L’hegemonia independentista existia al Parlament des que l’any 2012 l’extinta Convergència es va pronunciar a favor d’un Estat propi, i si mirem encara més enrere, des de l’any 1984, hi havia una majoria absoluta nacionalista que formaven CiU i Esquerra Republicana. Sigui com sigui, les eleccions del passat 12 de maig van acabar amb la majoria absoluta que durant les últimes quatre legislatures van conformar el bloc sobiranista format per Junts per Catalunya, Esquerra Republicana i la CUP. Ara, un cop Esquerra Republicana i els Comuns han facilitat la investidura de Salvador Illa com a president de la Generalitat, les tres formacions independentistes encaren una tardor calenta que ha de servir per rellançar els seus projectes polítics. Un replantejament que també haurà d’afrontar el nou secretariat de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), que té pendent elaborar el seu full de ruta.
Junts per Catalunya, com a principal grup de l’oposició al Parlament i amb set diputats determinants a Madrid, ha decidit no perdre el temps i avançar el seu congrés previst per al 2026. Després de la investidura d’Illa i l’aparició del president a l’exili, Carles Puigdemont, i posterior retorn a Waterloo, el secretari general del partit, Jordi Turull, va anunciar que el congrés se celebrarà aquesta mateixa tardor, l’últim cap de setmana d’octubre, coincidint amb l’aniversari de la proclamació de la declaració unilateral d’independència, amb l’objectiu de reordenar-se estratègicament i “rellançar” l’independentisme després de la “ruptura” del bloc independentista al Parlament a causa del suport d’Esquerra Republicana a Illa. Des de Junts volen “construir una alternativa molt transversal de l’independentisme per liderar el país, definir un nou full de ruta cap a pa independència i marcar i eixamplar un model de país enfront del nou tripartit de caràcter unionista”.
Sense fer cap mena d’esment a la unitat amb altres formacions, ja que des de Junts es considera que l’acord dels republicans amb els socialistes catalans és el causant del trencament del bloc independentista: “No som nosaltres els que des de l’independentisme hem facilitat el Govern més espanyolista a la Generalitat”. Així, la formació de Carles Puigdemont, que ja s’ha avançat que tindrà un paper “actiu” en aquest procés, s’erigeix en l’única alternativa clarament independentista. Per aquesta raó, vol que en el procés tingui una participació dels militats i també de “tota aquella gent que se sent molt compromesa amb la independència de Catalunya, amb el país, i que són persones que no volen deixar-ho estar i abaixar els braços”. “Nosaltres assumim la responsabilitat de ser la primera força independentista“, sentencia el partit, que subratlla que la cita “no va de càrrecs ni de cadires”.
Congrés extraordinari d’Esquerra Republicana: pugna pel control del partit
Abans de l’anunci de Junts, Esquerra Republicana ja havia anunciat un congrés extraordinari per al 30 de novembre després de la desfeta electoral de les passades eleccions al Parlament, que es van produir després del daltabaix patit a les municipals i a les eleccions espanyoles. L’avançament del congrés va desfermar una pugna interna entre junqueristes i roviristes, aquests últims es van organitzar a través d’un manifest signat per quadres importants del partit com la major part de la cúpula del partit que demanen una “renovació” de la direcció. És a dir, Marta Rovira, Pere Aragonès i Marta Vilalta, entre altres dirigents, són partidaris que Oriol Junqueras abandoni la presidència d’ERC. Això es va produir enmig de les negociacions per a la investidura de Salvador Illa i de conèixer els atacs de falsa bandera dels cartells d’Ernest Maragall i un ninot penjat de Junqueras a Sant Vicenç dels Horts.
A hores d’ara Junqueras és l’únic candidat que s’ha proposat per a presidir Esquerra a partir del congrés extraordinari, però els roviristes ja s’han mogut i han proposat que l’expresidenta del Parlament, Carme Forcadell, presenti batalla al conclave republicà amb l’objectiu de convertir la presidència del partit en un una figura simbòlica sense participació directa en la direcció i el dia a dia del partit. La mateixa secretària del partit, Marta Rovira, considera que Forcadell podria ser una figura de consens dins de la formació i que és el nom idoni per a una presidència que pugui aglutinar les diferents sensibilitats. Un tercer actor en aquesta cita és el col·lectiu Primer d’Octubre, el sector intern crític d’Esquerra, que va fer una crida a articular una candidatura no continuista. Sigui com sigui, el pròxim 15 d’octubre ja es podrà saber si l’exlíder republicà haurà de competir amb algú per liderar el partit.
Així ho va aprovar el consell nacional celebrat fa poc més d’un mes, que va fixar les regles del joc i va designar vuit persones per dissenyar-ne el procediment: Marta Rovira, Juli Fernández, Raquel Sans, Oriol López, Jordi Roig, Kènia Domènech, Noemí Egea i Pau Morales. El congrés es convocarà de forma oficial el 7 d’octubre i una setmana després, el 15 d’octubre, es podran presentar les candidatures que disposaran d’un mes per recollir els avals necessaris, un 5% de la militància. Un cop es validin les candidatures, s’obrirà una setmana per fer campanya electoral interna. Tot i això, Oriol Junqueras no ha perdut el temps i ja ha celebrat algunes trobades amb els seus simpatitzants per arreu del territori i en seguirà fent. Unes trobades que es convoquen a través del boca-orella i mig d’amagatotis.
La CUP culminarà el Procés del Garbí: una refundació oberta des de finals del 2023
El tercer actor independentista també està immers en un procés de refundació intern. El passat mes de juny la CUP preveia tenir enllestit el Procés de Garbí en una assemblea, però l’avançament electoral de Pere Aragonès els va agafar amb el peu canviat i a deixar en suspens un camí que la formació anticapitalista havia iniciat a finals de l’any passat. Malgrat que els principis bàsics de la formació -ecologisme, independència, feminisme i socialisme- no estan en dubte, el procés ha servit per posar fila l’agulla en alguns aspectes interns, com el model de la militància i l’organització de territorial del partit, i externs, com la construcció de la unitat popular, com fer la independència o com intervenir en les institucions.
El Procés de Garbí ja té data per culminar el seu debat: una assemblea nacional el 21 de setembre. Aquesta refundació es desgrana a les dues ponències que el grup motor d’aquest procés ha dissenyat amb les aportacions de la militància. Els anticapitalistes proposen “reteixir” l’independentisme en un moment de “desorientació estratègica” i per assolir aquest objectiu proposen “augmentar el conflicte amb l’estat espanyol”, en un moment en el qual el PSC governa a la Generalitat, l’Ajuntament de Barcelona i la Moncloa. D’altra banda, sobre l’organització del partit, la CUP proposa allargar el mandat del Secretariat Nacional, el seu òrgan de direcció, de dos a quatre anys i canviar els actuals Consells Polítics per Meses Nacionals. Aquestes tres cites marcaran el futur immediat de les tres formacions independentistes i serviran per fixar l’estratègia a seguir durant l’etapa del Govern de Salvador Illa.
