La comissió d’investigació al Congrés dels atemptats del 17-A a Barcelona i Cambrils ha viscut aquest dimecres una jornada estranya. Tres compareixents de diferent intensitat, amb obertura del comissari d’intel·ligència jubilat José Manuel Villarejo i la continuïtat de l’exsecretari d’Estat de Seguretat, José Antonio Nieto, que ha apuntat als Mossos d’Esquadra com a responsables del descontrol de l’imam de Ripoll, Abdelbaki es Satti. En darrer terme, ha estat per l’exministre d’Exteriors José Manuel García-Margallo, compareixent pel seu vici de protagonisme i certa tendència a ser un bocamoll.
Margallo estava convocat per les declaracions, quan ja no era ministre, en què va afirmar que a Catalunya “passarien coses a partir del 15 d’agost [del 2017]”. Una declaració que s’havia de relacionar amb una d’anterior on assegurava que Espanya podia superar un atemptat i no pas la secessió d’una part de l’Estat. Una combinació temerària a la qual avui ha tret ferro i ha insistit -i arguït- que es referia a fets polítics. De fet, ha qualificat d’infàmia que intentin interpretar que ell tenia coneixement que hi hauria un atemptat. Ara bé, la seva intervenció ha servit per fer-lo desgranar l’estratègia diplomàtica de l’Estat amb la “comissió Montserrat” o l’advertència a Benjamin Netanyahu, com a líder d’Israel, que si reconeixia Catalunya, Espanya reconeixeria Palestina.
Una comissió per fer “argumentaris”
El torn de la portaveu de Junts a la comissió, Pilar Calvo, ha estat el més sucós i ha proposat a Margallo, que ha entomat el repte, que expliqués la “comissió Montserrat” i la tasca diplomàtica contra el Procés sobiranista. En primer terme, l’exministre ha negat que la Moncloa pensés mai que el Marroc tenia alguna relació o afavoria l’independentisme. En canvi, sí que van veure aquest neguit als països bàltics, ja que “estava de moda la via bàltica”, Escòcia -pel referèndum-, el Vaticà o els EUA.
Margallo ha comptabilitzat fins a 30 o 40 països amb els quals va tenir relació sobre el Procés. En aquest context ha remarcat com a moment “més tens” una trobada amb Netanyahu pels “comentaris que feien els cònsols d’Israel” sobre la causa catalana que “no li agradaven”. “Vostès tenen un problema si reconeixen Catalunya perquè nosaltres reconeixerem Palestina”, ha recordat que li va dir.
Per altra banda, ha reduït la “comissió Montserrat” a un “grup de funcionaris, molts de catalans, que creaven argumentaris per transmetre a les ambaixades espanyoles” perquè, quan la diplomàcia catalana fes la seva feina, ells tinguessin “material per contraargumentar i arribés als governs, als parlaments i a les opinions públiques”. Segons Margallo, aquesta comissió, que es reunia els divendres, no va suposar cap despesa pública extra i es va crear davant la situació que havia generat el pas del president Artur Mas a l’independentisme. Per altra banda, ha insistit que els argumentaris s’han publicat i van servir per a debats com ara els que va mantenir amb Oriol Junqueras, Joana Ortega, Joan Tardà o Artur Mas.
