Lluís Llach ha esperonat a reconstruir els ponts de l’independentisme per “poder aconseguir la independència”. Ara bé, l’exdiputat de Junts pel Sí no s’ha estat de criticar amb duresa, l’estratègia d’ERC i del seu president Oriol Junqueras. Llach ha defensat que cal “refer la unitat independentista” quan en “Junqueras hagi dimitit”. Ho ha afirmat en la presentació del llibre del cap de premsa del Consell de la República, Gerard Se Se, titulat “De la resistència a la independència: El Consell de la República des de dins” (Edicions Cal·lígraf), que s’ha celebrat a la Llibreria Ona de Barcelona. La presentació també ha comptat amb l’exalcaldessa de Badalona i excap de files de la CUP al Parlament, Dolors Sabater, i el conseller a l’exili i eurodiputat, Antoni Comín. Un llibre que tothom ha qualificat “d’història oficiosa de la institució“.
En la seva intervenció, Llach ha descrit el naixement del Consell de la República i com es va convertir per “algun sector de l’independentisme en una pedra a la sabata”. Així ha carregat els neulers contra Oriol Junqueras per raonar la unitat estratègia de l’independentisme. “Demano la dimissió d’en Junqueras cada setmana, i una vegada hagi dimitit, s’han de refer els camins”, ha emfatitzat. “No és una qüestió personal”, ha detallat per afirmar que ERC havia estat sempre el seu partit. “Em va enamorar el personatge i el vaig seguir, amb tota la fidelitat, que fins i tot va posar en dubte els meus principis àcrates”, ha admès. Però ha criticat “la dimensió dels disbarats democràtics, estratègics i ètics” que, al seu parer, ha liderat Junqueras.
El part del Consell
El cantautor i novel·lista ha defensat sense embuts la creació del Consell de la República, però ha identificat problemes de “confusió” durant la seva creació que va coincidir amb la Crida Nacional o el Debat Constituent. “Un moment en què ningú sap què representa què”, ha recordat. Així ha relatat que el Consell va néixer de l’acord dels partits independentistes, però que des d’un principi ja es va veure que molestava a alguna formació com ERC.
En aquest context, ha recordat que els republicans van enviar de representant Isaac Peraire, actual director de l’Agència Catalana de Residus, un “quarta línia” que va ser un “senyal”. “A partir d’aquell moment , per alguns va esdevenir una pedra a la sabata, amb l’ajuda de la premsa del país”, ha subratllat i “ha quedat allà com una cosa estranya”. En aquesta línia, ha insistit que la utilitat del Consell es va veient amb la història perquè a la “voluntat popular” li cal la “vehiculació d’estaments institucionals”. Llach també ha carregat contra els avisos que els catalans sempre fan a l’Estat.
El Consell, un “termòmetre”
En el seu parlament, el vicepresident del Consell, Toni Comín, ha expressat desacomplexadament que des del Primer d’Octubre, “hem avançat molt menys del que voldríem” de cara a assolir la independència. Comín ha asseverat que “l’única manera d’avançar és la unitat estratègica”. Una unitat sobretot que cal refer després de la “confiança trencada des del 2017” i els partits, al capdavall, “els partits fan el que diuen les seves cúpules i els seus dirigents”.
Per altra banda, Comín ha volgut proposar una “provocació” al públic remarcant que el Consell aposta per la “confrontació intel·ligent, pacífica i democràtica”. “Això serveix una mica de termòmetre per saber quanta gent dins l’independentisme està alienada amb aquesta idea, quina disposició hi ha per assumir aquesta confrontació intel·ligent, pacífica i democràtica, però més aviat cara que no pas barata”, ha argumentat. “En som 100.000 mil”, ha recordat. “No sé si s’entén la provocació o és massa críptica”, ha tancat. Després ha aclarit que cal fer “pedagogia de la confrontació i ha de ser de la victòria”. A més ha insistit que cal advertir que la confrontació “té costos”. Comín no ha fet cap comentari sobre la reunió d’aquest matí al Parlament Europeu amb la líder de Sumar i vicepresidenta del govern espanyol en funcions, Yolanda Díaz.
Dolors Sabater ha retret que els partits no hagin apostat per una institució que quedava al marge del poder de l’Estat, però també ha carregat contra “la dificultat i confusió” que ha generat que Puigdemont presidís el Consell i un partit. “Això s’ha de dir”, ha exclamat. “No hem deixat que fos el que havia de ser el Consell, un instrument potentíssim que diposita el Primer i el Tres d’Octubre”, ha reclamat.
Entre el públic s’hi trobava, membres del Govern del Consell com el democristià i diputat de Demòcrates, Toni Castellà, el diputat de Junts i catedràtic de Dret Processal, Jaume Alonso-Cuevillas, l’historiador i exdirector de la Catdem, Agustí Colomines, el president del Consolat del Mar, Jordi Domingo.
32
7
