Podria ser que la crisi de Ceuta acabés comportant una Catalunya independent? Podria ser. De fet, el think tank del ministeri de Defensa, l’influent Institut Espanyol d’Estudis Estratègics (IEEE) ho va plantejar com un cigne negre, és a dir, en llenguatge d’intel·ligència i prospectiva, un succés que sembla impossible, però que en cas de produir-se té importants conseqüències.
En concret, es tracta d’un estudi del 2016 de l’aleshores sotsdirector de l’IEEE, el capità de nau Ignacio García. Aquest informe, referenciat al butlletí del think tank i difós en el seu dia per la revista One Magazin, qualificava de “plausible” un escenari on els independentistes catalans “forçarien la ruptura d’Espanya” gràcies a una crisi amb el Marroc. Fins i tot, detalla que “Ceuta i Melilla, així com altres zones sota control espanyol, com les illes Chafarinas, es veurien assaltades des de fora i des de dins”. També incloïa, com a causant de l’eventual crisi detonant de la independència catalana, la implicació del Front Polisario. Així, dos elements que han format part de l’actual (i real) crisi d’Espanya amb el Marroc i l’arribada de ciutadans a Ceuta desbordant la frontera.
El cigne negre de l’estudi el capità García, però, no és una crisi generada només per un allau d’immigrants a la frontera de Ceuta. En detall, l’escenari que esbossava l’IEEE implicava la concurrència d’un atemptat d’Estat Islàmic al Marroc que acabaria amb la vida del seu monarca, Mohammed VI. El magnicidi comportaria una guerra civil al país i una crisi que ompliria Espanya de refugiats.
L’informe de prospectiva s’iniciava amb l’atemptat a través de terroristes infiltrats a la guàrdia personal del monarca. “El Marroc, un país relativament estable,” -continuava, “començaria a patir avalots alenats pels simpatitzats del Daesh, les milícies d’Al-Qaeda al Magrib islàmic, i en menor mesura, infiltrats del Front Polisario– un grup rebel a favor de l’alliberament nacional del Sàhara Occidental”.
En conseqüència, i segons aquest pla de contingència, els aldarulls al Marroc esdevindrien en una guerra civil al país nord-africà, i la “violència faria que milers de marroquins haurien de deixar casa seva”. “La situació es faria tan caòtica que el sentiment revolucionari es propagaria amb rapidesa a les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla, els penyals de sobirania espanyola o les illes Chafarinas, que es veurien assaltades des de fora i des de dins, sense que les autoritats espanyoles siguin capaces de controlar-ho”, detalla l’estudi.
“El conflicte”, prosegueix, ” afectaria cada vegada més Espanya, on arribarien milers de refugiats”. “Això provocaria una crisi interna de problemes de convivència, creixement de grups extremistes contraris a la immigració, creació de guetos, inestabilitat política i social.. etc– que repercutiria en una caiguda del turisme i de l’ocupació”, raona la hipòtesi. En definitiva, a Espanya hi haurien tensions populistes, un escenari que l’organisme de Defensa conclou que “donaria ales als partits independentistes que aprofitarien la situació per forçar la ruptura de país“. De fet, l’informe de prospectiva es basava en el magnicidi del president egipci Anwar El Sadat i en els intents d’assassinat que va patir Hassan II, pare de l’actual rei del Marroc.
51 
