Montserrat s’ha trobat quatre mesos i escaig enmig de dues polèmiques molt mediàtiques. La primera per la visita dels reis espanyols el passat 23 de juny, vigília de Sant Joan, per commemorar el Mil·lenari de la fundació de l’abadia i l’assentament dels benedictins. La visita va provocar mostres de rebuig del sobiranisme. L’independentisme es va mobilitzar contra els monarques espanyols en una protesta impulsada per l’Assemblea Nacional Catalana, però Junts per Catalunya, Esquerra Republicana, els Comuns i AC també van mostrar públicament el seu rebuig de l’acte. A la tensió d’aquell dia cal sumar ara la polèmica generada per la col·laboració de l’Escolania de Montserrat en el nou disc de Rosalía, on participen en set de les cançons del nou disc –Reliquia, Divinizie, Porcelana, Jeanne, La Rumba del Perdón, Memória i Magnolias–, sis de les quals cantades en castellà. Malgrat participar també en la cançó que la cantant de Sant Esteve Sesrovires canta en català i anglès, les crítiques al cor han estat contundents.
Per exemple, Josep Lluís Alay, director del gabinet del president a l’exili, Carles Puigdemont, va manifestar a la xarxa X que “la decadència espanyolitzadora de Montserrat és una de les pitjors notícies que pateix el país aquest any”. També hi va dir la seva la influenciadora i col·laboradora de Catalunya Ràdio Juliana Canet, que ho va considerar “una humiliació per als catalans i per a ella mateixa [en referència a la cantant]”. “És una falta de respecte i és adoptar un marc espanyolista del tot”, va afegir. “Montserrat és un símbol de resistència catalana, és el centre espiritual més important del país, és on hi ha la patrona de Catalunya, la Moreneta. Ha estat i és un espai de refugi moral i polític on durant el franquisme, per exemple, es va mantenir viva bona part de l’ànima del país. És un punt on, quan Catalunya ha passat pels pitjors períodes històrics, seguia al peu del canó. I Rosalía va, i fa cantar en castellà els nens de l’Escolania… això és molt pitjor que haver fet tota la carrera en castellà”, va sentenciar.
Ricard Ustrell defensa Rosalía de la crítica de la seva companya Juliana Canet
Des dels mateixos micròfons de la ràdio pública, Juliana Canet va tenir la rèplica de Ricard Ustrell, que es va desfer en elogis vers la cantant perquè, segons ell, es manté lleial a la seva catalanitat. “És una jugada mestra”, va dir, i va remarcar que “en la celebració del mil·lenari de l’Abadia, Rosalía i els escolans actuen com el punt que connecta la tradició catalana amb l’avantguarda global, no des de la nostàlgia, sinó des de la modernitat”.
Experts consultats per El Món tenen visions molt diferents del que signifiquen les crítiques que han rebut. D’una banda, exposen que són polèmiques passatgeres del moment per la importància que té Montserrat, i creuen que s’han de mirar sempre amb molta perspectiva; i de l’altra, alerten que és una mostra de la desconnexió que hi ha de certs sectors de la societat catalana amb Montserrat des que Manel Gasch és Abat i, fins i tot, van més enllà en assenyalar que també hi ha una desconnexió del món cultural.
L’Abadia situa en “l’àmbit espiritual” la col·laboració de l’Escolania amb la cantant
Per la seva banda, fonts de l’Abadia no volen entrar a fer cap mena de valoració sobre aquesta possible desconnexió amb el catalanisme i, per una banda, es limiten a dir que Felip VI va voler visitar el Monestir pel Mil·lenari i així es va fer, “i no entrem en comentaris sobre com ho ha rebut la gent”. I situen la col·laboració de l’Escolania amb Rosalía en l’àmbit espiritual. “Si no hagués estat en aquest context, no hi hauríem entrat”. Les mateixes fonts remarquen que el cor canta habitualment en tots els idiomes, majoritàriament en llatí i català. “No es pot dir que l’escolania canta només en català”, subratllen els portaveus de l’Abadia, que insisteixen que l’important és el contingut. “Era un risc, era un repte, i es va prendre la decisió que s’assumia tenint en compte que ella volia explorar el discerniment de Déu”.
Una desconnexió entre l’Abadia i la catalanitat
L’escriptor, advocat i divulgador cultural lleidatà Antoni Gelonch, creu que tot plegat és una mostra de la desconnexió entre l’Abadia i la catalanitat, i va més enllà en assegurar que “hi ha una desconnexió amb el món cultural en què Montserrat no està fent res per ser atractiu en aquest àmbit”. “Per a mi això encara és més greu”, remarca. Amb tot, diu que la polèmica ha esclatat aquest any, però creu que des de fa un temps Montserrat “està imbuït d’una certa por a la crítica, i per no ser criticat ha deixat de fer moltes coses”. I, d’altra banda, remarca que les grans figures intel·lectuals de Montserrat “han anat desapareixent i en aquests moments la comunitat no té grans intel·lectuals”. Un problema que, segons ell, afecta tota l’Església catòlica a Catalunya, que està mancada de “musculatura intel·lectual”.
Gelonch també manifesta que “hi ha sectors del catalanisme polític i cultural als quals no agrada gens el rumb que ha pres l’actual abat i, aleshores, és més fàcil fer la crítica”. I opina que Montserrat en aquests moments no està jugant el paper d’“ariet intel·lectual i cultural” que havia jugat en època dels abats Aureli Maria Escarré i Cassià Maria Just i també, en part, amb Sebastià Bardolet. “Per als catalans que consideren Montserrat un referent de catalanitat i espiritualitat, veure-hi el rei d’Espanya que va fer el discurs del 3 d’octubre del 2017 i que pertany a una dinastia que, bàsicament, sanciona lleis contràries a la llengua catalana, no provoca, per dir-ho suaument, un gran entusiasme”, conclou.
“Quan cal, Montserrat respon”
En canvi, Joan Maluquer, president de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat, considera que la gent “s’encén” amb qualsevol cosa que passi o afecti Montserrat perquè és “un referent”. “És un símbol de país, de nació, de catalanitat”, insisteix, i entén que es produeixin aquestes reaccions irades, però demana “perspectiva història i veure el moment”. “No en faria un gra massa”, diu, i creu que cal “posar el plat a la balança”. “De vegades, voldríem que responguessin d’una manera contundent a determinades coses, però ells fan la seva vida. És un monestir, i no és un partit polític o una entitat”, exposa, i alhora deixa clar que “continuen fent un paper com a referent. Encara que de vegades sembli que no el fan tant, crec que estan fent un paper important”.
“Quan cal, Montserrat respon”, afegeix, i, per exemple, recorda la tancada d’intel·lectuals de l’any de 1970, que tenia per objecte protestar pel Procés de Burgos i que va comptar amb la cobertura de l’abat Cassià Maria Just. “És a dir, Montserrat té, ha tingut, i crec que tindrà sempre, un paper important”, sentencia. El president de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat també assenyala que cal no oblidar que Montserrat ha estat al llarg dels segles “un objectiu per a segons qui a l’hora d’apropiar-se’n”. En aquest sentit, exposa que la gent té memòria i rebutja que un cap d’estat “abusi de l’hospitalitat benedictina es presenti, o s’hi faci convidar”, i creu que no s’hauria de carregar contra el monestir perquè “sempre ha estat oberta a tothom”, exposa. “Això no vol dir que la monarquia espanyola se’l pugui apropiar. Una cosa és que vulgui fer-ho i una altra de molt diferent, que pugui”, sentencia.
“El català no recula a Montserrat”
Pel que fa al català i a la col·laboració amb de l’Escolania amb Rosalía, Antoni Gelonch diu que aquesta polèmica va lligada “al referent de Montserrat des del punt de vista cultural i lingüístic”. Admet que per a molta gent “no deixa de ser un xoc” veure l’Escolania cantant en castellà i deixa clar que “no és habitual que l’escolania canti en castellà”. En aquest sentit, apunta que en les funcions litúrgiques canta en català o en llatí, i que en la majoria dels concerts que fa ha utilitzat, en algunes cançons, l’anglès. Això, diu, no té la repercussió mundial que evidentment té un disc de Rosalía i creu que el cor ha deixat passar “l’ocasió de cantar en català en un disc que la farà coneguda arreu del món”.
Joan Maluquer reconeix que “a tothom hauria agradat que Rosalía hagués tingut la sensibilitat de fer cantar en català l’Escolania”, però treu ferro a l’assumpte i creu que el cor s’ha “vist una mica desbordat” amb la polèmica, perquè ells tenien uns fragments de partitures i no sabien quan era el conjunt global de tot plegat. Amb tot, Maluquer prefereix posar l’accent en l’ús de la llengua a l’Abadia, en un moment en què el català va retrocedint en la litúrgia catòlica. “Cada vegada hi ha més misses bilingües a la catedral de Barcelona i en les esglésies va reculant, i això a Montserrat no passa. A Montserrat el català no recula, tot es fa en català i dins de l’església continua sent un referent i és molt important que tot ho facin en català“, conclou.
