La secretària general d’ERC, Marta Rovira, va obrir la caixa dels trons en apuntar que el Govern va descartar l’aplicació de la declaració de la República del 27 d’octubre per evitar una resposta violenta de l’Estat amb “armes de foc”. Una sospita que pren cos atès un informe sobre la situació de Catalunya post 1 d’octubre que el think tank de referència de l’Estat -amb un patronat presidit pel mateix rei espanyol Felip VI i format pels expresidents espanyols i els ministres de Defensa i Exteriors- el Real Instituto Elcano va emetre el passat 23 d’octubre. Un informe que reben els centres geoestratègics més influents del món i que, a més d’assenyalar que el Govern no tenia el control efectiu del territori alertava de possibilitat gens descartable d’un “Maidan català”.
Un futurible que juntament amb 10.000 efectius policials espanyols desplaçats a Catalunya, la seva violenta actuació insòlita durant el referèndum, la mobilització de les tropes operatives de l’Exèrcit a Catalunya i fins i tot, l’entrenament de la infanteria de Marina per tasques d’antiavalots haurien fet que el Govern considerés plausible el que fonts dels participants a les reunions van explicar: “Ens van dir que canviarien la policia i la Guàrdia Civil per l’exèrcit, ens van dir que aquest cop no tirarien bales de goma”.
El dossier
El dossier titulat “El procès independentista català: com s’ha arribat fins aquí? quina és la seva dimensió europea? i què pot passar?“, és un informe de context per entendre, segons la visió espanyola, la situació de Catalunya després de la celebració del referèndum de l’ d’Octubre. Un estudi demogràfic, històric, polític i social que fins i tot, admet que el castellà és majoritari a Catalunya i és la llengua habitual més utilitzada.
L’informe assegura que els factors que expliquen l’independentisme són TV3 i l’escola catalana, la crisi econòmica, la sentència de l’Estatut, la desconfiança entre l’Estat i el nacionalisme català, el populisme del UKIP i la Lega Nord, mobilitzacions de la societat civil que es “retroalimenten la polarització de les elits nacionalistes”o el cas escocès.
Escòcia- Catalunya
Precisament, l’Institut Elcano furga en les diferències entre Catalunya i Escòcia. De fet, li dedica un apartat sencer. En primer terme, estableix que a diferència d’Escòcia que és un dels “territoris més proeuropeus del Regne Unit, Catalunya és una de les comunitats autònomes menys entusiastes”. Com a segona diferència, l’Elcano va més enllà i assegura que “l’escassament conflictiva identitat nacional escocesa contrasta amb l’elevat potencial de conflicte entre grups socials que hi ha a Catalunya, on els projectes nacionals català i espanyol competeixen sobre la base d’adscripcions fèrrias de llengua i identitat”. “El desenvolupament del procés, cada vegada més radical, ha anat mobilitzant lenta però progressivament al sector antiindependentista de la societat catalana”, afegeix.
Entre les diferències amb Escòcia, el think tank estatal apunta que el procés català és una “rebelió de rics” perquè el “nacionalisme català té més suport entre les rendes altes” i perquè “Catalunya és una de les regions més riques d’Espanya”. “Les rentes altes són independentistes”, conclou. La darrera diferència que detectaés que els escocesos de ciutat són més independentistes que els de poble, un fenomen contrari al que, segons l’Elcano, passa a Catalunya. I subratlla que a diferència del Regne Unit amb Escòcia, “sense Catalunya, el projecte nacional espanyol fracassaria”.
“Maidan” i Kosova, els referents
Segons l’estudi, el referèndum no és la solució perquè és “discutible” que sigui “l’instrument adient per resoldre una controvèrsia tan complexa i divisiva”. A més, assegura que l’independentisme “no té el control efectiu del territori” i “per tant, no cal patir sobre la integritat territorial d’Espanya”. Ara bé, l’Elcano admetia, el 23 d’octubre, que hi havia preocupació perquè es desencadenès un “Maidan català” (SIC).
Curiosament, la versió anglesa de l’informe és més escueta i insisteix en la possibilitat d’un “Maidan Català”, ateses les mobilitzacions al carrer. Però a la versió espanyola hi aprofundeix més en la relació entre la Catalunya post 1 d’Octubre amb Ucraïna i Kosova. “Lluny ja del referent escocès, l’independentisme busca en altres models gens comparables com ara Kosova i Ucraïna, en aquest darrer cas, l’independentisme ha pretès legitimar la possibilitat de fortes mobilitzacions als carrers sobre l’etiqueta del ‘Maidan’ malgrat l’inquietant comparació (violència) i les òbvies diferències”, rebla l’estudi.
Una referència a la “revolta de Maidan” amb què es defineixen els avalots d’entre finals de 2013 i principis de 2014 a la capital ucraïnesa de Kiev entre pro russos i ucraïnesos favorables a la Unió Europea que acabà amb un centenar de morts, l’annexió de Crimea per Rússia i una guerra silenciada que encara cueja. L’informe s’afanya en diferenciar el règim del llavors president d’Ucraïna, Viktor Yanukovick, amb l’espanyol i en destacar que a Ucraïna les “protestes van ser realment de carrer i en el cas català de desobediència institucional del Govern amb el suport des del carrer de les entitats civils vinculades a aquest Govern”.
“Cambiar la Guàrdia Civil i la policia per l’Exèrcit”
Les amenaces de violència de l’Estat denunciades per Rovira també han estat ratificades pel mateix president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ara a l’exili de Brussel·les; pels diputats de la CUP, Mireia Boya i Carles Riera, i per la diputada de JxSí, Magda Casamitjana, present en moltes reunions prèvies al 27 d’octubre. Només Rafael Ribó, el Síndic de Greuges, que també va participar en la decisiva reunió de dos dies abans amb el Govern i el conegut com “Estat major” del referèndum, ha matisat les amenaces. Segons Ribó, només es va advertir d’una “resposta contundent” de l’Estat i en cap cas, es va parlar de morts.
Fonts de les reunions sí que coincideixen a assegurar a El Món que una de les frases més repetides en aquests cònclaves era que “ens han avisat que canviaran la policia i la Guàrdia Civil per l’Exèrcit”. No es poden oblidar les paraules del Cap d’Estat Major de la Defensa, el general Fernando Alejandre Martínez, que el dos de novembre advertia que la crisi catalana és “el major desafiament” a la democràcia espanyola i insistia que les Forces Armades saben defensar “la nostra Nació” i advertia que “ningú dubtès: sempre estem preparats per, quan se’ns reclami, respondre”.
Una advertència que va fer forat entre els membres del Govern. De fet, la informació que anaven rebent podien apuntalar aquesta possibilitat. D’entrada, el desplaçament de 10.000 efectius de policia espanyola i Guàrdia Civil a Catalunya per l’operatiu de l’1 d’Octubre que un cop aplicat el 155 encara continuen. Fins i tot, acompanyat del famós “camión botijo”, un canó d’aigua que segons el fabricant, la israeliana Beit Alpha Technologies, és més lesiu que les pilotes de goma. Unes forces policía que van actuar amb una violència inusitada la jornada del referèndum. Unes accions que membres de l’independentisme institucional van considerar un avís a navegants del que podia passar”.
Activitat militar
A més fonts de Palau recorden de l’increment de l’activitat institucional de les forces armades a Catalunya i del flux d’informacions sobre diverses maniobres en territori català, que premsa de Defensa s’afanyava en encabir dins la normalitat. Curiosament, l’Exèrcit va posar a prova el nou sistema de Brigades Operatives Polivalents el mes de juny amb totes les unitats destinades a Catalunya. Fou el batejat com a exercici Isla Mínima que per primera vegada posava en funcionament totes les unitats operatives a Catalunya (Barcelona i Sant Climent Sescebes) amb tots els efectius de la seva brigada i del batalló Barcelona, anomenada Brigada Aragón. Unes maniobres que van mobilitzar fins a 2.300 efectius a Saragossa i Sabiñánigo, en el Centre d’Ensinistrament de Sant Gregori. El 22 de juny, el general de Brigada responsable de l’Aragón, José Luis Sànchez Martínez Falero, va visitar Barcelona en la que se li va explicar la situació genrral de les unitats i el grau d’operativitat de les mateixes i de les instal·lacions.
A mida que s’acostava la tardor, l’activitat es va incrementar prop de Catalunya. Un detall que no va passar desapercebut fou l’habilitació el set de setembre la les instal·lacions militars de Santa Eulàlia a Sant Boi del Llobregat, una instal·lació militar que s’ha revitalitzat com a plataforma logística militar i on s’hi hospeden forces policials espanyoles.
Per altra banda, una de les més vistoses i sonores fou l’exercici Firts Armor II/17, entre el 28 d’octubre i el sis de novembre, casualment en plena tensió per com evolucionaria l’aplicació de la declaració de la República i l’aplicació del 155. De fet, molts ciutadans van compartir a les xarxes el desplaçament cap a Saragossa de 1.200 efectius i 300 vehicles de cadenes i rodes (blindats i carros de combat) de la potent Brigada Guadarrama XII El Goloso de Madrid. Unes maniobres que Defensa ha remarcat que estaben planificades en el Pla Anual de Preparació de les tropes del 2017 i decidides al segon semestre de 2016.
També a San Gregorio es van portar a terme el 4 de novembre, el desplegament més espectacular la Brigada Galicia VII , Brigada de Infantería Ligera Aerotransportable (BRILAT), per l’exercici Linaje Agrupado 2017, Lagex 17, amb uns 2350 militars i 400 vehicles d’un total de 13 unitats operatives de les forces armades. Amb el lema “Train to be miserable” buscava executar “accions ofensives, defensives i d’estabilització”.
Paral·lelament per aquelles dates -27 i 28 de setembre- es va celebrar a Barcelona una reunió de tots els màxims comandaments de les telecomunicacions de l’Exèrcit. Una reunió de coordinació amb Joaquin Salas al capdavant, el General en cao de la Prefectura dels Serveis d’Informació, Telecomunicacions i Assistència Tècnica de l’Exèrcit.
El 17 d’Octubre, la ministre de Defensa, Dolores de Cospedal, feia una trobada a Catalunya acompanyada del Cap de l’Estat Major de l’Exèrcit de Terra, Francisco Varela, tant a la base Álvarez de Castro de Sant Climent, on també hi rau el Batalló d’infanteria Mecanitzada Badajoz 1/62 que des del mes de març ha de rebre uns cent els vehicles de Combat d’Infanteria Pizarro (VCI) i Transports Orugues Coirassats (TOA), és a dir, conformar una unitat de blindats.
I una de les fotos que més va impactar fou la del cos d’elit de l’Armada espanyola, la Infanteria de Marina entrenant-se com un cos antiavalots, com a part de la seva preparació per missions on han d’interactuar amb forces i cossos de seguretat. Es tractava de l’exercici “FTX FIM 17” de la Força d’Infanteria de Marina (FIM) que es va dur a terme entre el 20 i el 25 d’octubre, amb 1.300 Infants de Marina i 170 vehicles. Com a part de la seva instrucció s’havien d’ensinistrar per control de masses, antiavalots i protecció d’infraestructures crítiques.
