La líder dels Comuns, Jéssica Albiach, ha enlletgit al Govern la seva “manca de lideratge” en les darreres setmanes arran de les tensions pels pressupostos. Segons la coordinadora, el PSC “ha marcat l’agenda” de l’executiu català arran de les negociacions dels comptes, fet que ha impossibilitat cap acord per aprovar la llei de comptes. Es tracta, per a Albiach, d’una tendència que s’ha repetit durant tota la legislatura: el president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha “centrifugat les seves responsabilitats” pel que fa a la construcció de majories parlamentàries. “Ha actuat com si tingués majoria absoluta, quan està en minoria”, rebla la dirigent.
En una compareixença al Parlament després de l’anunci electoral per part del president Aragonès, Albiach ha estat especialment crítica no només amb diverses posicions del Govern, malgrat que ha posat el focus en el Hard Rock. La líder dels comuns ha reclamat l’executiu que “no prengui cap decisió irreversible” en les setmanes que queden fins als comicis, en tant que el projecte va contra “un model respectuós amb les persones i el territori”. Més enllà de la instal·lació del casino al sud del país, Albiach ha enlletgit a Aragonès la inacció en qüestions com la crisi educativa o la sequera. “Era un Govern sense projecte de país”, lamenta la dirigent dels Comuns. En aquest sentit, considera que la convocatòria electoral és una “decisió coherent” davant la impossibilitat per acordar els pressupostos per al 2024.

“Responsabilitat” dels Comuns
Davant les crítiques des d’ERC i PSC pel seu no als comptes de la Generalitat per al 2024, Albiach ha reivindicat la “responsabilitat” del seu partit en els darrers anys pel que fa a acords amb el Govern. “Si Catalunya ha tingut tres pressupostos des del 2017 ha estat gràcies als vots dels Comuns; no se’ns pot demanar més responsabilitat que la que ja hem demostrat”, rebla la dirigent. En aquest sentit, denega el “xec en blanc” que, en les seves paraules, els hi demanava el president. Davant aquesta divisió de projectes de país, Albiach planteja els comicis del maig com un plebiscit “entre allò vell i nou”. “Un model desarrollista dels 80, sotmès als interessos de la patronal, o un que diu que Catalunya no està en venda”, conclou.