El jutjat de primera instància i instrucció número quatre de Santa Coloma de Farners ha rebutjat aplicar la llei d’amnistia als quatre investigats per les protestes contra Felip VI del cinc de juliol de 2023 a Caldes de Malavella. En la interlocutòria el jutge assenyala que la petició d’aplicar l’amnistia no pot ser acceptada perquè no es troba entre cap dels supòsits que preveu la llei. El jutge explica que els investigats van participar en la manifestació antimonàrquica “contra la presència dels Reis d’Espanya, i durant el seu transcurs, presumptament van cometre un delicte contra seguretat viària, en creuar l’A-2 en repetides ocasions”. “Ni el motiu de la manifestació, ni el fet presumptament delictiu, tenen relació o connexió amb el moviment independentista català” esgrimeix el jutge per denegar l’aplicació de l’amnistia.
La manifestació del cinc de juliol del 2023
El cinc de juliol de 2023 unes 400 persones es van manifestar a l’entrada de Caldes de Malavella per la visita de Felip VI a les comarques gironines amb motiu de l’entrega dels premis Fundació Princesa de Girona (FPdGi) que van presidir el Borbó i la princesa Elionor. Els manifestants es van situar a quatre quilòmetres de l’hotel Camiral, on es feia l’entrega, pel fort dispositiu de seguretat per protegir els Borbons. Davant aquesta presència policial alguns manifestants es van dividir avançant per la carretera i altres camp a través.
La interlocutòria assenyala que unes 60 persones van superar el cordó policial i van acostar-se a l’hotel, sent interceptats pels agents de policia. “Tot i que la majoria van decidir quedar-se allà, sense provocar cap mena d’incident, un subgrup d’unes 15 persones van aconseguir eludir el segon cordó i acostar-se al recinte protegit”, assenyala la interlocutòria. Entre aquest grup de 15 hi ha els quatre investigats, que després de travessar l’A-2 van poder saltar la tanca de l’hotel sent interceptats pels Mossos al cap de poc i sense arribar a l’edifici. Els agents el van denunciar per delictes de desobediència i contra la seguretat del trànsit. La defensa dels investigats va demanar arxivar el cas en considerar-lo dins del “dret de protesta” i van demanar acollir-se a la llei d’amnistia.
