L’exvicepresident del Parlament, Josep Costa, va treure punta al llapis i ja fa dies que fa ballar el cap als magistrats del Tribunal Constitucional. No ha estat fins aquesta setmana que el plenari ha hagut de debatre el cas en una primera deliberació, –que dura des de dilluns– després que hagi caigut dels ordres del dia de reunions anteriors. Es tracta del seu recurs contra el seu processament per al judici contra la Mesa del Parlament que presidia Roger Torrent, en la legislatura anterior, un procediment que instrueix el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. El recurs no és fàcil. Cal deliberar sobre recusacions i sobre la vulneració de drets fonamentals com la inviolabilitat parlamentària. Tot en un ambient judicial i processal enrarit per la decisió de la magistrada instructora del TSJC, Eugènia Alegret, de detenir Costa, que va obrir un procés d’habeas corpus que encara porta cua.
El recurs de Costa té com a ponent Immaculada Montalbán, magistrada que es va incorporar al TC a proposta del PSOE el passat 18 de novembre. De fet, ser ponent del cas Costa és una de les seves primeres tasques. Un recurs que Costa va definir com un “torpede”. El recurs tenia com a objectiu fer suspendre cautelarment la declaració de l’antiga Mesa de la cambra catalana al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Al recurs, Costa recusava a més tots els magistrats del TC d’aleshores, perquè els mancava la “imparcialitat objectiva” necessària i considerava, per tant, il·legal que l’àrbitre constitucional el denunciés per desobediència. Alhora, Costa demanava que mentre el TC resolia les recusacions el TSJC havia d’aturar la causa, perquè en cas contrari li vulneraria la inviolabilitat parlamentària.
Inhabilitacions i multes
La causa que ha portat Costa al Constitucional es deriva de l’admissió a tràmit de dues propostes de resolució, una sobre la monarquia espanyola i una altra sobre el dret a l’autodeterminació. El ministeri fiscal reclama penes de 20 mesos d’inhabilitació i 30.000 euros de multa per a Torrent, Costa i l’exsecretari de la Mesa, Eusebi Campdepadrós; per a la secretaria quarta, la republicana Adriana Delgado, reclama 16 mesos d’inhabilitació i 24.000 euros de multa. En aquest marc, el TC ha de decidir si hi ha hagut una vulneració de drets fonamentals i si els magistrats que integren el Constitucional són imparcials i neutrals en la decisió. Al capdavall, aquest és un dels punts més febles del procés judicial contra la Mesa de Torrent: el tribunal que ha de decidir si s’han vulnerat els drets fonamentals és el mateix del qual neix la causa.
En el moment d’interposar el recurs al TC, el mateix Costa va definir-lo al seu prolífic compte de Twitter com un “torpede”. “Llençam un torpede al TC: hem demanat que suspengui la causa del TSJC contra la mesa del Parlament per vulnerar la seua doctrina sobre la inviolabilitat parlamentària. Serà divertit veure què diuen i com ho expliquen a Estrasburg tenint present que són ells que ens han denunciat”, piulava Costa. La seva tesi era que el mateix tribunal que els havia denunciat ara els havia de jutjar. Una dicotomia que Costa avançava que portaria fins a la justícia europea, en concret al Tribunal Europeu de Drets Humans. En definitiva, el “torpede” havia d’aturar el procés judicial al TSJC, però Costa mira més enllà i considera que el torpede por tenir efecte retardat sense cap problema, sobretot pensant en la diana d’Europa.
2 
