El 2023 han de tenir lloc unes noves eleccions municipals, moment en què els partits independentistes miraran de reforçar les seves posicions en l’àmbit local, considerat clau en el procés d’independència. Precisament aquest dissabte el consell nacional de JxCat aprovarà el reglament que ha de guiar el procés de primàries dins de la formació per tal d’escollir els caps de llista i les candidatures a cada municipi. Actualment JxCat disposa de 252 alcaldes i es planteja, segons expliquen fonts de la formació a EL MÓN, convertir-se l’any que ve en la força majoritària pel que fa al nombre d’alcaldes i regidors a tot el territori. Per assolir l’objectiu falta saber quin serà el destí dels 170 alcaldes del PDeCAT que no han fet fins ara el salt a JxCat.
El reglament que s’aprovarà per escollir els candidats és vist des del PDeCAT com un intent d’opa per part de JxCat, diuen fonts de la formació demòcrata a EL MÓN. De fet, segons el text del reglament que aproven aquest dissabte els junters per presentar candidatura per les municipals “no és necessari ser afiliat a Junts per Catalunya”. Les úniques condicions que es posen és que totes les persones que esdevinguin candidates oficials a les llistes signin el manifest fundacional, el codi ètic i la carta financera del partit. El manifest remarca el compromís independentista.
Des del PDeCAT creuen que el reglament busca posar el màxim de facilitats perquè els alcaldes que encara es mantenen fidels a la formació passin a JxCat. El partit demòcara es compromet a “donar eines perquè els alcaldes es puguin presentar [el 2023] amb la marca que vulguin, pròpies o la nova de Centrem, d’Àngels Chacón, si així ho consideren, per mantenir-se en aquest espai”. “És una decisió que ha d’acabar sent de cada alcalde”, raonen les fonts consultades. “L’estratègia de Junts és tenir una xinxeta a cada municipi. A un alcalde, en funció de la situació que tingui al municipi, una llista de Junts li pot fer mal”, reconeixen des del PDeCAT, formació que celebrarà el seu consell nacional el 22 de gener.
A JxCat es mostren convençuts que l’operació de Chacón amb Centrem —una plataforma que agrupa fins i tot personalitats antiindependentistes— serà un fracàs electoral. El mateix secretari general de Junts, Jordi Sànchez, en parlava aquesta setmana en una entrevista a Catalunya Ràdio. “Des del respecte absolut, crec que Centrem s’adreça a un electorat que no és el que JxCat vol treballar”. El fet que la independència no es mencioni en els postulats del nou projecte i que inclogui “persones que provenen de tradicions polítiques divergents” és un aspecte que “crida l’atenció”, admetia Sànchez.
Etapa de converses
La suma dels alcaldes del PDeCAT hauria de permetre a JxCat situar-se de nou com a força amb més batlles a tot Catalunya, tenint en compte que actualment ERC —on no hi ha divisions— en té més, fins a 359. “Estem treballant a fons perquè el 2023 JxCat tingui resultats electorals molt bons, incorporant molta gent que encara no havia passat a JxCat i que està clarament alineada per sumar en un espai compromès amb la independència i en un model social de centre i centre-esquerra”. Sànchez nega l’intent de llançar una “opa”, com denuncien des del PDeCAT. “Les properes setmanes incrementarem més la voluntat d’escoltar tothom i d’obrir portes del nostre projecte polític que està encara en construcció i hi cap molta més gent”.
Fonts de JxCat indiquen a EL MÓN que el reglament que s’aprova s’ajusta a les necessitats d’una formació nova i que han d’avançar la feina perquè els propers mesos es preveuen particularment intensos i el poder municipal pot esdevenir crucial en un nou embat contra l’Estat. “Som un partit nou i ens hem hagut d’espavilar”, apunten les fonts. Ara per ara la formació no sap com s’haurà de plantejar la campanya per a les municipals en què tindrà una incidència important el que pugui passar amb Carles Puigdemont. Aquest any ha d’arribar la sentència dels tribunals europeus sobre la immunitat del president a l’exili. “Esperem que sigui una sentència positiva per als interessos de Puigdemont, que reconegui la seva immunitat que Espanya la respecti: sent així, en teoria, el president hauria de poder tornar”, indiquen les mateixes fonts.
De cara a les eleccions municipals del 2023 també són una incògnita els pactes que hi pugui haver pel que fa a la unitat estratègica independentista, apunten les fonts consultades. A hores d’ara no hi ha res pactat, de manera que no se sap si un acord en aquest sentit condicionarà el que passi a les properes eleccions locals. Des de JxCat es considera el poder municipal com un factor clau per a la independència i recorden el paper destacat que van tenir els alcaldes en l’èxit organitzatiu del referèndum de l’1-O del 2017.
Aquella unitat estratègica no va ser possible el 2019 a les darreres eleccions municipals, recorden les fonts consultades, per això confien que ara es pugui arribar a algun tipus de pacte que eviti per exemple que es pugui arribar a acords amb el PSC per obtenir alcaldies. Des de JxCat creuen que un pacte en aquest sentit evitaria el que va passar a Sant Cugat el 2019, on un l’acord entre ERC i el PSC va fer que els junters perdessin una plaça important del poder local. L’alcaldia, ara, és d’ERC.
