Laura Borràs, presidenta del Parlament de Catalunya, creu que hi ha hagut una “lluita fratricida” entre independentistes en la setmana de caos per l’afer de Pau Juvillà, el diputat de la CUP condemnat per uns llaços grocs penjats al seu despatx de la Paeria de Lleida que ha acabat fora de la cambra catalana malgrat tots els pronunciaments polítics que s’han produït en defensa dels seus drets. Segons ha anunciat en una entrevista a El Món a RAC1, Borràs no té cap intenció de dimitir perquè la seva dimissió voldria dir que “l’estratègia de la resistència no és correcta, seria la rendició”. “La meva obligació és no rendir-me”, ha argumentat.
La presidenta del Parlament de Catalunya ha assegurat que ella tenia “una proposta sincera” i “col·lectiva” no per resoldre aquest cas, sinó per dir “fins aquí”. “Això s’havia de fer col·lectivament per ‘fins aquí’ tots junts i fer-nos forts”, ha defensat. En canvi es va sentir “molt inútilment exposada”, quan tirar endavant sola “hauria estat un sacrifici estèril”. Quan el director del programa, Jordi Basté, li ha preguntat si creu que des de sectors de l’independentismes la volguessin “sacrificada”, ha respost: “És possible que sí”. I ha desenvolupat la resposta referint-se a la petició que va fer la CUP de delegació del vot de Pau Jubillà. “Vaig sentir que era una proposta només per sacrificar-me a mi”, ha reconegut.
Sobre aquesta qüestió del vot delegat, Borràs ha remarcat diverses vegades la diferència entre la inadmissió i la no acceptació. “La petició s’admet i és la prova que encara es considerava diputat Pau Juvillà, si no hagués estat diputat no s’hauria pogut ni admetre. El que vaig fer va ser no acceptar el seu vot en l’únic punt de l’ordre del dia per conflicte d’interessos. Ell mateix, les anteriors vegades que s’havien votat qüestions relacionades amb el seu cas i hi era present ja s’havia inhibit de votar per conflicte d’interessos”, ha explicat.
En la llarga entrevista que ha escollit per donar a la ciutadania les explicacions que va prometre dissabte –es complementaran amb una compareixença al Parlament, a la junta de portaveus–, s’ha referit diverses vegades a la seva “proposta”, però no ha volgut concretar-la al·legant que encara té l’esperança de poder-la aplicar algun dia. En tot cas, ha assegura que en tot moment ella assumia “les màximes conseqüències” personalment, com a presidenta i màxima autoritat del Parlament. Ha definit la proposta com a “ambiciosa” i ha retret a ERC i a la CUP no haver-la acceptat, tot i que en aquest cas també hi havia sectors de Junts que en discrepaven.
Tampoc ha volgut detallar la conversa que va mantenir amb el president de la Generalitat, Pere Aragonès, en una trobada amb motiu d’un acte institucional a Manresa, tot i que ha admès que li va exposar el seu pla. “Si hi ha una proposta de país com era aquesta, el president l’havia de conèixer”, ha puntualitzat. Sigui com sigui, la seva conclusió ha sigut: “Som on som perquè la meva proposta no es va acceptar, no es va voler fer el pas col·lectivament”, ha retret a tothom que es pugui donar per al·ludit.
Tot i repetir diverses vegades que se la volia arrossegar a un “sacrifici estèril”, Borràs ha insistit que només hauria sigut estèril si hagués seguit endavant amb el seu “pla” ella sola. En canvi, si hagués fet col·lectivament, creu que el “desafiament” hauria tingut l’efecte buscat davant “la repressió” que exerceix l’Estat. “No hi ha desobediència petita. Jo soc al TC per haver defensat la delegació del vot de Lluís Puig, que tampoc no era estèril. Que un diputat exerceixi el seu dret a vot és estèril?”, ha expressat per defensar el seu punt de vista.
