Nou protagonista de la manifestació contra l’amnistia convocada per Societat Civil Catalana a Barcelona per a aquest diumenge, en què participaran els líders del PP i de Vox, Alberto Núñez Feijóo i Santiago Abascal, i la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso. És un nom de pes i simbòlic: el del sindicat majoritari del Cos Nacional de Policia, Jupol. Una entitat que aquest dimecres s’ha afegit a la convocatòria de la protesta espanyolista que té per lema No en el meu nom. Ni amnistia ni autodeterminació. Així ho ha fet constar a través del seu canal de Twiter amb un missatge explícit fent una crida pública que anima a la participació en la protesta.
Jupol, que respon a les sigles Justícia Policial, va ser un spin-off de Jusapol, un sindicat que va néixer amb la reclamació de l’equiparació salarial i que va ser protagonista de protestes a Barcelona just dies abans de la celebració del referèndum sobre la independència del Primer d’Octubre de 2017. Posteriorment, el col·lectiu policial va convocar una manifestació a Barcelona, que va acabar amb incidents, detinguts i processats, com va ser el cas de l’activista badaloní Marcel Vivet, que participava en una contramanifestació del sindicat policial, molt pròxim a l’extrema dreta.
🆕JUPOL se adhiere a la manifestación convocada por @Societatcc que se celebrará este próximo domingo 8 de octubre en Barcelona en contra de la ley de amnistía y de la autodeterminación.
— JUPOL (@JupolNacional) October 4, 2023
💪Hacemos un llamamiento público animando a la participación.#NoEnMiNombre#AmnistíaNo pic.twitter.com/vNxxSQ3baq
Catalunya, ‘zona especial’
En declaracions a Telecinco, el secretari general del sindicat, Ibon Domínguez, ha assegurat que la llei d’amnistia seria un “despropòsit”. Tot i advertir que com a organització policial és “incòmode” posicionar-se perquè és una “qüestió molt política”. “És un atac clar a la Constitució, a l’estat de dret i a la separació de poders, una intromissió possiblement il·legítima del poder legislatiu respecte del poder judicial i una falta de respecte clara als policies nacionals que es van desplaçar a Catalunya l’octubre de 2017”.
Així, el líder del sindicat policial ha recordat que hi ha 45 membres del CNP que pateixen la “pena de banc dels acusats des de fa sis anys” –estan imputats al jutjat número 7 de Barcelona per la violència policial contra els votants de l’1-O– i que “molts tenen problemes psicològics, perquè no saben quin serà el seu futur”. En aquest sentit, ha recordat que els policies es veuen processats mentre veuen “indultats” els líders independentistes i els que van marxar a l’exili, en referència que podrien ser amnistiats. Per altra banda, Domínguez ha denunciat el “setge de l’exèrcit cap als policies a Catalunya” i fins i tot ha apuntat que Catalunya ha de ser declarada zona especial, com ha passat al Camp de Gibraltar –pel narcotràfic– o ho havia estat Euskadi.
