“Minoria nacional”. Aquest concepte va fer moure la diplomàcia espanyola per evitar que fos aplicable a diverses comunitats de l’estat espanyol, com els catalans o els bascos. Així ho revela un estudi del professor de dret internacional de la Universitat Rovira i Virgili Alfons González Bondia, que va ser degà de la Facultat de Ciències Jurídiques del 2011 al 2015, i exdirector general d’Afers Europeus i Mediterranis de la Generalitat de Catalunya. Un informe que s’ha presentat en el curs sobre Democràcia, política lingüística i identitat nacional, coordinat pel catedràtic de Dret de la Universitat Pompeu Fabra Josep Maria Vilajosana, de la Universitat Catalana d’Estiu (UCE), que aquesta setmana se celebra a Prada (Conflent).
En concret, la diplomàcia espanyola que dirigia el govern de Mariano Rajoy va maniobrar a finals de 2016, en ple procés sobiranista que abocaria al referèndum del Primer d’Octubre, per canviar la seva posició respecte al Conveni Marc per a la Protecció de les Minories Nacionals. Un canvi accelerat que es va registrar 21 anys després que Espanya hagués ratificat el conveni. Va fer una giragonsa per tal d’evitar que el Consell d’Europa considerés que a Espanya hi havia minories nacionals, fins al punt de reconèixer només la comunitat gitana, però, paradoxalment, assegurant que no configurava cap minoria nacional. Una manera d’evitar la temptació d’algun reconeixement al seu dret a l’autodeterminació per part d’algun estat de la comunitat internacional que volgués fer la guitza a Espanya.
Un informe polèmic
El canvi impulsat pel ministeri d’Exterior espanyol es va descobrir, precisament, arran d’un informe sobre l’estat de les minories nacionals a Espanya que el relator especial Fernand de Varennes de l’ONU va escriure arran d’una visita a Espanya entre el 14 i el 25 de gener del 2019. Un informe que alertava de l’existència d’aquestes minories, com la catalana, la basca o la gitana, que podien veure amenaçats els seus drets d’accés a serveis públics, la vulneració de drets polítics i, fins i tot, lingüístics.
“Les qüestions de drets humans en relació amb les minories de vegades semblen una assignatura pendent“, asseverava el relator, un dels majors experts de l’ONU sobre minories nacionals i un dels creadors del concepte polític de minoria. Varennes va escriure l’any 2019 una definició diplomàtica de minoria. En detall, Varennes defineix “una minoria ètnica, religiosa o lingüística és qualsevol grup de persones que constitueix menys de la meitat de la població en tot el territori d’un Estat, els membres del qual comparteixen característiques comunes de cultura, religió o llengua, o una combinació d’alguna d’aquestes”. “Una persona pot pertànyer lliurement a una minoria ètnica, religiosa o lingüística sense cap requisit de ciutadania, residència, reconeixement oficial o qualsevol altre estatus”, afegia.
Amb aquesta base, criticava en el seu informe “els continus desafiaments o llacunes en diverses qüestions intersectorials, com l’idioma de l’ensenyament, així com qüestions pròpies de les minories establertes des de fa molt de temps, o de les arribades més recentment, en relació amb la naturalesa dels seus drets com a minories“. De fet, en el seu document ressaltava els efectes del Primer d’Octubre, destacant “informes que donen compte d’un augment perceptible del discurs d’odi, el vilipendi, el vandalisme, les amenaces físiques i fins i tot les agressions contra membres de la minoria catalana i, encara menys, altres minories nacionals“. Uns informes dels quals criticava que les autoritats no n’havien fet prou cas.
Unes eleccions plebiscitàries
Espanya davant aquest informe no es va quedar amb els braços plegats i va respondre amb duresa al relator. Precisament, en aquesta resposta, els acadèmics han trobat una “nota verbal” que la diplomàcia espanyola havia emès per tal d’evitar disgustos o alguna simpatia internacional cap al procés polític català. Es tracta d’una especificació del Conveni Marc per a la protecció de les Minories Nacionals que del Consell d’Europa. Un document que mira de protegir el que el dret internacional considera minories nacionals i que actors jurídics com Acció Cassandra comencen a utilitzar en els seus processos judicials davant l’ofensiva espanyolista contra el fet nacional català.
Aquest conveni va ser ratificat per l’estat espanyol el Primer de setembre de 1995, és a dir, tres anys abans de la seva entrada en vigor, l’u de febrer de 1998. Un text legal que no va oferir més problemes o més maldecaps als poders de l’Estat fins a la recta final del procés sobiranista, després de les eleccions de setembre de 2015, que portaven l’etiqueta de plebiscitàries. Un cop la legislatura havia començat, davant la singladura cap a l’expectativa de la independència i l’ofensiva internacional de la paradiplomàcia governamental catalana, l’Estat va reaccionar per tapar una escletxa com podia ser la similitud dels catalans a una minoria nacional que pogués facilitar el reconeixement del dret a l’autodeterminació de Catalunya per part d’algun Estat o bé acusar l’Estat d’ingerència o atac a una minoria nacional per motius polítics.
Una nota verbal del 2016 descoberta el 2019
La resposta d’Espanya a l’informe del 2019 aportava documents adjunts. Entre aquests, hi havia una “Nota Verbal de la Representació Permanent d’Espanya davant el Consell d’Europa, de data 14 de novembre de 2016, registrada al Secretariat General el 15 de novembre de 2016″, escrita originalment en anglès. En aquest nota, Espanya es posava la bena abans de la ferida per esquivar qualsevol interpretació extensiva de la seva ratificació del Conveni pel que feia a les comunitats que conviuen administrativament a Espanya. La nota arribava només onze dies després que Alfonso Dastis agafés la cartera d’Exteriors substituint José Manuel García-Margallo. Dastis, fins a ser nomenat ministre, era Representant Permanent d’Espanya davant la Unió Europea
“El govern d’Espanya té l’honor de comunicar que, d’acord amb la informació prèviament facilitada per Espanya en la carta de 26 de juny de 2003 adreçada al president del Comitè Assessor del Conveni Marc per a la Protecció de les Minories Nacionals, còpia de la qual va ser transmesa pel Representant Permanent d’Espanya al Secretari General del Consell d’Europa en la mateixa data, Espanya reitera que, d’acord amb les seves disposicions constitucionals, ha interpretat de manera constant el Conveni Marc en el sentit que no existeix cap minoria nacional en el seu territori”.
És a dir, especificava i concretava que, malgrat haver signat el conveni 21 anys enrere, de sobte, just en aquell moment, volia deixar clar que no hi havia cap minoria nacional. Una correcció que, fins i tot, afectava la comunitat gitana. La nota afegia un apunt força curiós i difícil d’interpretar: “El Conveni Marc és aplicable als ciutadans espanyols de la ‘comunitat gitana’ (roma, gitanos), tot i que aquests ciutadans no constitueixen una minoria nacional”. És a dir, elaborava una paradoxa que reconeixia drets de minoria nacional als membres del poble gitano, però no els reconeixia la seva condició de minoria nacional.
