La situació política catalana no és tan normal com molts volen fer creure. Possiblement, un dels exemples que ho demostren és que un mes després de la formació del Govern del president Salvador Illa, encara no s’ha anomenat una figura central de la política catalana. En concret, el cap de l’oposició. Una figura creada durant el darrer mandat del president Jordi Pujol arran de la iniciativa de l’aleshores líder socialista, Pasqual Maragall, que va liderar la creació d’una figura per tal de dignificar l’oposició parlamentària.
Ara com ara, el Reglament del Parlament, l’article 77, preveu i regula aquesta figura. En concret, determina que “és cap de l’oposició el diputat que exerceix la presidència del grup parlamentari de l’oposició amb més escons al Parlament”. Fins i tot, contempla que en cas d’empat a escons, es resol a favor del grup que hagi obtingut més vots a les eleccions. És evident que aquest càrrec correspon al president del grup parlamentari de Junts per Catalunya que va obtenir un total de 35 escons als comicis del passat 12 de maig. El buit institucional, doncs, continua a partir d’aquest dijous, amb la creació de les comissions, i s’engeguin els motors plenament de la cambra enceti la seva singladura amb el debat de política general previst pel 8 d’octubre.
Albert Batet de moment no serà cap de l’oposició
Per tant, ara com ara correspondria a Albert Batet, ja que el cap de llista de Junts, el president Carles Puigdemont, encara és a l’exili a l’espera de l’aplicació de la llei d’amnistia. Ara bé, Batet encara no té aquest títol. El ritual parlamentari estableix que és el mateix grup parlamentari qui presenta el nom al president del Parlament, i és aquest qui en “declara la condició de cap de l’oposició per mitjà d’una resolució”. De moment, Junts encara no ha bellugat fitxa. “Ni ho hem fet, ni esperem fer-ho fins que no passi el Congrés, i el futur de Puigdemont… i s’endreci tot plegat”, ressalten fonts de la formació en conversa amb El Món.
Així, la formació espera com es resol l’aplicació de l’amnistia pel líder de la formació que, cada vegada té més veus internes, que si torna, ha d’exercir aquest càrrec. Per altra banda, els juntaires volen reorganitzar el grup parlamentari per encarar una etapa d’oposició dura que entenen que els ha deixat ERC al Parlament gràcies al seu acord amb el PSC. I, en darrer terme, hi ha veus dins el mateix partit i el grup parlamentari que no acaben de veure Batet amb “prou finezza” per exercir el càrrec i modular un discurs de control al Govern d’Illa, neutralitzar Aliança Catalana i erigir-se en “el partit independentista de referència i d’alternativa als socialistes”. De fet, Batet podria ser escollit ara cap de l’oposició i revocar el càrrec davant un possible retorn de Puigdemont. En aquest sentit, quan Inés Arrimadas va ser nomenada després va ser rellevada per Carlos Carrizosa, quan l’exlíder espanyolista va anar de cap de files a Madrid.
Un càrrec que porta més càrrec
La figura del cap de l’oposició no només té transcendència simbòlica. El reglament deixa ben clar quines atribucions ostenta a més de les que ja té com a diputat. Entre aquestes competències li correspon el dret de “ser consultat, a iniciativa del president de la Generalitat, sobre els afers de més importància per a Catalunya”. També la prerrogativa de proposar millores de l’acció de govern. Així mateix, ha de rebre el tractament d’honorable senyor o honorable senyora. Protocol·làriament, té reservat el lloc immediatament posterior als expresidents de la Generalitat.
En l’àmbit més prosaic, el cap de l’oposició pot percebre les retribucions que determini el Parlament amb càrrec al seu pressupost, diferent de les d’un president de grup parlamentari. En aquest sentit, també disposa dels mitjans humans i materials necessaris per a exercir les seves atribucions, dels quals mitjans l’ha de proveir el Parlament. En concret, dos càrrecs de confiança a càrrec del pressupost de la cambra.
