Era una tàctica més i ara resulta que pot ser clau per a l’estratègia. Les exitoses recusacions de membres del Tribunal Constitucional per la seva manca d’imparcialitat han obert nous horitzons en l’estratègia judicial dels presos polítics i els exiliats pel Procés i, per descomptat, en l’estratègia d’internacionalització judicial del conflicte. El fet que d’entrada dos magistrats hagin admès que són parcials referma un dels arguments principals dels advocats en la batalla europea judicial. En concret, que la judicatura que els va jutjar tenien prejudicis ideològics públics sobre el cas.
Fonts de les defenses apunten que hi haurà, com a mínim, una nova recusació. L’efecte d’aquestes recusacions que han obligat a apartar pesos pesants del Constitucional com Antonio Narváez i Cándido Conde Pumpido és múltiple. Primer, pot afectar el quòrum de decisió dels recursos d’empara dels presos i exiliats. En segon terme, avala la tesi que els magistrats no són imparcials, bàsica en els recursos a instàncies europees. I en tercer lloc, és un gran cop de mà en el nou procés iniciat contra els membres de la Mesa del Parlament que presidia Roger Torrent.
L’advocat Gonzalo Boye, que va presentar les recusacions contra Antonio Narváez i Cándido Conde Pumpido, a les quals després s’hi van afegir els lletrats Andreu Van der Eynde i Jordi Pina, opina que la decisió de tots dos d’excloure’s és “un argument concloent davant Europa”. “Ells mateixos reconeixen el que va descriure el tribunal d’apel·lació de Brussel·les, que Lluís Puig no tindria un judici just a la vista de les declaracions de jutges i fiscals sobre el Procés que esberlaven el principi de neutralitat”, detalla Boye. “Les amistats de Conde Pumpido amb els fiscal Javier Zaragoza, amb lloes públiques incloses o les conferències que han pronunciat obertament contràries al Procés demostren els nostres arguments”, afegeix.
“L’autoreconeixement dels magistrats d’estar contaminats en la causa, en la qual ja han pres decisions com ara mantenir la presó –no suspendre l’execució de la condemna– o altres decisions de vulneració de drets durant el procés, aclareixen el camí del recurs a Estrasburg”, comenta Boye. “No només podem aportar les seves declaracions, en premsa o en conferències, sinó que ells mateixos ho admeten”, indica el lletrat. Per tant, és una victòria sobrevinguda enmig de la cursa. “Una cursa que ja vaig advertir que seria de fons”, remarca l’advocat. “Els recursos d’empara per la sentència del Procés estan clarament contaminats”, indica.
Un argument que referma Pina i afegeix que les resolucions del Constitucional estarien contaminades a la vista que Conde Pumpido és l’especialista en dret penal del plenari. Precisament, aquest punt és el va va aprofundir en el seu escrit de recusació. Però, a més, Pina s’ha avançat aprofitant la proposta dels dos magistrats d’apartar-se en favor de la defensa de la Mesa que presidia Roger Torrent, ara querellada per desobediència. Aquest dijous, Pina, advocat de l’exvicepresident segon del Parlament, Eusebi Campdepadrós, va presentar un nou escrit davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, un text en què relacionava la recusació amb la innocència del seu client.
A l’escrit, al qual ha tingut accés El Món, Pina subratlla que tant Narváez com Conde-Pumpido han reconegut “a posteriori tenir interès directe o indirecte en la condemna de líders polítics independentistes”. “Aquesta situació”, explica l’advocat en conversa amb El Món, determina que les resolucions en les quals s’acusa Campdepadrós de desobeir van ser dictades en lògica conseqüència, per un Tribunal absolutament mancat de la mínima imparcialitat”. Per això, l’advocat opina que “una resolució dictada per un Tribunal reconegudament mancat d’imparcialitat ha de considerar-se com a materialment nul·la i jurídicament inexistent encara que formalment no sigui ja anul·lable per raons procedimentals”. “En tot cas, és evident que qui presumptament desobeeix les decisions d’un Tribunal que es reconeix ell mateix com a parcial no hauria de cometre cap delicte en un estat de dret digne d’aquest nom”, insisteix l’advocat. Per tant, la resta de membres de la Mesa querellada també poden al·legar aquest fet per desvirtuar la querella presentada per la Fiscalia.
Amb dues recusacions que han generat sengles baixes, el Tribunal Constitucional queda tocat. Sobretot, si, com és previsible, se’n presenten més. “Tenim molt material”, avisen murris fonts de les defenses. D’entrada, que de dotze magistrats dos s’apartin no deixa en gaire bon lloc el plenari. A més, pot trencar la famosa “unanimitat que han seguit amb les resolucions contra el procés”. Així mateix, pot generar problemes de quòrum i, per tant, en no poder configurar-se un tribunal de ple dret deixaria oberta abans d’hora la via europea dels recursos. Una opinió, però, que no acaben de veure alguns dels lletrats defensors que temen que el Constitucional utilitzi la manca de quòrum per allargar el procés intern espanyol.
1 
45 
