“El Govern manté el criteri de no posar en risc els funcionaris públics i per tant es mantindrà el criteri dels últims consellers d’Interior, Miquel Buch i Miquel Sàmper”. Aquest és l’avís emès per la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, aquest dimarts a la vista de la petició de JxCAT d’oferir un servei d’escorta o de vigilància al president a l’exili, Carles Puigdemont. És a dir, els Mossos no prestaran protecció al president, que després de tres anys i mig a Bèlgica encara no té un servei de protecció o d’escorta professional. Una situació generada “per la por a la repressió” i que obliga a la policia belga a fer de tant en tant un cop d’ull a l’entorn del president. També compta amb l’ajut d’un servei de seguretat voluntari que fa més suport que no pas d’escorta.
El debat es va reiniciar aquest dilluns quan el secretari general de JxCat, Jordi Sànchez, va demanar al conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, que es “restableixi” el servei d’escorta a Puigdemont. De tota manera, el to no va ser de pressió perquè tot i ser un “tema pendent de resolució” els consellers del ram de Junts tampoc no havien pogut articular aquesta protecció des del Govern de Quim Torra. La idea de Junts és que “de manera immediata es pugui restablir el que tots els expresidents tenen dret, que és gaudir del servei d’escorta per disposar de la màxima seguretat, tant d’espais de treball i habitatge personal com de la seva persona física”.
De fet, el servei que tenen els expresidents és de relativa nova creació. És l’anomenada Àrea de Seguretat Institucional (ASI), una unitat d’elit d’escortes creada amb el conseller Miquel Buch, integrada per 70 agents, que donen protecció al president, els expresidents i el conseller de Presidència. Amb l’arribada de Pere Aragonès a al Palau de la Generalitat, però, l’ASI només està donant servei als expresidents, llevat de Puigdemont. El president Pere Aragonès i la consellera de Presidència, Laura Vilagrà, han renunciat al servei de l’ASI. El mateix president s’ha estimat més mantenir els seus escortes de confiança de la seva etapa de vicepresident i de vicepresident en funcions de president de la passada legislatura. Sigui com sigui, l’ASI, que és una unitat que no depèn directament de la Prefectura dels Mossos, tampoc dona servei a Puigdemont.
Així ni Mossos de l’àrea d’Escortes ni de l’ASI protegeixen Puigdemont. La causa principal és el temor a les conseqüències penals i disciplinàries que poden patir els agents que, fins i tot, voluntàriament, prestessin aquest servei. Com a exemple, el cas del sergent Lluís Escolà per a qui la Fiscalia demana presó com a cooperador de malversació en ser anomenat com a assessor després d’haver protegit el president en la seva marxa a l’exili i en els primers mesos d’estada a Bèlgica. Per altra banda, també el mes vinent se celebrarà a l’Audiència Nacional el judici contra els dos mossos que acompanyaven Puigdemont quan va ser arrestat a Alemanya. Els reclamen fins a tres anys de presó per un delicte d’encobriment.
“Aquests dos casos són un clar exemple del que pot passar si un mosso voluntàriament va a protegir un expresident”, remarquen fonts del cos. “El setge de l’Estat i de la mateixa Divisió d’Afers Interns del cos sobre els efectius que volen fer d’escortes a l’expresident és constant”, comenten les mateixes fonts. Així mateix, des de la conselleria també admeten que “ordenar prestar aquest servei és obrir sí o sí una causa judicial, que posaria en risc els funcionaris”. “No posarem en risc el futur professional ni personal de ningú”, subratllen des del departament.
La situació és precària pel que fa a seguretat. D’aquí que, fins i tot, s’han registrat incidents a la Casa de la República, com ara l’arrencada del cartell, o algun incident a la via pública. En tot cas, el president sempre procura anar acompanyat i seguir unes mínimes normes d’autoseguretat. “A vegades compta amb el suport de voluntaris que ajuden a vigilar perimetralment els seus moviments durant una visita”, detallen fonts del seu entorn. També els serveis de seguretat belga n’estan al cas, però d’una manera general i per protocol a la vista que és un personatge susceptible de poder patir alguna situació més enllà de la incomoditat o amenaça. “La policia belga fa com un bon veí, que et vigila la casa quan ets fora o està al cas si surt fum de la finestra de la cuina”, comenten les mateixes fonts. En tot cas, tres anys i mig després de l’exili, Puigdemont no té la vigilància professional que com a expresident hauria de tenir.
6 
7 
