L’Operació Catalunya va incloure també una intervenció d’un banc, la Banca Privada d’Andorra. Així es desprèn de la querella que Drets i l’Institut de Drets Humans d’Andorra han registrat contra Mariano Rajoy i quatre dels seus ministres per extorquir les autoritats andorranes. La querella a la que ha tingut accés El Món detalla quin va ser el modus operandi de la policia patriòtica per tal de tenir accés a dades bancàries dels líders independentistes com Artur Mas o Oriol Junqueras. Tot i l’operativa per assolir la intervenció del BPA, mai es van trobar comptes.
Segons els querellants, “l’objectiu que perseguia l’Estat espanyol de trobar com fos comptes bancaris de polítics independentistes catalans i les seves famílies a la BPA perquè algú ‘il·legalment’ els hi havia passades” va portar a terme un operatiu que superava la legalitat andorrana. En aquest sentit, apunten que l’Estat espanyol va enviar als “responsables del Tresor americà informació econòmico-financera falsa per fer-los creure una realitat inventada i inveraç sobre la plaça bancària andorrana”.
Fins i tot, apunten que la reunió que el 8 de gener de 2015 va mantenir Mariano Rajoy amb el cap del govern andorrà Antoni Martí, – la primera visita oficial d’un president espanyol al Principat des de l’establiment de relacions diplomàtiques entre els dos Estats des de 1993- es va recomanar intervenir el BPA “si no volien patir conseqüències bancàries i econòmiques molt pitjors pel propi Principat”. “com així va acabar passant”, conclouen.
La tesi espanyola, i sempre segons el relat de la querella, era que “una vegada intervinguda BPA es podria entrar en els seus arxius comptable -i els del Banco de Madrid, ja que l’ordinador central era també a BPA- i així descobrir en qüestió d’hores els comptes bancaris dels independentistes catalans i les seves famílies”. Com s’havien aconseguit abans “també il·legalment el cop de pantalla dels comptes d’ANDBANK de la família Pujol. Aquesta era la tècnica per “aconseguir allò que les comissions rogatòries judicials que es tramitàven a Andorra des de juliol de 2014 no estaven lliurant a Espanya perquè era il·legal”.
fotonoticia 20150108153152 640
Pels advocats, la “xuclada d’informació de Banco de Madrid duta a terme dies després de la intervenció del BPA a corre-cuita per policies espanyols vinguts des d’Espanya i feta des de la pròpia ambaixada espanyola a Andorra amb l’ajut d’informàtics de la BPA intervinguda”. En aquest sentit, la querella recorda que aquesta “xuclada” l’investiga un altre jutjat andorrà.
Abona la querella aquesta tesi, amb els testimonis que consten en la causa i les declaracions del comissari José Manuel Villarejo, i en què la “notice” del FinCen (Unitat d’Investigació Criminal contra el Blanqueig de Capitals) “originadora de la intervenció bancària quedés en res mesos després” i que “mai es va dictar cap resolució definitiva i s’acabés retirant just quan els germans Cierco -els administradors- van comparèixer davant la justífica nord-americana per treure’n tot l’entrallat”.
Una tesi que coincideix amb la declaració de Villarejo, d’Higini Cerco i Joan Pau Miquel que Marcelino Martín Blas, el comissari de confiança del Director Adjunt Operatiu de la Policia, que recull la querella. Segons expliquen els advocats, Martín Blas es va reunir amb Pau Miquel i els va advertir que estava al cas de la informació financera que es feia arribar als americans. I si “en cas que BPA no accedís a donar la informació requerida, els bancs dels germans Cierco serien tancats (de lo contrario, el banco morirá…los americanos están al corriente de como hacerlo)”.
