El govern espanyol de Pedro Sánchez confia que el Parlament Europeu decideixi sobre l’ús del català, el basc i el gallec en els plens europeus abans de l’estiu vinent. A priori, aquesta mesura és més factible que aconseguir l’oficialitat completa -tal com s’hi ha compromès el govern espanyol-, ja que el que cal per tirar-la endavant és una majoria a la mesa de l’Eurocambra, l’anomenat Bureau, on un dels membres és l’eurodiputat del PSC Javi López. Segons apunten fonts del ministeri d’Exteriors a l’Agència Catalana de Notícies (ACN), des de l’executiu espanyol confien que podran tirar endavant la petició, a la qual es van comprometre amb les formacions independentistes en les negociacions posteriors al 23-J, a la Mesa del Parlament Europeu amb el vot a favor dels liberals de Renew.
El suport d’aquesta formació, que es mostra més partidària a acceptar l’ús de les llengües cooficials després de la desaparició de Ciutadans -que anteriorment formava part del grup dels liberals a Europa-, doncs, podria desencallar l’oficialitat del català. Les mateixes fonts, però, també admeten que el PP, i concretament el vicepresident de l’Eurocambra Esteban González Pons, ja ha rebutjat donar-hi suport, cosa que podria mantenir encallada l’oficialitat. Tot i així, des del ministeri d’Exteriors “esperen” que el grup dels populars acabi abstenint-se. Des de la Moncloa, però, es mantenen ferms, ja que les mateixes fonts asseguren que l’executiu de Sánchez està disposat a “anar als tribunals” per l’oficialitat de les tres llengües a la UE.
La clau de la Mesa del Parlament Europeu
Mentre el govern espanyol intenta acostar posicions amb la pròxima presidència de torn del Consell de la Unió Europea, que assumirà Polònia a partir de l’1 de gener de 2025, l’executiu de Pedro Sánchez també intenta desencallar una part de l’oficialitat del català. D’entrada, però, només als plens del Parlament Europeu. En l’anterior legislatura, un dels principals obstacles sobre l’ús del català als plens va ser, precisament, la falta d’una majoria a la taula de vicepresidents del Parlament Europeu. Llavors, els socialistes només comptaven amb quatre dels 14 seients de la Mesa i només els Verds i l’Esquerra -amb un representant cada un- s’havien mostrat favorables a la proposta espanyola d’autoritzar l’ús de les tres llengües cooficials.
Després dels comicis europeus, els socialistes han aconseguit cinc de les vicepresidències de la Mesa, motiu pel qual amb el control d’una més ja podrien aconseguir la majoria per desencallar la petició. D’aquesta manera, doncs, des de la dissolució de Ciutadans, el govern espanyol confia a poder convèncer el grup dels liberals per votar a favor de l’oficialitat del català en els plens europeus.
