L’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ha celebrat aquest divendres els seus primers quinze anys de trajectòria amb un acte institucional al Parlament que ha servit tant per reivindicar la seva tasca com per marcar els reptes de futur de la metròpoli. El president de la Generalitat, Salvador Illa, i el president de l’AMB i alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, han encapçalat una commemoració que ha posat l’accent en el consens polític que va fer possible la creació de l’organisme i en la necessitat d’adaptar-ne la governança a una realitat metropolitana cada vegada més extensa.
Un ens clau per a 3,4 milions de persones
Constituïda formalment el 2011 després de l’aprovació de la llei de l’AMB l’any anterior, la institució agrupa els 36 municipis de la primera corona metropolitana. En conjunt, representa prop de 3,4 milions d’habitants, concentra més de la meitat del PIB català i gestiona competències estratègiques com el transport públic, l’urbanisme, el cicle de l’aigua, el tractament de residus, l’habitatge o el desenvolupament econòmic. Durant l’acte, Illa ha definit l’AMB com un “exemple de federalisme municipal” i ha defensat que aquest model de cooperació entre administracions pot servir de referència també a escala europea. El president ha reivindicat la cultura del pacte que va permetre tirar endavant la llei metropolitana i ha assegurat que “fer política és pactar”, especialment en un context de creixent complexitat institucional.
La mirada posada en la Barcelona dels cinc milions
Per la seva banda, Collboni ha recordat que la creació de l’AMB va ser fruit d’un “gran pacte de país” i ha situat el principal repte de futur en l’articulació de la denominada “Barcelona real”, que inclou la segona corona metropolitana i arriba als cinc milions d’habitants. Segons l’alcalde, aquesta dimensió demogràfica requereix noves eines de cooperació entre municipis per afrontar qüestions com la mobilitat, l’habitatge o la planificació territorial. La voluntat d’ampliar la mirada metropolitana és un debat que fa anys que plana sobre les institucions i els agents econòmics del territori. Tot i que no hi ha consens sobre una eventual ampliació formal de l’AMB, Collboni ha insistit que cal començar a prendre decisions per donar resposta a una realitat urbana que va molt més enllà dels actuals 36 municipis.
El Besòs i el nou planejament, reptes de futur
Entre les prioritats de futur també hi ha el desenvolupament de l’eix del Besòs, que Collboni ha identificat com una de les grans àrees de transformació pendents de la metròpoli. El president de l’AMB ha defensat la necessitat de dirigir inversions cap a aquesta zona, on conviuen vulnerabilitats socials amb importants oportunitats de creixement econòmic i industrial. L’organisme també afronta altres carpetes estratègiques, com l’aprovació definitiva del Pla Director Urbanístic Metropolità (PDUM), la renovació d’infraestructures ambientals i de gestió de residus, o la recerca d’un sistema de finançament més estable per garantir les inversions futures.
Reivindicació del pacte polític
L’acte ha inclòs una taula rodona amb protagonistes de la creació de l’AMB, com els expresidents Xavier Trias i José Montilla, i ha servit per reivindicar la capacitat d’acord que va permetre aprovar per unanimitat la llei metropolitana el 2010. En la cloenda, Illa ha apel·lat novament al consens com a eina per afrontar els grans desafiaments del país i ha defensat una capitalitat de Barcelona “inclusiva”. Quinze anys després de la seva posada en marxa, l’AMB ha aprofitat l’aniversari per reivindicar-se com una institució consolidada i indispensable en la gestió de la gran metròpoli catalana.
