És un “ciutadà ordinari” Joan Carles de Borbó? Qui va ser cap d’Estat espanyol i ara ostenta l’estrany càrrec de rei emèrit sosté que no, però la seva examant i ara enemiga Corinna Larsen creu que sí, ordinari almenys com ho pot ser un ministre o un diputat. Aquesta és la gran discussió que s’ha presentat en el procediment judicial obert a Londres, on Larsen ha presentat una demanda per assetjament contra el Borbó emèrit. El jutge Matthew Nicklin ha obligat les dues parts a emetre un informe conjunt en què es contraposin els dos punts de vista per decidir si el tribunal britànic és competent per emetre una resolució sobre la demanda. I el resultat és tan xocant com l’encàrrec de l’informe, només possible en un país de gentlemen.
El document, un curiós acarament per escrit elaborat per dos experts en dret designats com a pèrits per cada part, conclou que només el Tribunal Suprem espanyol pot tenir jurisdicció sobre Joan Carles de Borbó. En això coincideixen les dues parts, segons el document al qual ha tingut accés El Periódico. Però aquí s’acaben les coincidències, ja que el pèrit del Borbo, l’advocat i catedràtic de Dret Penal Bernardo del Rosal, i el de Larsen, José Antonio Choclán –el seu advocat en els procediments judicial a l’Estat espanyol– discrepen sobre què implica ser rei emèrit.
El representant de Larsen creu que rei emèrit és únicament un càrrec honorífic i que Joan Carles de Borbó és ara mateix un “ciutadà ordinari” en la mesura que legislació que es va haver d’improvisar quan va abdicar el va fer aforat al Tribunal Suprem, com es fa amb qualsevol càrrec públic d’una institució estatal. Els ministres i els diputats al Congrés, per exemple, són aforats pel Suprem, fet que vol dir que només aquest tribunal els pot investigar i jutjar, però no pas que no puguin ser jutjats.
Aquest argument és utilitzat en sentit oposat pel pèrit del Borbó: si està aforat això ja vol dir que no és un ciutadà ordinari. I, segons Bernardo del Rosal, ser rei emèrit no significa en absolut que estigui en una “posició de retir inactiu”. Tot i que de manera paradoxal el mateix pèrit recorda que es va retirar de la vida pública el 2019: ho fa per assenyalar que fins aleshores “era un membre molt actiu de la família reial espanyola”, però obvia que precisament això ja no és així ara mateix, des que va marxar a Abu Dhabi. En aquest sentit, el representant de Larsen aprofita per remarcar que quan es va saber que tenia fons a Suïssa, el 2019, el seu fill i actual monarca, Felip VI, li va retirar l’assignació que rebia oficialment via pressupostos de l’Estat i el va deixar sense secretaria, a més d’anunciar –fet que només té valor simbòlic– que renunciava a l’herència del seu pare que li pugui correspondre quan mori.
