens hem de donar més temps per poder valorar si aquesta confiança té uns resultats positius. En aquest acord hi ha la rúbrica del president de la Generalitat i si no es compleix li demanarem responsabilitats. Crec que entre ERC i el PSC feia molts anys que no es negociava res tan important. És la primera vegada en més d’una dècada que ens posem a negociar un tema tan rellevant com els pressupostos. No hi havia confiances. Ara hem encetat aquestes confiances. Veurem si es consoliden o moren. Les relacions s’han de cuidar. Tenim tota la predisposició a entendre’ns amb el Govern. Sempre li hem demanat més diàleg i més encara amb un govern que està en minoria amb 33 diputats. Esperem que ells també ho vegin així.
Té por que els republicans no executin els tres macroprojectes? No hi ha partides pressupostades per al Hard Rock, la B-40 i l’ampliació de l’aeroport del Prat…
Confio que ells compleixin la seva paraula amb la signatura del president. En altres punts del pacte tampoc hi ha partides. És fer una anàlisi, un estudi… Estem parlant de signar un conveni dins del primer trimestre de l’any. El 31 de març s’ha de signar un conveni. Això és poc ambigu.
Hi ha temps?
I tant. Ja s’estava treballant. El govern espanyol posarà una proposta sobre la taula. També s’aprovarà el Pla Director Urbanístic del CRT Vilaseca-Salou. S’han compromès a un termini que és el 30 de juny. A partir d’aquí s’han de fer totes les tramitacions, com ara les compres de sòl, les reparcel·lacions… Tots els procediments importants per després construir. Això tampoc és ambigu. Fer una comissió per començar a definir quina és la millor solució per tenir un aeroport que pugui competir globalment i amb millors connexions intercontinentals crec que no és ambigu. Malgrat no tenir partides pressupostàries, alguna sí que en tindrà. Un cop signem el conveni amb l’Estat per la B-40, aquests recursos vindran. Ara hi són en els pressupostos de l’Estat i vindran cap al pressupost de la Generalitat. Estic convençuda que compliran l’acord. Si tinguéssim dubtes de si el compliran, no ens estaríem fent cap bé. Farem un seguiment perquè això sigui així.
En canvi, el conseller de Territori, Juli Fernàndez, va assegurar aquest dimecres durant la sessió de control al Govern que el que s’havia pactat no era el Quart Cinturó…
Nosaltres el que hem pactat és un tram. És una reivindicació històrica. És una infraestructura que fa tota la segona corona. De Vilanova fins a Mataró. Ja hi ha trams fets, com de Vilanova a Vilafranca o de Mataró a la Roca del Vallès. Estem reivindicant el tram entre Terrassa, Sabadell i Castellar. És un tram aprovat per la Generalitat ara fa un any, per un Govern de Junts i ERC. Està aprovat també pels ajuntaments, territori i consell comarcal. Ha de descongestionar la C-58 i l’AP-7. No només per als veïns, sinó també per a les mercaderies. Necessitem infraestructures competitives. Si no, no atraurem inversions. Vull confiar que això es portarà a terme…
En canvi amb l’aeroport, què s’ha pactat exactament? Els republicans neguen que s’hagi pactat l’ampliació de la tercera pista…
S’ha pactat crear una comissió, que durant aquest 2023, treballarà amb experts i agents de l’entorn i el territori per trobar la millor solució que ens permeti fer de l’aeroport del Prat un aeroport competitiu a escala global. Això vol dir que tingui vols intercontinentals, que et connectin punt a punt i que ens faci atractius per atraure activitat econòmica. Amb això hem coincidit i veurem quina solució hi ha. Des del PSC creiem que les solucions que plantegen la majoria dels experts és ampliar una tercera pista. ERC diu que no. Doncs deixem treballar aquesta comissió, que estarà conformada pels dos governs més experts.
És un pas endavant. ERC no estava en aquesta posició. Gràcies al PSC hem aconseguit posar en marxa una comissió per decidir el model d’aeroport. Estic convençuda que el conseller d’Empresa vol que aquest aeroport sigui més competitiu. Quan l’altre dia presentava la capacitat inversora de Catalunya, és el primer que sap que si no tens un aeroport competitiu no tindràs inversions. No tindràs un Mobile, ni grans fires ni grans congressos… No vindran empreses… La solució implica respectar el medi ambient i l’entorn i segur que ho sabrem fer bé, perquè Catalunya fa les coses bé.
Junts va anunciar fa pocs dies que presentaria una esmena a la totalitat sobre els pressupostos. Creu que s’equivoquen?
No m’agrada valorar el que fan els altres partits. Nosaltres tenim molt de respecte per tothom. Junts ha pres una decisió i nosaltres la respectem. S’entén que un partit que es va sentir expulsat del Govern, ara no vulgui donar suport a aquest executiu. Ells senten que els van trair, pel que hem escoltat. Tot es pot entendre i deu ser una decisió molt meditada.
“Entre ERC i el PSC feia molts anys que no es negociava res tan important. És la primera vegada en més d’una dècada que ens posem a negociar un tema tan rellevant com els pressupostos”
Va haver-hi un moment durant la negociació del pressupost que semblava que no hi hauria acord. Va ser justament abans que ERC donés el seu ‘sí’ a la B-40. Què hauria passat si ERC no hi hagués donat suport?
No hi hauria hagut pressupost per al 2023. Nosaltres ho vam dir des de la primera reunió, el 7 de novembre. Aquests eren uns temes importants per a nosaltres. Catalunya havia d’avançar i deixar la inèrcia i passar a l’acció. No podíem estar dubtant i sense prendre decisions, que és una cosa que li passa a Catalunya i a aquest Govern. Si volien aprovar els pressupostos, havien d’acceptar això. No són coses tan estranyes, perquè la B-40 ja estava aprovada per part del Govern. El Hard Rock és un procés administratiu que funciona. L’aprovació del PDU va ser fa un any. I per a l’aeroport s’havia de treballar alguna cosa. No ens semblaven temes que no es poguessin acceptar, malgrat que els pogués incomodar.
Va haver-hi també un moment que entre gent d’ERC creien que vostès ja des d’un bon començament no volien aprovar el pressupost. Deien que posaven molts entrebancs en les negociacions.
No és així, perquè no ens hi hauríem posat. M’agradaria explicar el que jo vaig veure a les reunions. El que ens vam trobar va ser un partit (ERC) que quan es mirava el mirall no veia 33 diputats, sinó 60. Fins que no es va adonar, al llarg de la negociació, que eren 33, no va canviar l’actitud. La seva actitud era: li dono un paper en blanc i digui’m quines coses vol que ja li afegirem. Els vam dir que no, que nosaltres som 33 diputats i que havia de ser una negociació de tu a tu. Per començar, els vam demanar la documentació per avaluar el pressupost.
A partir d’aquí, vam anar avançant lentament, perquè no teníem les confiances amb ERC. No teníem ni els seus mòbils. No hi havia aquestes confiances que també s’han d’anar teixint. Entre això i que ERC, fins ben iniciada la negociació, no es va adonar que tenia 33 diputats, al principi no avançàvem. Tots vam fer un bany de realitat. Nosaltres no vam demanar tres coses. En vam demanar moltes. Es veu en el nostre document de 30 pàgines de propostes, que van molt més enllà d’aquests tres macroprojectes. Volíem la nostra empremta en aquest pressupost, perquè tenim la força per poder demanar més temes que han estat aturats i que havien de sortir reflectits en aquests comptes.
El 28 de desembre vostès van presentar un document amb les seves propostes i el definien com “de mínims”. Finalment, en alguns aspectes han acabat cedint…
En una negociació un ha de cedir. En moltes coses hem anat cedint, perquè quan un demana 100 i després li donen 50, ja està cedint. En algunes coses hem pogut pressionar més i en d’altres menys. És obvi que acabes cedint i nosaltres ho hem fet. En alguns temes no volíem fer-ho perquè ens semblava molt important per a Catalunya. Li podrà dir el Govern, en les últimes hores de negociació i després de la B-40 vam seguir negociant 8 o 9 hores més perquè hi havia esculls. Hi havia temes importants encara.
En canvi, no s’ha arribat cap pacte amb la política d’Acció Exterior…
Demanàvem que no s’incrementés la despesa per a l’any 2023. Que es consolidessin les delegacions que estaven aprovades. No ho hem posat en el document, però és el que es farà i és el que va dir la consellera, Meritxell Serret, en la seva compareixença al Parlament. No es faran noves delegacions, sinó que es desenvoluparan durant aquest any aquelles ja aprovades. És el que nosaltres volíem. No és que no estiguem d’acord amb les delegacions a l’exterior, al contrari, nosaltres estem d’acord que s’ha de fer política exterior des de la Generalitat. Ho fan totes les comunitats autònomes. Amb un any de dificultats econòmiques, potser cal prioritzar. Per tant, no fer un creixement com s’havia fet altres anys i obrir les que hi havia pendents, així com analitzar si totes les que tenim tenen el mateix sentit. Demanàvem una certa anàlisi, perquè també tenim oficines comercials, que es poden fusionar…
“És el que va dir la consellera, Meritxell Serret, en la seva compareixença al Parlament. No es faran noves delegacions, sinó que es desenvoluparan durant aquest any aquelles ja aprovades
És per això que s’ha retirat la moció del ple d’aquesta setmana que demanava frenar més obertures?
Aquella moció estava feta abans de tancar l’acord pressupostari. Finalment, si no hi hagués hagut acord, podríem haver marcat la nostra política. Amb l’acord, no tenia gaire sentit votar coses diferents.
Aquest divendres ha començat el judici a la presidenta suspesa del Parlament, Laura Borràs, per presumpte fraccionament de contractes quan era directora de la Institució de les Lletres Catalanes. En cas que hi hagués una sentència condemnatòria, el PSC reclamaria la presidència del Parlament?
Primer, vull dir que en l’àmbit personal li donem tot el suport. Segur que deu estar vivint un moment difícil. El que volem vetllar i garantir és la seva presumpció d’innocència. Si el judici, després, porta a una sentència condemnatòria, s’haurà de parlar amb tots els grups parlamentaris, sobretot amb els tres grans, que són ERC i Junts. Nosaltres tampoc tenim una gran ambició de presidir el Parlament. Aquest debat s’haurà de tenir i arribar a un acord.
Entén que no li correspondria a Junts…
En podem parlar. Tampoc tenim una idea preestablerta. El que volem és que si és la sentència condemnatòria s’haurà d’obrir aquesta carpeta. La nostra voluntat és que el Parlament tingui una presidència i funcioni bé. Que no tingui escàndols i recuperi el prestigi que ha perdut en els darrers anys. Amb aquestes premisses, esperem que entre tots puguem triar la millor presidència per al Parlament.
D’altra banda, què li ha semblat la marxa del govern municipal de Barcelona de Jaume Collboni?
Respecto la decisió que ha pres. Ha pres una decisió personal, basada en el fet que ell té un objectiu molt clar, que és ser alcalde de Barcelona. Ell diu: marxo per distanciar-me del govern i poder fer una bona campanya per tornar-hi sent alcalde. Crec que serà alcalde i és una decisió personal i la vull respectar.
Vostè hauria fet el mateix?
No ho sé, perquè no he sigut primera tinenta d’alcalde de Barcelona ni d’enlloc. No m’he torbat en la seva posició. Podem parlar molt, però és una decisió personal i segur que molt meditada.
“Viñuales va fer una reflexió molt més àmplia i ell parla sobre els mitjans. Explica com hem anat explicant durant molts mesos la nostra posició i crec que la nostra coherència ha fet que els mitjans hagin reflectit això”
Em sabria dir quin és el soci prioritari del PSC a l’Ajuntament en cas que guanyés o quedin segons?
Aquell qui comparteixi més el nostre projecte…
Que ès…?
Això ho decidiran els companys que estan a Barcelona. Ara Jaume Collboni està amb el disseny de la llista, del programa electoral… Ahir va fer una sessió amb arquitectes per parlar d’urbanisme… Està buscant perfils per confeccionar aquest equip i el projecte. Un cop estigui clar, veurem amb qui hem de compartir projecte. Això ens passa a Barcelona i a tot arreu. Quan un fa govern, intenta cercar qui té més coses en comú. Jo vaig ser a Mataró en diferents governs, i en el darrer va ser un tripartit que va funcionar molt bé. Ho haurà de decidir Jaume Collboni i el PSC de Barcelona.
El mateix Jaume Collboni va penjar un vídeo a les seves xarxes socials en el qual es veia el diputat i alcaldable de Tarragona, Rubén Viñuales, en una reunió del govern alternatiu dient que els mitjans els havien comprat el relat sobre el pressupost. Això és així?
Tots cometem errors i aquest tipus de relliscades. Ho dic pel vídeo, que evidentment no hauria d’haver sortit, ja que era una reunió privada. Viñuales va fer una reflexió molt més àmplia i ell parla sobre els mitjans. Explica com hem anat explicant durant molts mesos la nostra posició i crec que la nostra coherència ha fet que els mitjans hagin reflectit això. Potser ho va dir amb unes paraules diferents i era una reflexió més llarga i ha quedat aquesta frase. Venia a dir això.
Hi ha una cosa molt important en política, que és intentar ser honest i dir sempre la veritat. Si un diu sempre la veritat, és molt difícil que l’enganxin amb una altra versió. És el que hem intentat fer durant tot aquest procés de negociació, en trobades off the record, en declaracions als faristols del Parlament o en rodes de premsa. Dir la veritat des del nostre punt de vista. Això et dona un nivell de coherència que, quan un veu reflectit als mitjans, potser coincideix amb la nostra, perquè hem intentat ser coherents i no enganyar ningú.
13
2
