Un dels episodis que ha enterbolit el que va començar com la legislatura del 52%, acabada abruptament amb la convocatòria d’eleccions anticipades després del fracàs dels pressupostos del 2024, ha sigut l’afer de Laura Borràs, jutjada i condemnada pels contractes que va adjudicar per a la web de la Institució de les Lletres Catalanes (ILL) quan n’era la presidenta. De les moltes crisis internes de l’independentisme que havia aconseguit per primera vegada guanyar en vots i en escons les eleccions al Parlament, el judici i la retirada de l’escó de la presidenta del Parlament no ha estat menor. I el cas encara no està tancat, a l’espera de la resposta del Tribunal Suprem al recurs presentat, que tot indica que ratificarà la condemna i portarà a un altre recurs, d’empara, al Constitucional. I si el TC no canvia les coses, el següent pas serà el Tribunal Europeu de Drets Humans, a Estrasburg. Borràs no tirarà la tovallola, no és una opció que estigui en la seva genètica. I en la batalla pel relat li han sortit uns aliats inesperats.
Dos juristes veterans amb llarga experiència en el dret administratiu com a interventors i secretaris municipals, jubilats i sense cap connexió ni amb la presidenta de Junts ni amb el partit, van saltar a la palestra a final d’any quan es va conèixer l’informe que havien estat elaborant sobre el que consideren un cas de lawfare de manual. Són David Ros i Isidre Llucià, del Col·lectiu Maspons i Anglasell, un grup de “juristes i estudiosos”, segons la seva pròpia definició, que vol difondre “l’esperit del dret públic català” previ al Decret de Nova Planta, molt més pròxim al model anglosaxó que al francès. “Actualment, tenim un dret borbònic, el de França, perquè ens l’ha imposat el Regne d’Espanya”, assegura David Ros en conversa amb El Món.
Impulsats per aquesta voluntat, Llucià i Ros van començar a estudiar el cas Borràs abans del judici, però no trobaven ni prou dades ni prou documentació. De fet, fa tres anys van arribar a contactar amb l’encausada, però “ni tan sols ella tenia clar de què l’acusaven exactament, perquè era tot molt confús”, recorda Ros. Finalment, van esperar que es fes el judici per tenir la sentència i poder accedir al sumari per posar-se a la feina, que es va fer pública el desembre passat, en plenes festes de Nadal, quan van publicar l’informe a la web del col·lectiu. El document es titula, de manera inequívoca, El cas de la presidenta Laura Borràs és un cas d’ús i abús tergiversat del dret (lawfare).
Dos interventors municipals jubilats sense cap vincle amb Junts
Mentre esperen que el Parlament, com a institució, els doni resposta a la proposta entrada per registre de presentar les seves conclusions a la cambra –ara dissolta i amb activitat mínima, només amb la Diputació Permanent–, tenen interès a difondre-les per altres vies. És per això que aquesta setmana van acceptar explicar l’informe en un acte organitzat per la sectorial de Justícia i Dret de Junts, tot i que va ser de manera excepcional perquè prefereixen evitar formats de partit. Aquesta condició que posen confirma el que assegura des del desembre l’entorn de Borràs, amb un paper molt actiu de Jaume Alonso-Cuevillas, catedràtic de dret processal i des de fa unes setmanes exdiputat de Junts: Ros i Llucià no tenen cap vincle amb Junts ni intenció de tenir-ne. De fet, Llucià apareix en les cerques de Google com a vocal de la sectorial d’Administracions Públiques d’ERC i Ros havia militat, “fa molts anys”, al PSUC.
Com a moderador de l’acte, Cuevillas, va emfatitzar que el valor de l’informe de Ros i Llucià és la seva independència. “Sou d’un col·lectiu prestigiós, sense adscripció política, critiqueu o defenseu uns i altres quan cal, amb independència de l’adscripció política, només basant-vos en una anàlisi jurídica rigorosa”, va subratllar. Embolcallat amb el truc de l’autoparòdia que sempre li funciona, va voler recordar que ell sempre ha dit que el cas de Borràs és lawfare però que entén que no és imparcial. “Jo ho he sostingut sempre, però entenc que ha sigut des de la parcialitat. Soc amic de la presidenta i he sigut el seu advocat en algun cas, per exemple quan van dir que havia sigut gogó girl, perquè a mi em criden només per a afers importants”, va deixar anar per provocar una rialla a la sala.
La sala, per cert, era la seu de Trias per Barcelona, el local que va trobar la sectorial de Dret i Justícia de Junts, abans presidida pel mateix Cuevilla i ara per Marc Alomà i autèntica amfitriona –els de Trias no hi eren– de la convocatòria. Més de cent persones, una trentena a peu dret, van omplir l’espai. I a primera fila –a més del marit de Borràs, el metge Xavier Botet– hi havia els diputats Francesc de Dalmases i Aurora Madaula, en procés de resoldre les seves diferències amb la part turullista de la direcció de Junts, en un afer de denúncies per masclisme coetani del cas que ha acabat amb la seva amiga Cristina Casol fora del grup parlamentari.
Un cas jutjat per jutges inadequats
Davant d’aquest auditori, Ros i Llucià van sostenir i defensar el que diu el seu informe: “Qualsevol persona que sàpiga una mica de dret veu que el que diu Laura Borràs quan diu que no ha comès cap delicte és cert. Llegint la mateixa sentència es veu. Així i tot, l’han condemnat a quatre anys i mig de presó i 13 d’inhabilitació. Per què?”, va arrencar Ros. La conclusió, formulada per Isidre Llucià, va ser: “Res del que s’ha fet judicialment en aquest procés respon al que diu la llei, s’ha retorçat la llei tant com s’ha volgut. Laura Borràs tenia la sentència escrita abans que se l’acusés de res”. De fet, van assegurar: “Això s’ha jutjat penalment. Si s’hagués vist en la jurisdicció del contenciós administratiu seria diferent. El lawfare, precisament, treure aquest cas del dret l’administratiu, on hi ha jutges que hi entenen, i situar-ho en el dret penal, on no tenen ni idea de dret administratiu. I es permeten el luxe de jutjar per la via penal una cosa que amb el dret administratiu no seria jutjable”.
Què és fraccionament de contractes?
Totes les consideracions jurídiques de Ros i Llucià, però, sorgien d’una metàfora de Ros que va fer fortuna, destinada a desmuntar la “llegenda” que a Borràs se la va jutjar per prevaricació per haver fet “el que fa tothom” i va fraccionar els contractes per poder-los encarregar sense concurs públic a l’informàtic Isaías Herrero, suposadament per amistat. “No és cert, no va fer el que es diu que fa tothom, no va fraccionar”, va assegurar amb vehemència el jurista i interventor jubilat. “L’han condemnat per 18 contractes fets en 4 anys. De manera absolutament grollera, el fiscal els agrupa i diu que els ha fraccionat. Però, què és un fraccionament? Fraccionament és si una administració vol comprar una furgoneta i no pot fer-ho per adjudicació directa, i fa un contracte per al xassís, un altre per a la carrosseria, un altre per al motor i un altre per a les rodes i la resta. Laura Borràs no ha fet això. Va anar encarregant les feines al portal a mesura que les necessitava. No pots fraccionar una cosa que no saps què faràs. A l’administració les coses es van fent com es pot, molts cops no saps si tindràs pressupost, es van fent les coses sobre la marxa”, va resumir.
On és la ‘furgoneta’?
Tant Llucià com Ros van subratllar, a més a més, que, malgrat els “canvis constants” en la llei de contractació de les administracions públiques, entre el 2013 i el 2017 –l’etapa de Borràs a la ILL–, en aquell moment per als encàrrecs menors de 18.000 euros no calia fer “tres pressupostos, ni cap, n’hi havia prou amb una factura detallada per poder pagar la feina”. Per tant, estan convençuts que l’acusació de falsedat documental tampoc se sosté, “com diu clarament el vot particular d’una de les magistrades del tribunal”. També van ressaltar que en la mateixa sentència queda clar que el delicte de malversació ja havia decaigut durant la instrucció perquè no hi va haver cap guany il·lícit i la feina encarregada es va fer. “La furgoneta no ha aparegut per enlloc”, va sentenciar Ros.
