La decisió sobre l’oficialitat del català, el basc i el gallec s’ha tornat a ajornar després que set estats membres han demanat al govern espanyol que retiri la votació de l’ordre del dia. Entre aquests, a banda de Finlàndia, també hi ha Suècia i Alemanya. A més, a hores d’ara no hi ha unanimitat i els països es divideixen en blocs. El sí només està garantit per part d’Espanya, que és qui ha posat la proposta sobre la taula, Portugal, Bèlgica, Irlanda, Dinamarca, Hongria i Eslovènia. França, Països Baixos i Xipre mostren dubtes, però s’apropen al sí. D’altra banda, Alemanya, Itàlia, Croàcia, Àustria, Suècia, Estònia, Letònia, Lituània i Bulgària mostren dubtes sobre l’oficialitat, mentre que es desconeix la posició de Polònia, República Txeca, Eslovàquia i Romania. En canvi, Finlàndia mostra molts dubtes i es decanta pel no.
“Esperem que no hàgim de votar avui, perquè encara hi ha dubtes”, ha manifestat el ministre d’Afers Europeus de Finlàndia, Joakim Strand, que ha apostat per prendre una decisió amb calma. Tot i això, la presidència de torn del Consell, que ostenta Polònia, sí que ha remarcat que la votació és en l’ordre del dia i que espera que es prengui una decisió. La ministra de Suècia, Jessica Rosencrantz, ha remarcat que el seu país i “altres” han tingut “dubtes” sobre aspectes legals i sobre els costos de la mesura durant tot el procés, però ha assenyalat que tenen ganes de mantenir una “bona discussió” sobre l’oficialitat del català en la reunió. Preguntada sobre si hi haurà una votació, ha dit que cal “veure què vol fer la presidència”. “Primer hi haurà un debat, i escoltaré atentament”, ha dit, però ha recordat que cal la unanimitat dels 27 estats perquè la mesura tiri endavant. Àustria també ha fet referència als aspectes legals i de costos i ha apuntat que encara “hi ha temes oberts”. Ho ha exterioritzat la diplomàtica Claudia Plakolm, que no s’ha mullat sobre la votació. “Ja ho veurem”, ha dit.
La secretària d’Afers Europeus de Croàcia, Andreja Metelko-Zgombić, per la seva banda, ha remarcat que el tema és “seriós” i ha destacat els “esforços” que ha fet la diplomàcia espanyola per convèncer els estats membres. Així, i de moment, l’oficialitat del català es manté com a penúltim punt de l’ordre del dia de la reunió que ha de començar a les 10. 30 hores. Tot i això, si durant el debat s’evidencia que la mesura no compta amb el suport dels 27, els ministres podran decidir durant el decurs de la reunió si la sotmeten a votació. De fet, Espanya, si ho veu convenient, pot demanar retirar el punt de l’ordre del dia, l’antepenúltim, de la reunió. Si finalment no es vota la qüestió, l’oficialitat del català podria tornar a estar sobre la taula dels 27 en la pròxima reunió del Consell d’Afers Generals de la UE, prevista per al pròxim 24 de juny.
Més opinions dispars
Les opinions entre els diferents ministres i secretaris d’estat abans d’entrar a la reunió d’aquest dimarts han estat dispars. Per exemple, la ministra d’Afers Europeus de Dinamarca, Marie Bjerre, ha assegurat que el seu país “no impedirà” que s’assoleixi la unanimitat a la Unió Europea sobre l’oficialitat i ha deixat clar que si la mesura es vota, “votarem que sí”, però ha apuntat que no és clar que el punt se sotmeti a votació. El secretari d’estat d’Afers Europeus d’Eslovènia, Marko Stucin, s’ha pronunciat en termes similars a la representant danesa i s’ha posicionat a favor, però ha puntualitzat que tot i que “m’agradaria ser optimista, però no sé si avui tindrem una decisió final”.
Per altra banda, el responsable d’Afers Europeus del govern francès, Benjamin Haddad, ha reconegut la “importància” de l’oficialitat per l’administració espanyola, i ha dit estar disposat a treballar per “avançar” en la qüestió, sempre que es faci “en consens i amb respecte pel dret i els textos comunitaris”. Xipre, per la seva banda, ha apostat per un diàleg “constructiu” per esvair tots els dubtes legals de la proposta espanyola, i la titular d’Afers Europeus del país, Marilena Raouna, ha remarcat un aspecte important per a ells sobre l’oficialitat i és que no generi un “precedent” per altres llengües.
Batalla entre PSOE i PP amb el català pel mig
La reunió d’avui es produeix enmig d’una batalla entre el PSOE i el PP, ja que de la qüestió del català depèn, en gran part, l’estabilitat de la legislatura espanyola. Els govern espanyol ha negociat a contrarellotge per arrencar l’acord dels 27 estats, ja que l’acord per complir amb el compromís adquirit amb Junts per Catalunya l’agost del 2023 per fer presidenta del Congrés dels Diputats a la socialista Francina Armengol necessita el vistiplau de tots els estats membres. Per contra, el partit d’Alberto Núñez Feijóo vol fer descarrilar l’oficialitat i en les darreres hores han fet públics moviments per torpedinar l’oficialitat del català. Concretament, ha fet trucades a països governats pels seus socis del Partit Popular Europeu (PPE) perquè no donin suport a l’oficialitat de les tres llengües.
