“Es tracta d’un negoci infame (…) d’espavilats sense escrúpols que, casualment, s’identifiquen amb el Front Popular, és a dir amb els que pretenien disgregar Espanya o sovietitzar-la“, així defineix les fosses -on encara hi ha enterrats milers de víctimes anònimes de la repressió franquista- un article de la Fundació Franco (FNFF). El text, signat per Pío Moa, nega l’existència de cap ni una de les 2.600 fosses que figuren en un informe exhaustiu publicat per l’actual govern de PSOE-Podemos, un treball que, segons l’article, només busca un “efecte propagandístic“, a partir d’una edició “amb gran luxe de verborrea pseudojurídica i pseudohistoriogràfica, pomposes declaracions de l’ONU i la UE, etc., per impressionar els incauts“.
El text que publica la FNFF es titula “el negoci del crim” posa com a exemple la fossa del municipi d’Órgiva, a Granada, considerada una de les més grans de les represàlies franquistes. Segons l’article de l’entitat franquista “l’examen forense va deixar clar que els ossos eren de gossos i cabres, notícia que va donar El País en una gasetilla gairebé invisible en una pàgina parell. L’efecte propagandístic quedava aconseguit. Importa molt citar el cas pel que té de revelador d’una tècnica de sembrar odis“. En realitat, es refereix a una troballa casual –àmpliament difosa per molts mitjans de comunicació– que no desmenteix els informes oficials de la Junta d’Andalusia i de les entitats memorialístiques.
L’article només reconeix 14.000 afusellats a partir d’un procés judicial, “tots ells per crims de sang, molt sovint espantosament sàdics, incloent-hi centenars de cremats vius“. Segons la FNFF, per tant, no cal buscar sota els revolts dels camins ni als murs dels cementiris: no hi ha res.
L’Estat espanyol considera, encara a hores d’ara, que la FNFF té una funció benèfico-docent i cultural i mereix deduccions fiscals que poden arribar fins al 75% de la quantitat aportada.
10 
