Pedro Sánchez va ser investit president del govern espanyol el 16 de novembre de 2023 per tercera vegada consecutiva. Una investidura que va ser possible gràcies, en part, al suport dels set diputats de Junts per Catalunya després que la formació tanqués un “acord històric” amb els socialistes espanyols el 9 de novembre de 2023 a Brussel·les. Més d’un any després de la formalització d’aquell pacte, aquest dilluns, 9 de desembre, l’executiva de Junts per Catalunya, amb Carles Puigdemont al capdavant, es reunirà a la capital belga per fer-ne balanç. El president a l’exili presidirà la reunió, que comptarà presencialment amb els membres de la Permanent de la formació, mentre que la resta de l’executiva hi participarà de forma telemàtica.
Quan s’acabi la reunió, Puigdemont oferirà una roda de premsa al Press Club de Brussel·les, el mateix lloc on va defensar l’acord fa un any i des d’on va oferir la primera roda de premsa quan va marxar a l’exili ja fa set anys. Però quin grau de compliment ha tingut l’acord subscrit entre les dues parts un any després? Fons de Junts admeten a El Món que el compliment de l’acord “no avança a la velocitat que es voldria” i anticipen que dilluns mostraran el seu enuig davant aquesta situació, si bé no partiran peres. “No s’acabarà dilluns, però no va bé”, sentencien.
Fa un any, Junts feia una lectura positiva de l’acord, destacant que s’havia avançat “més en el darrer mes que en els últims anys” i subratllant quatre punts de l’acord que s’estaven desplegant: amnistia en tràmit, ara ja aprovada però encara per aplicar en molts casos com, per exemple, el de Puigdemont; un “marc efectiu” de negociació a Suïssa, mecanisme de verificació internacional i l’oficialitat del català a Europa a la taula del Consell Europeu, un punt que porta més d’un any sobre la taula sense avançaments significatius perquè no hi ha acord dels 27, i les comissions d’investigació del 17-A i de les clavegueres de l’Estat, que sí que estan en marxa.
Junts, i també ERC, ja van aconseguir la principal contrapartida pactada per la investidura de Sánchez, l’aprovació de la llei d’amnistia en una negociació que Junts va collar fins a l’últim minut, fins i tot votant en contra per forçar una darrera negociació perquè considerava que el primer redactat no donava prou garanties per a tots els implicats en el Procés. Finalment, el 30 de maig es va donar llum verda a la llei i un cop publicada al BOE va començar la seva aplicació, però el boicot de la cúpula judicial espanyola ha impedit que s’apliqui als líders del Procés i a la majoria d’activistes que ja se n’haurien d’haver beneficiat. De fet, des de Junts han lamentat que tant Sánchez, i també Illa, no hagin defensat amb més vehemència l’aplicació de la mesura de gràcia. “No estem contents amb el compliment dels acords”, admeten altres fonts del partit.
Una negociació a Suïssa que va arrencar constatant els desacords
Les reunions a Suïssa entre el PSOE i Junts amb un observador internacional, paper que recau en el diplomàtic salvadoreny Francisco Galindo Vélez, per abordar la resolució del conflicte polític és un dels altres elements centrals del pacte d’investidura entre els dos partits. Aquestes trobades per “negociar, acordarà i abordar els dissensos”, com consta textualment en el pacte, van arrancar el 2 de desembre del 2023 amb una primera trobada que es va seguir gairebé en directe amb la premsa perseguint els polítics a l’aeroport de Ginebra. Des d’aleshores, i malgrat alguna excepció a causa de filtracions, les reunions mensuals s’han mantingut de manera discreta. L’última que va transcendir als mitjans va ser la que va tenir lloc el 20 de setembre després que Junts per Catalunya reforcés l’oposició contra l’executiu de Sánchez i tombés la proposició de llei per limitar el lloguer de temporada. Les mateixes fonts assenyalen que aquest espai està “consolidat”, però, d’altra banda, reconeixen que no s’arriben a acord concrets. La prova d’això és que la formació es va comprometre a comunicar-los un cop assolit, i això no s’ha produït.
Aquella trobada va estar presidida per l’escepticisme i el malestar de Junts per la filtració als mitjans, una situació gens propícia per arribar a acords. De fet, dos dies abans de l’encontre, Puigdemont ja va advertir als socialistes que les coses no rutllaven i els va reclamar canviar la seva estratègia d'”imposició per la negociació”. “Perdre el respecte a qui té els vots que necessites, i no suar la camiseta intentant guanyar-te’ls a cada votació és el camí més directe al fracàs”, va advertir. Sigui com sigui, en l’acord ja va quedar pal·les les diferències d’uns i altres. Els juntaires van deixar per escrit la seva proposta: celebrar un referèndum d’autodeterminació sobre el futur polític de Catalunya emparat a l’article 92 de la Constitució, però també va deixar clar que no tenia previst fer aquestes concessions i que ells aposten per “l’ampli desenvolupament, a través dels mecanismes jurídics oportuns, de l’Estatut del 2006, així com el ple desplegament i el respecte a les institucions de l’autogovern i a la singularitat institucional, cultural i lingüística de Catalunya”.
Junts acusa el PSOE de “trilerisme polític” amb el finançament
Malgrat que el concert econòmic no s’ha entrat a negociar, les postures entre uns i altres sobre el finançament que ha de tenir Catalunya estan a anys llum. La posició de Junts en matèria de finançament és clara: reclama un nou sistema en forma de concert econòmic. Així va quedar clar en el darrer debat de política general al Parlament. Tot i que el text no va passar el filtre de la cambra, la formació establia en la resolució que el nou sistema de finançament que proposen s’ha d’aplicar a través d’una “llei específica” fora de la LOFCA, i que prevegi que la Generalitat tingui “plena sobirania fiscal i normativa” sobre els impostos recaptats així com la gestió i recaptació “només a través de l’Agència Tributària de Catalunya”.
A tot això, s’hi ha d’afegir l’acord del PSOE sobre finançament aprovat en el congrés que els socialistes espanyols van celebrar el cap de setmana passat. El text estableix que el nou model s’aprovarà “de manera multilateral” en el Consell de Política Fiscal i Financera “sense perjudici” de la “relació bilateral” amb cada comunitat autònoma i orientat cap a un model “federal”. La reacció juntaire no es va fer esperar i el secretari general, Jordi Turull, els va acusar de “trilerisme polític“, perquè “no pot ser singular per a tothom”. “No es pot ser bilateral i multilateral alhora, no pot ser singular per a un i per a tots”, va sentenciar, i va deixar clar que el suport de Junts és “impossible” en aquests termes i que ni tan sols entraria a negociar-lo.
L’ús del català al Congrés és una realitat, però la seva oficialitat Europa està encallada
El català també és una de les qüestions troncals del pacte entre Junts i el PSOE, i en aquesta carpeta s’arrossega antics incompliments vinculats a la constitució del Congrés. Si bé és cert que s’ha donat compliment a l’ús del català a la cambra baixa espanyola, una mesura acordada també amb ERC, l’oficialitat del català a les institucions europees porta un any sobre la taula del Consell d’Europa sense que el govern espanyol hagi aconseguit que els 27 donin suport a la mesura malgrat el compromís ferm de sufragar el cost “perquè a ningú li suposi un esforç econòmic”.
El govern espanyol afirma que “no hi ha obstacles reals” perquè el català, el basc i el gallec siguin oficials a la Unió Europea i atribueix que no s’avanci en aquesta carpeta per les reticències “polítiques” dels estats membres governats pel PP europeu, que sovint compten amb el suport de l’extrema dreta. En canvi, Junts creu que l’executiu de Pedro Sánchez pot fer molt més en les negociacions bilaterals que ha de dur a terme per aconseguir la unanimitat al Consell Europeu. “La resta d’estats, esperen propostes i negociacions en ferm”, va defensar recentment la formació juntaire, i va retreure al govern espanyol que desaprofités la investidura de la Comissió Europea per posar sobre la taula l’oficialitat i mostrar mà dura amb la llengua. “Demostra que aquesta no ha estat en cap cas una prioritat per al govern espanyol els darrers mesos”.
El traspàs de les competències en immigració s’ha de tancar abans d’acabar l’any
També arrossega altres contrapartides per l’aprovació dels decrets anticrisi. La principal és l’acord per al traspàs “integral” de les competències en immigració. El PSOE i Junts es van comprometre a concretar-lo legislativament abans d’acabar l’any, i encara no ho han fet. L’acord és complex, com reconeix Junts, i el text està pendent d'”alguns serrells“. Míriam Nogueras va explicar que les negociacions s’estaven allargant perquè Junts vol ampliar el concepte “integral“, sense especificar en quin sentit. “Quan el tinguem tancat, sortirem a explicar-lo”, va defensar seguint l’estratègia de no avançar res fins que estigui al sac i ben lligat que impera a Junts des de l’acord amb el PSOE. “Podrem donar una resposta catalana a aquesta qüestió perquè tindrem els instruments per fer-ho des de Catalunya”, va assegurar el secretari general de la formació, Jordi Turull, en referència al contingut del pacte. Tot i això, les negociacions amb els socialistes, en tots els àmbits, no estan sent fàcils. En altres fonts juntaires consultades per El Món critiquen les maneres de negociar dels socialistes perquè sempre estan buscant “portar-nos al límit a veure si cedim”, i recorden que ells tenen les mans lliures per decidir el que consideren més convenient per a Catalunya. Aquest divendres, dia en què a Madrid se celebrava l’aniversari de la Constitució espanyola del 1978, Pedro Sánchez ha assegurat que les converses avancen i que espera tancar l’acord en pocs dies.
Un balanç que es produeix en plena negociació pels pressupostos
Junts va deixar per escrit en el pacte amb el PSOE que l’estabilitat d’aquesta legislatura estava subjecta “als avenços i compliment dels acords que resultin de les negociacions” entre les dues formacions, i la reunió de dilluns es produeix en plena negociació dels pressupostos espanyols sobre els quals Turull ja va ser taxatiu i va advertir el PSOE que ells no negociaran els dels 2025 si no s’executen els del 2024. “No negociarem un pressupost si abans no es compleix amb l’actual”, i va apuntar dos “mecanismes jurídics” per complir els comptes en vigor: traspassar els fons que contempla l’Estatut o condonant part del deute del de la Generalitat o descomptant la quantitat pendent del deute del fons de liquiditat autonòmica. “Quan vam fer l’acord de Brussel·les va quedar claríssim que les coses funcionarien diferent”, va sentenciar. És d’esperar que dilluns Junts, com va dir Puigdemont després de ser elegit president del partit, passi a l’ofensiva.
