El PSC i el PP han tornat a recórrer a les ‘llistes fantasma’ per inflar el nombre de candidatures presentades a les eleccions municipals del proper 24 de maig i dissimular així la pèrdua d’implantació territorial. El Singular ha repassat les candidatures de cadascun dels 947 municipis catalans i ha comptabilitzat fins a 145 ‘llistes fantasma’ del PSC i 140 del PP, un 27,5% i un 27% respectivament del total anunciat. Es tracta de llistes en municipis que tenen entre 100 i 250 habitants, on els consistoris estan formats per 5 membres electes. Tant el PP com el PSC, davant de la impossibilitat de configurar una llista completa perquè les seves sigles no tenen implantació en aquests municipis, han optat per formalitzar igualment una candidatura, tot i ser conscients que el seu alcaldable no podrà presidir l’ajuntament perquè es presenta tot sol. Aquestes llistes-trampa -els partits reben subvencions en funció de la seva implantació i del nombre de vots obtinguts-, en el cas del PP estan encapçalades en més del 90% dels casos per persones totalment desconegudes pels veïns que l’haurien de votar, fins el punt que n’hi ha que no viuen a Catalunya o que s’han presentat en d’altres eleccions en poblacions diferents. Pel que fa al PSC, el percentatge de candidats desconeguts pels mateixos veïns és més baix, però també rellevant. L’estratègia dels socialistes ha estat exportar militants d’altres municipis per omplir llistes. Ara bé, no es tracta de cap il·legalitat, perquè aquestes maniobres, si bé políticament reprovables, estan emparades per la Llei Orgànica de Règim Electoral General (LOREG).
A tall d’exemple, al municipi d’Estamariu (Alt Urgell), qui vulgui votar el PSC s’hi trobarà una noia de 23 anys, militant de les Joventuts Socialistes de Catalunya de l’Hospitalet de Llobregat, Elixabete Benito Arratibel. I si el vot és per al PP a Gósol (Berguedà), el recollirà Jorge Agustín Porqueras, resident a Fraga i repetidor com a candidat del PP en aquest municipi el 2011, on va obtenir 4 vots. A aquests 150 municipis en què PSC i PP només presenten un candidat, cal sumar-hi desenes de pobles més en els quals els dos partits unionistes han recorregut a militants d’altres pobles i de fora de Catalunya per acabar d’omplir les llistes. Per exemple, el PP de Cornellà de Terri té a la seva llista 6 forans dels 11 que la integren.
Cada vot compta als consells comarcals
La raó per utilitzar aquesta martingala legal és doble. Per una banda, fer creure als electors que el partit té una implantació territorial molt superior a la real. El PSC ha presentat 528 llistes, 200 menys que el 2011, de manera que afegint-hi les 145 fantasma dissimula la patacada. El PP, en canvi, ha optat per engreixar la xifra anterior i n’ha presentat 525 incloent-hi les 140 fantasma. En total, 51 més que fa quatre anys. Si l’elector creu en aquesta implantació i poder de les sigles, arrossegaran més vots. Sumar vots i regidors és clau per al repartiment del poder en un consell comarcal perquè la composició d’aquesta institució es fa a partir del nombre de vots i del nombre de regidors obtinguts al conjunt de la comarca. A partir del percentatge de vots de cada partit es defineixen dos terços dels consellers i, l’altre terç es reparteix en funció del percentatge de regidors. Per altra banda, per ser conseller cal ser regidor. Per tot plegat és molt important esgarrapar vots d’on sigui, perquè encara que no s’obtingui cap regidor en un poble algunes paperetes poden ser decisives en un consell comarcal.
I, com sol passar, també hi ha la raó econòmica. Els partits obtenen subvencions en funció del nombre de vots obtinguts. Per això esgarrapar vots de qualsevol lloc, tinguin o no la intenció de fer política, reporta ingressos al partit. Per candidatures fantasma en pobles d’entre 100 i 250 habitants, un partit pot arribar a ingressar 250 euros.
