Aquest dimarts el plenari del Tribunal Constitucional haurà de parar l’orella al gruix del recurs del president Quim Torra per la seva inhabilitació sentenciada pel Tribunal Suprem. El magistrat encarregat de fer una sintesi als seus companys, és el fiscal Antonio Narváez, que es va haver d’abstenir als recursos interposats per la sentència del Procés arran de la seva recusació. Narváez va qualificar el Procés sobiranista del Primer d’Octubre de “cop d’Estat”.
Narváez ha convocat per l’ordre del dia d’aquest 8 de febrer, el debat inicial del recurs del president Torra davant la sentència de 28 de setembre de 2020, dictada per la sala Penal del Tribunal Suprem. No és la primera vegada que Torra demana empara al Constitucional, i que els magistrats mai li han atorgat. Torra va recórrer la inhabilitació sobrevinguda de la Junta Electoral Central i també va veure com el mateix TC li tombava la petició suspensió de la inhabilitació com a mesura cautelar. Tot i que, van ser decisions amb vot particular contrari.
Ara bé, a la vista del passat del ponent, el recurs de l’expresident no té gaire visos que arribi a bon port pels seus interessos. El Tribunal Constitucional va decidir apartar el magistrat Antonio Narváez de les causes del Procés. Tot en resposta a la recusació de la consellera Dolors Bassa, que la va presentar per unes sucoses declaracions del magistrat, que titllava el Procés de “cop d’estat encobert”, “un cop d’estat pitjor que el 23F”, i feia comparacions entre la crisi del Balcans i el cas català. Fins i tot, es burlava del Procés descrivint els fets d’octubre com la creació d’una “República Independent d’Ikea”. Tot en una conferència que qualifica de “popular”. Narváez acumulava recusacions de tots els processats i condemnats en el cas i fins i tot del president a l’exili Carles Puigdemont.
Tot i això, el magistrat es va oposar a la recusació en un escrit de 17 pàgines, al que va tenir accés El Món, amb què afirmava que la figura “d’un cop d’estat encobert” –expressió utilitzada per la fiscalia del Tribunal Suprem– “no està tipificada penalment”. En tot cas, Narváez defensava que la recusació es va presentar tard i de manera extemporània, ja que que la conferència havia sigut el 22 de novembre del 2017.
El magistrat també argüia que les expressions sobre el Procés i l’independentisme abocades durant la conferència “no afecten la seva imparcialitat objectiva”. Una condició indispensable per a l’exercici de la judicatura amb plena tutela de drets. El magistrat afegeia que en la conferència organitzada pel Club de la Constitución –que definia “culturalment i socialment obert del tot” i no només “de juristes”– només buscava “posar de relleu la gravetat de les actuacions per al règim constitucional i l’estat de dret”. De fet, considerava que els recusadors no van tenir present el “context de la conferència”, sobre el qual el mateix magistrat bateja com a “desafío catalán”. Ara Narváez haurà d’escriure la resolució sobre la petició d’empara per vulneració de drets fonamentals per haver estat inhabilitat per l’afer de la pancarta a Palau.
