Sense novetat al front parlamentari. La Mesa i la Junta de Portaveus continuen essent un ring de boxa amb amenaces judicials i advertiments respecte del Tribunal Constitucional dels partits unionistes als independentistes. Així ho constaten les actes de les primeres reunions de Mesa i Junta, celebrades el 16 i 26 de març, a les quals ha tingut accés El Món. Uns documents on es recrimina l’actitud “partidària” de la presidenta Laura Borràs i amb els que es comprova com Vox prepara el terreny de la lawfare contra les intencions independentistes de la cambra. Destaca, a més, que tot i just que són les primeres reunions, ja es marca el terreny de joc que hi haurà entre els dos blocs parlamentaris.
La batussa és evident i el teva meva entre Borràs i els membres socialistes de la Mesa és més que destacable. Com exemple, la primera reunió de Mesa celebrada el 16 de març i que es va allargar poc més d’una hora. De fet, aquesta reunió era pràcticament de tràmit amb un ordre del dia bàsicament administratiu. La Mesa havia de “prendre coneixement” de les actes de proclamació de candidats, l’ocupació dels grups parlamentaris, horaris de la cambra, expedients de contractació o bé tramitacions pendents de l’anterior legislatura.
Però el caire gris de la reunió va esdevenir més vermell del debat acalorat en arribar al punt batejat com “altres qüestions”. Segons recull l’acta, el secretari primer, el socialista Ferran Pedret va obrir una doble ofensiva. Per una banda, va deixar pal·lès que “no va compartir el discurs de la presidenta en acabar la sessió constitutiva del Parlament”. A parer de Pedret, va constituir un “mal senyal del funcionament de la cambra a l’actual mandat”. “Hi va advertir un to escassament institucional, ja no independentista, sinó partidari”, va afegir Pedret.
Per altra banda, Pedret va retreure a la presidenta que es comuniquin les reunions conegudes com a “mesa indy”, és a dir, les trobades de dilluns dels membres independentistes de la Mesa, com els republicans Anna Caula i Ruben Wagensberg i el cupaire Pau Juvillà. Pedret es va queixar amb contundència -com recull l’acta- que “es doni publicitat a aquesta mesa”. Una situació que “fa un flac favor a la institució”.
Davant la doble invectiva, Borràs no es va arronsar. L’acta relata que la presidenta va advertir a Pedret que “no volia fer cap comentari sobre la seva al·locució”, però ja posats li va contestar que “en cap cas va tenir caràcter partidari, si des cas de part de la democràcia”. Sobre la seva funció com a presidenta, Borràs va afirmar que “mantindria el seu perfil institucional que es requereix en la seva posició” i que era “plenament conscient del paper que li correspon”. Així mateix, Borràs va defensar a capa i espasa la Mesa indy i va negar donar-li la publicitat que el secretari socialista de la Mesa asseverava que tenia. “S’inscriu en la dinàmica pròpia del diàleg entre grups parlamentaris, en aquest cas de l’espai independentista”, va defensar Borràs, “per consensuar diferents temes”.
Però la discussió continua. No contenta amb aquesta resposta, la vicepresidenta segona, la també socialista Eva Granados, remarca les observacions del seu company de files a la Mesa. En aquesta línia, recomana que “caldria evitar que hi hagi faccions o òrgans paral·lels a la Mesa” i tanmateix li recorda que la “figura de la presidència s’ha de situar per sobre la dinàmica de grups”. Borràs torna a entrar al debat i nega que s’hagi produït cap alteració en el funcionament de la Mesa i insisteix que la Mesa indy és una “reunió habitual entre representants dels grups parlamentaris”.
La discussió però provenia de tres dies abans. Una altra acta, de la reunió del 23 de març, mostra com havien passat baixos i s’havia tancat en fals. En aquella reunió de Mesa, Granados va posar sobre avís Borràs arran de les seves declaracions a la premsa sobre el “personal de confiança del parlament”. Atès el que reflecteix l’acta, tant Granados com Pedret carreguen els neulers contra la manera que va apuntar els canvis a la secretaria general de la cambra i del relleu del lletrat major. Segons els socialistes, Borràs va generar “inquietud” perquè aquest càrrecs “en cap cas s’han de nomenar per confiança política”. Borràs però no es va estar de respondre i li retreu a Pedret la seva “sobreinterpretació del terme confiança” que no només és confiança política.
Pedret continua la gresca i li recrimina que entri en “determinades argumentacions”. Així mateix, li retreu a la presidenta que no sigui “conscient que són les seves actuacions les que determinen el context”. Borràs no afluixa i busca el cos a cos i li respon amb un sec “sé el que em dic i per què ho dic”. Així mateix li recorda “altres declaracions públiques en què un altre grup, va insinuar que seria portada als Tribunals en cas de no convocar la sessió d’investidura”. Molesta, Borràs va cloure la sessió demanant “la màxima cura amb les interpretacions que es fan”.
La continuïtat de la pressió va continuar el mateix dia 26 de març, en aquest cas a la Junta de Portaveus. De fet, era la primera junta i en només un quart d’hora ja es va deixar definit com seria el camp de joc de la legislatura parlamentària. Tot arran de la delegació del vot del diputat de Junts, Lluís Puig. Si bé el PSC, PP i Ciutadans alerten que s’oposen a la delegació, Vox fa un pas més enllà i alerta quina serà la seva dinàmica: portar-ho tot als tribunals. Així ja anuncia que la seva voluntat de reconsiderar el vot delegat ja està pensat i preparat per dur-lo al Tribunal Constitucional.
31 
5 
