El president del Parlament, Josep Rull, posarà en marxa aquest dimecres, 45 dies després de les eleccions del 12-M, el compte enrere per a una possible repetició electoral. Així, el dia 26 d’agost serà la data límit que tindran els grups parlamentaris per investir un president de la Generalitat o, per contra, es convocaran automàticament eleccions al Parlament per al 13 d’octubre. Rull signarà una resolució aquest mateix dimecres per deixar constància que no hi ha cap candidat que compti amb una majoria suficient per ser investit president de la Generalitat. Posteriorment, a les 11 hores, començarà un ple del Parlament, conegut com a “acte equivalent”, on Rull comunicarà a la cambra que, havent exhaurit el límit de deu dies que fixa la llei després de la constitució de la Mesa per celebrar el primer debat d’investidura, no li ha estat possible proposar al ple de la cambra un candidat.
El president del Parlament va prendre aquesta decisió dijous passat després de constatar durant la ronda de consultes amb els representants dels diferents grups parlamentaris que hi havia dos aspirants, Salvador Illa i Carles Puigdemont, que volien presentar candidatura per ser investits president de la Generalitat, però ambdós van demanar més temps per intentar assolir un acord per falcar una majoria que els permeti tirar endavant la investidura.
El ple, que s’iniciarà aquest dimecres a les 11 del matí, l’obrirà el mateix Rull llegint la resolució signada hores abans. Un cop acabi la lectura, els grups parlamentaris podran intervenir durant 5 minuts, per ordre de menor a major i amb un ajustament al grup mixt, on la CUP finalment constituirà un subgrup. Els cupaires disposaran de quatre minuts, mentre que Aliança Catalana només en tindrà dos. Amb això, la previsió és que el ple duri uns 45 minuts aproximadament i el president serà estricte amb el temps que tindrà cada grup.
Aquesta mena de ple com a “acte equivalent” només té un precedent en tota la història del Parlament de Catalunya. Es va produir l’octubre del 2020, després de la inhabilitació de Quim Torra com a president de la Generalitat. L’aleshores president de la cambra, Roger Torrent, va celebrar una ronda de consultes per explorar si hi havia algun candidat amb opcions de ser investit i, davant la impossibilitat de proposar-ne cap, ho va comunicar al ple i va posar en marxa el rellotge per a una convocatòria d’eleccions. El termini de dos mesos que fixa la llei es va esgotar el 21 de desembre de 2020 i l’endemà es va dissoldre la cambra i es van convocar les eleccions del 14 de febrer del 2021.
Illa vol forjar una “majoria progressista”
L’objectiu de Salvador Illa, com ell mateix va transmetre després de la trobada amb Rull, és intentar forjar una “majoria progressista” al Parlament amb els diputats del PSC, Esquerra Republicana i Comuns, però va deixar clar que necessita “més temps” per arribar a acords amb aquestes tres formacions, amb qui ja han començat els contactes. Creu que l’acord, si n’hi ha, va per llarg i que no “no serà una cosa d’un dia, ni d’una setmana, ni de dues”. Així mateix, va defensar la seva decisió de sotmetre’s al debat, ja que ell no vol fer perdre el temps a ningú ni “posar pressa a ningú”.
Els republicans s’han fet un fart d’insistir que el referèndum, el finançament singular, millorar el benestar dels catalans i el català són les quatre condicions per fixar una investidura, deixant clar que qualsevol acord haurà de passar per una consulta a la militància. I els comuns, per la seva banda, han mostrat “bona predisposició”, però també han dit que seran “exigents”, per arribar a un acord amb els socialistes basat en “continguts”, i han proposat una taula a tres entre els tres partits quan la negociació entri en una fase “més avançada”.
El retorn de Puigdemont, en l’aire
En canvi, Junts per Catalunya aposta per negociar un acord independentista amb Esquerra Republicana i la CUP, com el que va permetre que la Mesa mantingui la majoria sobiranista, però les opcions d’investidura de Carles Puigdemont són mínimes perquè necessita l’abstenció dels socialistes i aquesta possibilitat ha estat negada pel mateix Illa en quatre idiomes i en diferents ocasions. Tot i això, el secretari general de Junts, Jordi Turull, ha explicat que ja s’han produït converses “honestes” amb els republicans. Des de Junts defensen que la majoria de 59 diputats independentistes compta ara mateix amb més suports que el PSC i els Comuns, que en reuneixen 48. Sabedor que necessiten que el PSC permeti la investidura, el dirigent juntaire ha intentat exercir pressió sobre el líder dels socialistes catalans i ha remarcat que confia a “poder tenir una majoria més gran que la que pot oferir Salvador Illa. I a partir d’aquí serà Salvador Illa qui decideix si col·lapsa o no col·lapsa la investidura i anem a noves eleccions”.
Tot això es produeix en un moment en què Junts ha deixat en l’aire el retorn de Carles Puigdemont a Catalunya si Rull no convoca cap ple d’investidura d’aquí al 26 d’agost. Però, d’altra banda, la decisió de Rull ha servit per guanyar temps mentre es clarifica la situació judicial del president a l’exili amb l’aplicació de l’amnistia, sobretot després de les últimes decisions judicials com la del jutge del cas Vohlov, que li atribueix un delicte de traïció en un intent de fer inviable l’amnistia. Si no hi ha cap debat d’investidura, perquè Illa no és capaç de tancar un acord amb forces progressistes, Puigdemont podria activar el seu retorn per intentar una investidura d’última hora que, segurament, no comptaria amb la majoria de la cambra i abocaria Catalunya a una repetició electoral.
El Parlament contempla que es pugui celebrar un ple d’investidura entre l’1 i el 15 d’agost
La Mesa del Parlament ha decidit aquest dimarts fixar un mecanisme per poder convocar un ple d’investidura durant el mes d’agost si finalment hi ha un candidat que comuniqui al president del Parlament que té opcions de ser investit. Fonts parlamentàries han explicat que hi ha dues opcions: una possibilitat és habilitar de l’1 al 15 d’agost, període inhàbil a la cambra catalana, i, l’altra, és que la Diputació Permanent convoqui el ple si és necessari. La decisió s’ha pres per la situació d’interinatge que viu el Govern de Pere Aragonès, que està en funcions des de les eleccions del 12-M, i la responsabilitat del Parlament d’impulsar la constitució d’un executiu tan aviat com sigui possible. En qualsevol cas, la decisió final es prendrà en la pròxima reunió de la Mesa, ja que també es vol valorar com pot afectar aquesta decisió als treballadors de la cambra catalana. Si, finalment, un candidat comunica que vol optar a la investidura, el ple es podrà convocar al cap de 48 hores.
