Europa manté congelada l’oficialitat del català, l’eusquera i el gallec després dels renecs de diversos estats membre. Els detractors de la mesura, però, esperen el moviment del govern espanyol, ja fora de la presidència de torn, per reprendre les converses –un moviment que, segons fonts diplomàtiques han confirmat a l’agència ACN, no està arribant–. Moncloa no hauria demanat encara formalment cap informe jurídic sobre l’oficialitat de les llengües de l’Estat a la Unió, un tràmit que esperen els representants dels països membres per “veure el futur de la iniciativa”. Malgrat que diversos països ja han alertat que no donaran el seu sí sense una garantia de la legalitat de la mesura, l’executiu espanyol manté a l’espera el Consell de la UE sobre l’elaboració del document.
Les mateixes fonts diplomàtiques asseguren que l’oficialització del català, el gallec i l’eusquera a Europa “difícilment avançarà” sense l’informe que l’Estat no s’afanya a demanar. És Moncloa, reiteren, qui té la responsabilitat de “moure’s”, per mostrar als estats membres les garanties polítiques i econòmiques de l’execució de la mesura. Val a dir que l’encaix legal del català a les institucions comunitàries roman, malgrat els esforços de l’executiu de Pedro Sánchez, en dubte: si bé el govern espanyol sosté la seva legalitat, el consell de la Unió mostra recels sobre el fonament jurídic de la mesura. Per resoldre aquest desacord, Madrid sosté reunions “informals” amb les parts, si bé encara res oficial.
Divergència de posicions europees
La presidència de torn de la UE, actualment en mans de Bèlgica, no sembla especialment preocupada per l’estat de les llengües a les institucions europees. Després de la reunió del consell de la UE, la ministra belga d’exteriors, Hadja Lahbib, ha deixat anar que l’executiu de Brussel·les “pren nota” sobre les demandes espanyoles. Sobre el futur de la proposta, Lahbib ha evitat oferir cap mena de posició. “Veurem què passa”, rebla. Tampoc hi dona gaire prioritat Finlàndia: el ministre d’Afers Europeus del país Anders Adlercreutz reclama a les institucions europees “mirar cap a on ens condueix” aquesta decisió; si bé ha reconegut la “necessitat” d’oferir especificitat lingüística a Catalunya, Galícia i Euskal Herria a escala continental.
Més propera a la reforma ha estat la secretària d’estat de Romania, Daniela Grigore, que ha entès que la mesura és “molt important” per a Moncloa; mentre que el ministre d’exteriors de Letònia, Krisjanis Karins, ha demanat “respectar” l’estatus de les llengües oficials de l’Estat espanyol, en un clar canvi de posició sobre la rellevància del català a la UE. Val a dir que el mateix govern espanyol ha evitat posar el focus sobre el tema durant la seva ponència davant els ministres europeus. Tot i això, la representació espanyola sosté que l’oficialització és “perfectament legal” encara que català, eusquera i gallec no siguin “llengües dels tractats”. La mesura, asseguren des del govern espanyol, permet “respectar la identitat nacional dels estats membre” i “els drets lingüístics dels seus ciutadans”.
