Els grups parlamentaris han entrat a registre les propostes de resolució un cop ha acabat la segona sessió del debat de política general al Parlament. Junts per Catalunya ha registrat una proposta de resolució en el marc del debat de política general per constatar “la rebel·lia del poder judicial” en la no aplicació de la llei d’amnistia aprovada pel Congrés dels Diputats i sotmetrà a votació que el Govern de Salvador Illa “emprengui les accions legals davant les instàncies necessàries contra les autoritats judicials que es neguen a aplicar la llei d’amnistia”.
Esquerra Republicana també inclou una proposta de resolució sobre la mesura de gràcia i “reivindica el seu compromís amb l’aplicació plena, de forma immediata i sense discriminacions de la Llei d’Amnistia”. Així mateix, els republicans demanen una “condemna” a la decisió del Tribunal Suprem de no aplicar l’Amnistia “als condemnats per malversació en la sentència contra l’1 d’Octubre, amb uns arguments sense cap mena de base fàctica ni cap lògica jurídica”. Així mateix, el text “lamenta que també s’estiguin utilitzant mecanismes dilatoris per retardar l’aplicació de la llei com la formulació de qüestions d’inconstitucionalitat o de qüestions prejudicials al TJUE per part de l’Audiència Nacional, el TSJC o el Tribunal de Comptes”.
La CUP, per la seva banda, proposa també crear “un observatori de l’aplicació de l’amnistia” amb la col·laboració de les entitats implicades per tal de recopilar casos i sol·licituds i més després de quatre mesos d’aplicació que ha beneficiat més a policies que no pas a manifestants. El Parlament ja va aprovar la creació d’aquest observatori i va fer els primers passos en la passada legislatura, però la decisió de Pere Aragonès d’anticipar les eleccions va evitar que es posés en marxa.
Autodeterminació i referèndum
Els juntaires també sotmetran a votació de la cambra una proposta de resolució per constatar que el Parlament ha votat 24 vegades a favor del dret a l’autodeterminació de Catalunya. “És una evidència i volem que es pugui votar com s’ha reconegut que Catalunya és una nació i té el dret d’exercir l’autodeterminació”, defensen fonts de la formació, que no entenen que Esquerra Republicana presenti una proposta de resolució sobre fer un altre referèndum quan “s’ha perdut la majoria independentista”. Sigui com sigui, la proposta entrada a registre per Esquerra estableix que el referèndum reconegut i acordat com la “millor eina” per resoldre el conflicte polític entre Catalunya i Espanya. Pel que fa a la política nacional, la CUP opta en les seves resolucions per defensar una “ruptura democràtica” com la celebració del referèndum del Primer d’Octubre de 2017 i la vaga general del 3 d’octubre, per resoldre el conflicte polític en el marc d’una negociació internacional. En aquest sentit, els cupaires lliguen l’exercici del dret a decidir amb “l’alliberament social” de les classes populars.
Junts portarà a votació el concert enfront del finançament singular
Una altra proposta de Junts per Catalunya, seguint la línia de l’acord de Brussel·les assolit amb el PSOE, sotmetran a votació del ple del Parlament una proposta que demana un concert econòmic per a Catalunya mitjançant una “llei específica” que en reguli el funcionament, “fora del marc de la LOFCA”. Els juntaires contraposen la seva proposta al finançament singular pactat entre Esquerra Republicana i PSC, i remarquen en el text que la llei que ha de regular el concert “ha de preveure que la Generalitat tingui la plena sobirania fiscal i normativa sobre els impostos recaptats a Catalunya, així com l’exacció, gestió, liquidació, recaptació i inspecció només a través de l’Agència Tributària de Catalunya”. Així mateix, remarquen que ha d’incloure una metodologia per “determinar la quota” que la Generalitat pagarà a l’Estat espanyol, i que contemplarà els serveis prestats “realment” per l’Estat espanyol a Catalunya i una aportació solidària “decidida per la Generalitat, seguint els estàndards europeus”.
Junts i ERC demanen no normalitzar relacions amb la monarquia i recorden el 3-O
Les relacions de la Generalitat amb la monarquia espanyola també és un dels aspectes que les propostes de resolució de Junts i ERC sotmetran a votació de la cambra. En concret, els juntaires constatar que el discurs de Felip VI del 3 d’octubre del 2017 va ser el tret de sortida de l'”a por ellos” institucional contra els organitzadors del referèndum” i demanen al president de la Generalitat, Salvador Illa, que no normalitzi les relacions amb el monarca espanyol. Una proposta molt similar a la d’ERC, que “constata la necessitat de no normalitzar les relacions institucionals de Catalunya amb la casa Reial”. En aquest sentit, destaquen “l’ampli rebuig que suscita la Monarquia espanyola a la societat catalana, que no reconeix el rei, i basat principalment en la defensa d’un estat en forma de República sense privilegis ni institucions anacròniques hereves del franquisme”. També esmenten “el paper parcial de Felip VI el 3 d’octubre de 2017, quan va donar empara a una repressió policial i judicial impròpia en una democràcia avançada”.
