Aquesta tarda, la Mesa del Parlament ha lliurat aquesta tarda a l’Oficina Antifrau un informe complert sobre les llicències d’edat atorgades als treballadors de la cambra -ja totes revocades- així com els actes de concessió de la prima per subsidi o el concurs de lletrats o la disposició de places d’uixer convocades el 2019. El secretari general del Parlament, Albert Capelleras, nomenat el passat mes de setembre com a cap de personal i serveis, ha estat l’encarregat d’elaborar l’estudi per respondre les qüestions i les peticions d’informació d’Antifrau. Un informe que no té intenció de delimitar responsabilitats o ser un procediment sancionador, sinó de contrastar jurídicament que no hi ha hagut irregularitats en la concessió de beneficis laborals o salarials.
Segons aquest estudi, reclamat per Antifrau el passat mes d’octubre, de les 14 llicències per edat que s’han estudiat, només dues són revisables. Per altra banda, també ha donat explicacions sobre la concessió de la prima per subsidi i els premi de vinculació o la creació de “llocs instrumentals“ en connexió amb els processos d’estabilització que van generar una denúncia per tracte de favor. El mateix Capelleras, veu “recomanable” revisions d’ofici, però no la declaració de nul·litat de ple dret per aquests premis pels mateixos límits de les revisions d’ofici com els principis de confiança mútua o bé el temps que ha transcorregut. Sobre concursos de places de lletrats o oïdors de comptes, tot i que el temps passat no permetria una revisió d’ofici, Capelleras ha informat Antifrau que igualment obrirà un expedient de revisió d’ofici de l’acte administratiu per “transparència”. La Mesa ha suspès la prima de jubilació i premi de vinculació.
14 llicències, dues revisables
L’informe recull la revisió i estudi de les 14 llicències que ja han estat revocades. D’aquestes, cinc tenien una durada d’un any i només una excedia l’anualitat (19 mesos). La resta eren de menys temps. Aquestes llicències permetien als funcionaris de la cambra catalana que tinguin més de 60 anys continuar cobrant el sou íntegre sense anar a la feina. Ho podien fer si havien treballat almenys 15 anys al Parlament i durant un màxim de cinc anys, fins a la jubilació. Un privilegi laboral regulat a l’article 79 del Reglament Intern, que ja ha estat derogat.
D’aquestes 14 llicències examinades, el secretari general, només veu revisables dos casos dels quals se n’obrirà expedient. En aquest sentit, l’informe conclou que tothom que va demanar la llicència tenia dret a tenir-la. “L’Administració parlamentària no tenia l’opció de desestimar les sol·licituds presentades en què es demanava gaudir de la llicència no més tard de l’1 de gener de 2022”, assegura el dossier parlamentari per a Antifrau. Ara bé, a l’estudi, el secretari general subratlla dos casos que serien els revisables que demanaven la llicència per una data posterior a l’1 de gener de 2022, un per l’abril i l’altre per a l’octubre. “Es van concedir amb diversos mesos d’antelació, un fet que contradeia la normativa aplicable, que només permetia demanar-la un mes abans”, ressalta l’informe.
“Les dues resolucions podrien ser nul·les de ple dret per haver prescindit totalment i absolutament del procediment legalment establert”, afirma el text. Una decisió que permet “iniciar en cadascun d’aquests casos la corresponent revisió d’ofici”. Un procés que implicarà un informe vinculant de la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat així com un tràmit d’audiència a les persones afectades.
Suspensió d’altres condicions
Per altra banda, l’informe ha ajudat a la Mesa del Parlament a prendre la decisió de suspendre el que es coneix com a “prima o subsidi de jubilació” així com el premi de vinculació pel personal de la cambra. De fet, se n’obrirà un procés de revisió. La raó principal és que la regulació d’aquests dos conceptes estaria reservada a la llei, o a una norma amb valor i força de llei i no pas en un Acord de Condicions com és el cas. Per això, la Mesa ha optat per suspendre-les.
Pel que fa al cas de les places, interinatges i convocatòries de personal tant d’uixers, com de càrrecs institucionals dins l’administració parlamentària com l’Oïdor de Comptes o els lletrats. L’informe aposta per fer revisions d’ofici dels processos administratius, però no de nul·litat de ple dret amb el benentès que hi ha circumstàncies que limitarien els efectes d’una anul·lació dels nomenaments, com els principis de confiança mútua i el temps que ha passat. Per altra banda, el secretari general no veu cap tracte de favor a cap aspirant, tal com s’havia denunciat, ni cap altra irregularitat en els processos d’estabilització del personal interí. En definitiva, una de les línies argumentals és que tot el que es va aprovar estava dins la legalitat i, en tot cas, si hi ha alguna irregularitat s’haurà d’escatir en un procediment administratiu que pot acabar a la jurisdicció contenciosa administrativa.
