El 20D ha deixat un escenari polític molt difícil per poder arribar a un acord estable per formar un exectutiu espanyol. A l’aritmètica gairebé diabòlica se li sumen les línies vermelles que marquen els quatre partits més votats en aquestes eleccions, una combinació que dificulta molt poder arribar a un consens en un sentit o altre. El PP ha guanyat les eleccions, però no ha obtingut la majoria necessària per poder governar en solitari. Necessita l’abstenció del PSOE i la de C’s per poder governar.
Ara per ara, els partits es limiten a repetir, de manera insistent, quins límits no poden traspassar, però no confessen fins a on són capaços de cedir. Les primeres preses de contacte entre els partits són molt incipients, i s’augura que les negociacions no seran ni ràpides, ni fàcils. Mai el Parlament espanyol havia estat tan fragmentat, de manera que els pactes i el diàleg són l’única sortida. I si bé el PSOE ho nega, sembla més probable un pacte d’Estat entre PP i PSOE i, fins i tot, Ciutadans, que no pas un govern alternatiu d’esquerres presidit per Pedro Sánchez.
