El Parlament de la quinzena legislatura començarà la seva activitat aquest dilluns a les 16 hores amb la celebració de la sessió constituent, on s’escolliran els set càrrecs de la Mesa: la presidència, les dues vicepresidències i les quatre secretaries. La mesa d’edat, que presidirà la sessió constitutiva del nou Parlament de Catalunya, serà l’encarregada de decidir sobre les peticions de vot delegat i telemàtic que presentin els grups parlamentaris, amb el risc que algun grup parlamentari presenti un recurs d’empara al Tribunal Constitucional (TC). Aquest perill sorgeix arran del fet que el TC, a petició del PSC, hagi anul·lat els acords de la Mesa que van permetre a Lluís Puig votar telemàticament en la legislatura anterior –una decisió que es va adoptar després que el mateix tribunal tombés la possibilitat que els diputats a l’exili deleguessin el seu vot.
Amb l’anul·lació dels acords de la Mesa referents al vot telemàtic, el tribunal deixava en dubte la participació dels diputats electes Carles Puigdemont i el mateix Puig, de Junts, i també Ruben Wagensberg, d’Esquerra, al ple d’aquest dilluns. A diferència de fa tres anys, quan no es va permetre el vot delegat de Puig, aquest cop hi haurà una mesa d’edat amb majoria independentista, formada pel diputat de Junts Agustí Colomines i, com a secretàries, les diputades Mar Besses (ERC) i Júlia Calvet (Vox), que permetrà que tots tres diputats puguin votar.
Esquerra, que s’ha mostrat “disposada” a presidir el Parlament, ja va deixar clar ahir que aposta per comptar el vot dels tres diputats exiliats en el ple de constitució de dilluns. “Esquerra Republicana defensa el dret a vot dels tres diputats electes que són a l’exili”, ha deixat clar la formació, que recorda que Ernest Margall ja va defensar aquest posicionament durant la sessió constitutiva del 2021, on la majoria de PSC i Vox no va permetre el vot delegat de l’exconseller de Cultura. La posició oficial del partit arriba després que la portaveu d’Esquerra Republicana, Raquel Sans, manifestés en una entrevista televisiva que “Esquerra sempre ha treballat per garantir els drets polítics de tots els diputats” i que la diputada d’ERC Mar Besses, integrant de la mesa d’edat, remarqués que “només el poble de Catalunya té la potestat de definir les majories”.
Junts també seguirà els passos dels republicans i permetrà que els tres diputats puguin votar. Així ho ha donat per fet el cap de llista de Junts a les eleccions europees, Toni Comín, en una entrevista a Europa Press. “Aquí votarà tothom que hagi de votar i la mesa d’edat acceptarà aquests vots”, ha afirmat, i ha afegit: “Els números em diuen que hi haurà una Mesa del Parlament independentista aquesta legislatura. Després el TC ja decidirà el que convingui. Però mentrestant s’haurà votat i la mesa d’edat de la sessió constitutiva haurà acceptat els vots”, ha afegit. A hores d’ara, però, no s’ha fet cap petició de vot telemàtic ni delegació de vot, i fonts del Parlament apunten que això es pot arribar a demanar fins abans de l’inici del ple de divendres. És a dir, l’hora límit fixada és minuts abans de les 16 hores i la mesa d’edat haurà de prendre una decisió.
Diferències entre els diputats exiliats de Junts i el d’ERC
El cas de Ruben Wagensberg no suposa un problema, ja que, malgrat estar exiliat a Suïssa pel cas del Tsunami Democràtic, el diputat d’Esquerra Republicana es troba de baixa mèdica, un supòsit que queda recollit en l’article 95 del reglament del Parlament. “Els diputats poden delegar el vot en els supòsits d’hospitalització, malaltia greu o incapacitat perllongada degudament acreditades. La Mesa del Parlament ha d’establir els criteris generals per delimitar els supòsits que permeten la delegació”, remarca el segon punt de l’article citat anteriorment, que també contempla la baixa per maternitat o paternitat per poder delegar el vot.
Aquesta situació es complica en els casos de Carles Puigdemont i Lluís Puig, perquè, a banda que el reglament no recull cap altre supòsit, la decisió del TC sobre el vot telemàtic de Puig crea un precedent que pot ser important en la legislatura que arrenca dilluns. Si la mesa d’edat valida el vot dels dos diputats de Junts, algun grup parlamentari podria demanar una reconsideració a l’òrgan que presidirà la sessió que, com que no estarà constituïda la Junta de Portaveus, haurà de prendre una decisió. L’altra opció que tenen les formacions és presentar un recurs d’empara al TC contra aquesta autorització, amb el risc que l’alt tribunal pugui declarar nul·la la decisió d’acceptar el vot delegat i fins i tot comprometre l’elecció del nou òrgan rector del Parlament.
Els vots vàlids són els que comuniqui Colomines al ple
Els resultats vàlids, expliquen fonts del Parlament, són els que anunciarà Agustí Colomines, president de la mesa d’edat, en veu alta davant el ple. Aleshores se sabrà si s’han comptabilitzat o no els vots dels diputats juntaires. Aquesta decisió, de fet, pot influir en l’elecció d’una Mesa del Parlament que, a hores d’ara, és tota una incògnita. El PSC, com a primera força parlamentària, aspira a presidir el Parlament, però se li podria escapar de les mans si hi hagués un pacte que comptés amb Junts per Catalunya, Esquerra Republicana i la CUP, i que també sumés els comuns, per conformar una “mesa antirepressiva”. Per contra, el grup que lidera Salvador Illa es podria garantir la presidència si assoleix un acord amb el PP que compti amb la participació dels comuns.
A hores d’ara, l’hermetisme dels grups sobre el que pot passar en la votació de dilluns és total i, segons les fonts consultades, els possibles pactes no es desvelaran fins a última hora, un cop superades les eleccions europees d’aquest diumenge. Sigui com sigui, la sessió de dilluns pot ser indicativa de si la quinzena legislatura té recorregut o, per contra, hi ha una situació de bloqueig que abocaria els catalans a tornar a les urnes a l’octubre.
