Cada vegada més, l’elector decideix el seu vot a darrera hora, fins i tot el mateix dia d’una votació. Una tendència que posa el focus en la bossa d’indecisos i que fa que la fotografia que intenten construir les enquestes sobre el clima electoral costi d’enfocar cada vegada més. I per al 14F, tenint en compte el context de pandèmia, que ha obligat a una campanya electoral allunyada dels formats convencionals, el grup d’indecisos ronda el 30% segons les enquestes, que també apunten a una abstenció que podria situar-se per sobre del 45%. Són factors que poden distorsionar aquesta fotografia, però que no resten importància a una eina fonamental en sistema democràtic. “Estaríem totalment desorientats sense les enquestes, necessàries per a la configuració de l’esfera pública i perquè el ciutadà es pugui situar en el marc general. Naturalment, els resultats d’unes eleccions estan condicionats pel que llegim a les enquestes, i fem vot estratègic segons el cavall guanyador, o perdedor, que ens mostra un sondeig. Les enquestes són un mirall que ens permet posicionar-nos en una societat complexa i plural”, explica a EL MÓN el director del Màster en Comunicació Política i Institucional de la UPF-Barcelona School of Management, Carles Pont.
Aquest expert defensa la importància de les enquestes electorals, bo i acceptant que sovint estiguin cuinades o interpretades pels mitjans de comunicació. Però insisteix que el ciutadà ha de saber interpretar-les tenint en compte que l’enquesta ofereix fotografies de tendències, “però no és en cap cas una realitat veritable, i menys encara quan cada vegada més el vot es decideix a darrera hora. És a dir, que una enquesta feta el 9 de gener difícilment pot oferir una mirada nítida sobre els resultats del 14F. I si no la dona, no és perquè les enquestes s’equivoquin massa o estiguin manipulades, sinó perquè són fotografies molt volàtils, igual que ho és la intenció de vot”, insisteix Pont.
Una enquesta no és una bola de vidre
En aquesta línia, el professor de ciència política de la UOC Ivan Serrano afegeix que el problema principal amb les enquestes és que “volem saber coses que les enquestes no ens poden respondre. Qui guanyarà les eleccions d’aquí a dues setmanes, quants escons obtindrà un partit… quan en realitat l’enquesta és només una aproximació, més encara en moments convulsos com ara, en plena pandèmia i amb una bossa d’indecisos enorme. Hem de conviure amb la incertesa, i les enquestes només proven de reduir-la”. A més, Serrano remarca que les enquestes no reflecteixen la realitat, sinó que ajuden a construir-la: “Una enquesta és un instrument de mesura de la realitat, sí, però es fa servir per construir discursos sobre la realitat, en aquest cas de tipus polític, per part dels partits i també dels mitjans de comunicació. Això vol dir que les enquestes tenen una cuina, perquè la realitat social és interpretable, i això no és ni bo ni dolent”. Una construcció de la realitat que, com remarca aquest expert, també pot donar peu a “construccions massa interessades per part d’un partit, i aquí és quan la fotografia és molt distorsionada”.
Justament, el director del Màster en Comunicació Política i Institucional de la UPF-BSM, Carles Pont, posa el focus en els efectes que poden buscar els partits i els mitjans de comunicació quan difonen una enquesta cuinada per tal d’intentar condicionar el vot d’una part dels electors. Un és l’efecte arrossegament (banbwagon), que “genera una reacció de l’elector cap al partit que encapçala l’enquesta i que fa que el ciutadà opti pel cavall guanyador per no sentir-se desplaçat de la tendència de ‘moda’ en la societat”, explica Carles Pont. Ara bé, aquest expert avisa que una enquesta cuinada és també una espasa de doble filó, perquè “si reforces la idea que guanyen els que tu vols, alimentes el mite que la victòria és possible i generar l’efecte contrari, que els teus no vagin a votar perquè donen per feta la victòria i pensen que ja no cal mobilitzar-se”.
Pont descriu també l’efecte de compassió (underdog), pel qual “l’elector té una mirada de compassió pel partit que està perdent en les enquestes, li genera un sentiment de certa tristesa. Aquest efecte funciona molt bé en sistemes presidencialistes, en què s’acaben enfrontant el partit A i el partit B, però també en sistemes parlamentaris com el nostre, on hi ha la cursa de cavalls entre els dos partits que queden per davant de les enquestes. En el cas del 14F, diverses enquestes apunten a una pugna entre ERC i el PSC”.
Sigui com sigui, tant Serrano com Pont consideren que és inevitable cuinar les enquestes, perquè per la pròpia metodologia, no fer-ho oferiria una imatge molt més distorsionada. Ara bé, el grau de cocció de l’enquesta és el que marca si és útil a la societat o només als interessos d’un determinat mitjà de comunicació o partit, assenyalen tots dos experts. “Una enquesta és com un cub, té moltes cares, i cada mitjà les interpreta segons la seva visió del món. Per exemple, pots dir que ERC serà la guanyadora, o que el PSC serà el perdedor”, afegeix Carles Pont.
Prohibit publicar enquestes cinc dies abans de votar
La llei electoral espanyola (Loreg) prohibeix als mitjans de comunicació la publicació, difusió o reproducció de sondeigs electorals cinc dies abans de la votació. Una prohibició que Ivan Serrano creu que “tenia el sentit de no influir en el debat polític abans de votar, però era en un entorn pretecnològic. Amb internet s’ha trencat tot i no té sentit. Seria més honest i realista deixar que es continuessin publicant enquestes”.
I de fet, feta la llei, feta la trampa, perquè sí que apareixen publicades enquestes fora de l’Estat espanyol. Des de fa uns anys, El Periòdic d’Andorra, propietat d’El Periódico, en publica. “Una jugada de màrqueting d’aquesta capçalera”, afegeix el professor de la UOC. En aquest sentit, Carles Pont afegeix que aquesta prohibició, i el fet que es pugui burlar amb un mitjà internacional, fa que “només un mitjà estigui condicionant l’esfera pública els dies abans de la votació, un barbaritat que permeten els partits catalans, per cert, per no tenir llei electoral pròpia”. Sigui com sigui, conclou Pont, “les enquestes publicades en diaris de paper ja no són tan rendibles com abans, quan La Vanguardia, per exemple, podia vendre 200.000 exemplars el dia que publicava l’enquesta. Ara la capacitat de condicionar l’opinió pública des d’un diari de paper és molt menor per la pluralitat de mitjans que encarreguen enquestes”.
11 
