L’oficialitat del català ha tornat a xocar amb les reticències de diversos països de la Unió Europea. En aquesta ocasió el principal escull per desbloquejar la presència del català als organismes comunitaris ha estat Finlàndia. Així, el ministre d’Afers Europeus del país escandinau, Anders Adlercreutz, ha assegurat aquest dimarts que la “principal preocupació” del seu país sobre l’oficialitat del català, l’eusquera i el gallec a la UE són les “repercussions” que pugui tenir en les seves llengües minoritàries. Cal apuntar que el rus és la tercera llengua més parlada dins de Finlàndia. A l’arribada a la reunió de ministres a Brussel·les, Adlercreutz ha assegurat que la principal preocupació de Finlàndia és “cap a on pot conduir” la possible oficialitat de les tres llengües. Tot i aquesta excusa sobre els idiomes, cal apuntar que el partit que governa Finlàndia és el Partit de la Coalició Nacional, considerat de centredreta i que està afiliat al Partit Popular Europeu.
A l’arribada a la reunió, el ministre finlandès ha remarcat que el seu país està “obert” a estudiar la proposta i ha afegit que cal esperar a veure “com va” la discussió d’aquest dimarts. “Entenem la necessitat. He viscut a Catalunya i entenc la situació lingüística, però quan prenem una decisió hem de mirar cap a on ens condueix”, ha sentenciat Adlercreutz. Per la seva banda, la secretària d’estat del ministeri d’Exteriors de Romania ha apuntat que la petició espanyola té “moltes dimensions”, principalment jurídiques, financeres i de traducció. “El que ha fet fins ara Espanya és presentar tots els passos per deixar clar que no crearà un precedent i sobre la determinació de finançar les traduccions. Són arguments suficients per donar-hi suport”, ha subratllat Grigore.
El govern espanyol culpa el PP del bloqueig del català
Per altra banda, el govern espanyol ha responsabilitzat al PP del bloqueig en l’oficialitat del català, l’eusquera i el gallec a la UE. A l’arribada a la reunió de ministres d’Afers Europeus on s’exposaran els arguments polítics i legals per a l’oficialitat de les tres llengües, el secretari d’estat per a la UE, Fernando Sampedro, ha assegurat que el fet que el PP rebutgi donar suport a aquesta iniciativa fa que països governats per populars, com ara Finlàndia, li donin suport a la proposta.
A més, Sampedro ja ha avançat que el govern espanyol enviarà més documents als diferents socis comunitaris en cas que sigui necessari per intentar convèncer-los, tal com ja va fer amb ell memoràndum abans de la trobada d’aquest dimarts. Alhora, el secretari d’estat ha afegit que el text “demostra que és una proposta sòlida i legítima” i que la petició respon a la “identitat nacional” i “cultura” d’Espanya. “El missatge que enviem és que Espanya no abandonarà la reivindicació”, ha dit.
Segons ha indicat Sampedro, hi ha una “comprensió” per part dels socis europeus sobre els arguments aportats per l’executiu espanyol, però hi ha “resistències polítiques” per part dels governs populars. En aquest sentit, ha apuntat que el suport del PP a la proposta “facilitaria” la seva aprovació perquè governs populars també li donarien suport. La petició d’oficialitat necessita la unanimitat dels 27 per tirar endavant.
Què diu el memoràndum?
Aquest memoràndum que l’estat van enviar als 26 altres països de la UE se centra en arguments legals i polítics que defensen l’oficialitat del català, el gallec i l’eusquera. El document assegura que és “perfectament viable” tenir legislacions autonòmiques i locals que s’adopten en llengües cooficials “encara que no siguin les llengües pròpies de la Constitució” i que no cal que siguin “llengües dels tractats” per ser reconegudes com a oficials a la UE.
Alhora, el text recorda que la UE ha de “respectar la identitat nacional dels estats membre” i que, en el cas d’Espanya, això inclou “la diversitat lingüística”. “El català, el basc i el gallec són llengües cooficials amb profundes arrels històries, un gran nombre de parlants i un lloc en la nostra Constitució”. En aquest sentit, l’executiu espanyol afirma que té l’obligació de “protegir els drets lingüístics” dels seus ciutadans i que això “s’estén a totes les esferes, també a l’europea”.
