Artur Mas ha començat la seva declaració amb una picabaralla amb el president de la sala. Quan li ha preguntat si tenia intenció de respondre a les preguntes que se li formulessin, l’expresident ha respost que “Contestaré a totes les preguntes de la defensa, a cap pregunta de l’acusació popular i de la Fiscalia”, i ha volgut argumentar per què no respondria a les preguntes de la Fiscalia, perquè al seu entendre va influir en decisions judicials quan el TSJC havia decidit no imputar-los pel 9N. Però no ha pogut acabar, perquè el president l’ha tallat en sec. L’ha fet callar dient que es limités a respondre a la pregunta i obviés qualsevol altra consideració.
La primera pregunta l’ha formulat el seu advocat, Xavier Melero, després que els de Joana Ortega i Irene Rigau declinessin fer-li cap pregunta. “”El procés participatiu va ser iniciativa seva?”. Mas ha estat directe, i ha repetit allò que ha explicat en diverses ocasions: “La iniciativa política va ser meva com a president que era, i també una iniciativa del meu govern. I vull deixar clar que les directrius venien de mi mateix, i tota la resta van seguir les directrius. Això, naturalment, afecta la vicepresidenta Joana Ortega, la consellera Irene Rigau i l’ara diputat al Congrés Francesc Homs”.
L’advocat de la defensa ha insistit, per forçar una declaració més concreta de Mas sobre la seva responsabilitat política, tal i com tenien previst les tres defenses, que han arribat al judici amb una feina conjunta: “La iniciativa era exclusivament serva? O tenia una arrel de naturalesa parlamentària?”, ha preguntat. “Miri’n, la meva iniciativa i del Govern tenia unes arrels profundes, clares i estrictament democràtiques. Vull recordar que jo vaig decidir el novembre del 2012 avançar unes eleccions perquè volia saber si el clam que hi havia al carrer reclamant una Catalunya nou estat d’Europa tenia traducció a les urnes”.
En aquest sentit, Mas ha insistit que el 9N “no va ser un caprici individual ni una sortida de to meva, ni tampoc una ocurrència d’última hora, sinó fruit dels mandats explícits del Parlament, després d’unes eleccions democràtiques que, per cert, ningú no va impugnar”. En aquest sentit, Mas ha dit: “Per què el TC no va fer res per aturar aquell procés participatiu?”, pregunta que no ha agradat al president de la sala, que li ha recordat, amb to desagradable, que “vostè ve com a acusat, i per tant, no pot formular preguntes”. I Mas ha insistit: “El fiscal, que en aquests moments es troba a la sala, no va fer res per aturar cap votació en cap població”. El president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Jesús María Barrientos, és el ponent del tribunal que des d’aquest dilluns jutja l’expresident de la Generalitat Artur Mas i a les exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau per l’organització de la consulta sobre la independència del 9 de novembre de 2014.
Però Artur Mas no s’ha estat de recordar que alguns partits van saltar del vaixell quan van veure que el TC suspenia la consulta. “Quan el nostre Govern i jo mateix vam prendre la decisió de tirar endavant el procés participatiu, un cop suspesa la consulta, se’ns va deixar pràcticament sols, partits que fins ara ens havien donat suport fins aleshores, ens el van retirar. No ho vam tenir fàcil, però el nostre compromís era tan evident i la nostra voluntat de dur a terme els objectius de les majories parlamentàries, que finalment vam tirar endavant”, ha sentenciat. Sense referir-s’hi directament, Mas es referia a ICV, que inicialment s’havia posicionat a favor del dret a decidir i de la consulta. Pel que fa a ERC, cal recordar que hi va haver tensions, i el procés participatiu va ser, sobretot, pactat entre CDC i la CUP.
