Òmnium Cultural ha presentat la primera querella pel cas Pegasus. L’entitat l’ha presentat al jutjat d’Instrucció número 32 de Barcelona, que ja s’encarrega d’investigar l’espionatge al conseller d’Empresa i expresident del Parlament, Roger Torrent, i al líder d’ERC a l’Ajuntament de Barcelona, Ernest Maragall. La querella, en representació de l’exvicepresident d’Òmnium, Marcel Mauri; de la responsable de l’àrea d’internacional Elena Jiménez; i de Txell Bonet, periodista i companya de Jordi Cuixart, pretén esclarir el paper de l’estat espanyol en la trama d’espionatge il·legal a l’independentisme.
“El Catalangate, l’espionatge il·legal i la vulneració de drets fonamentals que suposa són una mostra més de la guerra bruta de l’Estat contra l’independentisme i la dissidència“, ha denunciat el president d’Òmnium, Xavier Antich. “Tornem a veure que l’Estat no té cap límit a l’hora d’aturar la lluita per l’autodeterminació”, ha etzibat. Segons Antich, “atacar a Òmnium vol dir atacar la societat civil” i alerta que si la justícia accepta aquest tipus de pràctiques seria un precedent perillós per a tota la societat europea.
Òmnium considera que “no hi ha dubte” que les escoltes i les intervencions dels telèfons de persones vinculades amb l’entitat tenien com a objectiu el seu anterior president, Jordi Cuixart. Sospiten que volien accedir a la seva estratègia de defensa pel judici de l’1-O al Tribunal Suprem.
Querella contra l’empresa propietària de Pegasus
La querella presentada per Òmnium es dirigeix nominalment contra l’empresa israeliana NSO Group, propietària del programa Pegasus, denuncia que l’ús del software espia suposa una vulneració massiva de drets bàsics, com al secret de comunicacions i a la intimitat, i que, de retruc, també vulnera altres drets com la llibertat d’expressió i el dret a la defensa. L’advocat de l’entitat, Benet Salellas, assegura que saben “del cert” que darrere del cas Pegasus “hi ha agències governamentals espanyoles que han estat les que han adquirit i utilitzat aquest programa de ciberespionatge i nosaltres som aquí per acusar aquests poders de l’Estat”.
Per això la denuncia gira al voltant de tres aspectes: aconseguir tota la documentació relacionada amb el cas Pegasus per poder-la fer pública; reclamar una Ordre Europea d’Investigació per esclarir com s’ha comprat el programa espia i qui l’ha fet servir per poder determinar les responsabilitats penals per l’adquisició i l’ús il·legal de Pegasus; i l’establiment de mecanismes clars perquè la ciutadania pugui saber si se li ha intervingut el telèfon mòbil, tal com preveu la jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), aplicada ja Bulgària, Hongria o Rússia, però que a Espanya encara no estan previstos de manera clara.
Els vincles d’Espanya amb Pegasus
Un dels elements principals de la querella d’Òmnium és remetre una Ordre Europea d’Investigació a Luxemburg per investigar el finançament de Pegasus. Concretament, l’entitat vol saber els moviments dels comptes bancaris d’NSO Group entre el 2016 i el 2020 per poder identificar els possibles pagadors espanyols. L’empresa, durant un judici per espionatge als Estats Units, va explicar que la contractació de Pegasus només està disponible per governs i estats i que existeixen diverses clàusules en el seu ús, com el compliment de la legalitat vigent a cada país o la seva restricció a casos de terrorisme.
D’aquesta manera, qualsevol contracte per adquirir Pegasus exigeix un control previ per part d’NSO. Segons la querella d’Òmnium, hi ha proves que demostrarien que l’empresa israeliana o no va fer l’avaluació pertinent o es va fer de manera fraudulenta, dos circumstàncies que l’entitat considera més que suficients per obrir una investigació contra la companyia. Així mateix, Òmnium espera poder determinar el grau d’implicació de les diferents agències governamentals espanyoles que han pogut participar de l’espionatge massiu, tant les adscrites al ministeri de Defensa com les del ministeri d’Interior.
2 
1 
