PSOE i Unides Podem han acordat presentar 30 esmenes al projecte de llei de memòria democràtica i s’han avingut a afegir al text la possibilitat d’investigar i jutjar a l’estat espanyol els crims del franquisme. Segons ha informat Unides Podem, en una de les esmenes, els partits socis de govern plantegen que “els crims de guerra, de lesa humanitat, genocidi i tortura” tinguin “la consideració d’imprescriptibles i no amnistiables”. Aquest principi del dret internacional s’hauria d’aplicar independentment de la llei d’amnistia de 1977, que no podrà ser un entrebanc per a la investigació d’aquesta mena de crims, informa l’agència ACN.
A més, els socialistes i la formació que lidera Yolanda Díaz també estableixen que la fiscal de sala de Drets Humans i Memòria Democràtica abordi la investigació dels fets que van tenir lloc en ocasió del cop d’estat, la guerra i la dictadura. ERC, JxCat, PDeCAT, CUP, EH Bildu i BNG ja van registrar aquesta setmana una esmena conjunta que sol·licitava canviar la llei d’amnistia de 1977 perquè es pugui investigar, jutjar i condemnar “les persones responsables d’haver comès delicte de genocidi, lesa humanitat, delictes de guerra i altres greus violacions de drets humans”.
PSOE i Unides Podem també plantegen a les seves esmenes ampliar el cens de víctimes del franquisme per incorporar a les persones supervivents i que es treballi per establir el reconeixement a les víctimes de la Transició (de 1978 a 1982). També proposen crear una oficina de víctimes de la dictadura i un Centre de Memòria Democràtica amb participació de les víctimes i les seves organitzacions. Una de les esmenes també planteja canviar el nom del Valle de los Caídos perquè passi a ser denominat Valle de Cuelgamuros. A banda, la llei suprimirà els títols nobiliaris que es van concedir entre 1948 i 1978.
La proposta ha rebut ja crítiques per part d’ERC. El partit republicà considera insuficients els passos que el PSOE i Podem han fet al Congrés per intentar captar el seu vot a favor de la Llei de Memòria Democràtica. Aquesta llei no disposa de moment de prou suports per prosperar a la cambra baixa. Entre una de les esmenes presentades hi ha la reclamació d’una declaració d’il·legalitat del règim franquista, i per tant de tots els seus òrgans i tribunals, així com el corpus legal promulgat durant la dictadura i les sentències dictades pels seus òrgans.
Els republicans també volen que la llei estableixi el reconeixement del dret a les reclamacions patrimonials de les víctimes perquè les famílies dels condemnats, assassinats i desapareguts, així com els partits i les persones jurídiques puguin obtenir la devolució dels béns i el patrimoni confiscat pel franquisme.
