Amics, però tampoc ens farem petons. Així ha sonat l’avís de la cap de files de la CUP, Dolors Sabater, en la seva intervenció per argüir el vot favorable a Pere Aragonès com a president en la segona sessió del debat d’investidura que avui se celebra a la cambra. Sabater no s’ha estat per romanços, tot i el seu discurs entrebancat, ha avisat que els vots cupaires a favor de la investidura “no són un xec en blanc”.
Per tant, la CUP ha deixat clar que vol resultats i senyals de compliment del pacte “des d’avui”. En cas contrari, els cupaires se’n desdiran de l’acord. “La CUP ho tindrà molt difícil i no podrà sostenir aquesta majoria parlamentària”, ha sentenciat.
Els cupaires han insistit que “la confrontació amb l’Estat és imprescindible”: “Prou submissió, prou vassallatge”. Ara bé, la CUP dóna marge -sense eufòria- a la taula de diàleg. De fet, la considera que no servirà per a res i que no conduirà cap una solució del conflicte. Finalment, ha demanat als independentistes que superin “l’eterna batalla partidista” i als comuns, que “deixin la seva posició hostil” i “se sumin a la creuada rupturista per tombar el règim”.
La resposta d’Aragonès ha estat garantir “autoexigència” a la CUP però també ha reclamat “honestedat i lleialtat” als seus socis parlamentaris. En aquest marc, ha proposat ampliar l’acord “de mínims” amb els anticapitalistes. En aquest sentit, ha assegurat que no vol quedar-se “aquí”, sinó que pretén agrair-los més “acords futurs”. També ha destacat diferents punts compartits amb la CUP, com ara la necessitat d’avançar cap a la independència, la justícia social o la salut mental de la joventut catalana.
1 
