Joan Carretero, exconseller de Governació per ERC durant el primer tripartit amb Pasqual Maragall com a president i impulsor de Reagrupament, ha tornat a l’activitat política i ha presentat aquest dimecres en societat la proposta de Parlament Lliure, que va avançar en una entrevista a El Món, i que és un projecte que no és incompatible amb altres iniciatives independentistes. És a dir, que permet participar d’aquest procés electoral independentment de la sensibilitat política dels independentistes que s’hi vulguin sumar. Davant l’atzucac que viu el moviment, l’exconseller ha presentat la seva proposta de Parlament lliure, que “no és un objectiu per si mateix” sinó que és per “proclamar la independència”. “El nostre projecte vol fer allò que els presidents de la Generalitat o del Parlament d’ençà del 2017 no han volgut fer, que és executar el mandat de l’1 d’octubre, un mandat que el poble va fer vinculant” i ha defensat que la seva proposta ha de ser el “tret de sortida cap a un Estat independent”.
En un acte a la seu del CADCI, a la Rambla Santa Mònica de Barcelona, que ha comptat amb la presència de la formació juvenil Nosaltres Sols!, Joan Carretero ha defensat que el tenen el propòsit de fer un registre electoral, després de no ser possible arribar a cap acord amb el Cens del Poble Català perquè “no volen canviar el ritme ni les normes del que estan fent” i celebrar unes “eleccions lliures que validin la voluntat popular ja expressada clarament l’1 d’Octubre”. Carretero que aquestes eleccions seran districte electoral uninominal. És a dir, s’elegirà un representant per cada districte electoral i es podran presentar tantes persones com vulguin per escollir un total de 135 representants. “És el sistema electoral més fidel a la voluntat dels ciutadans”, ha defensat.
Aquelles persones que s’hi vulguin presentar hauran de declarar la seva identitat catalana “independentment del meu lloc que naixerem o residència per llengua, cultura, sentiment de pertinença i voluntat política”. Un cop celebrades les eleccions s’haurà de fer efectiu el mandat de l’1-O i “tot allò que convingui per a posar en marxa el nou estat” i fer els contactes per al reconeixement d’aquest nou estat. Tot i la proposta, l’exconseller no ha tancat la porta a escoltar altres propostes i deixar la seva proposta de banda si “algú ens convenç que hi ha una eina millor”. “No venim a fer cap batalla entre independentistes, però sí amb el dret a l’autodeterminació i amb autonomistes i negacionistes de la nació catalana”, ha dit, i s’ha mostrat disposat a debatre quin és el “millor” camí cap a la independència. També ha assenyalat que aquest projecte no es transformarà en cap entitat, “hi haurà la gent”, i ha fet una crida a sumar-se a la proposta a la gent que va a treballar en les consultes, que va a treballar en el referèndum, en els CDRs o qualsevol altra entitat que treballi pel país.
Una proposta que no és cap “botó” i que requereix molta feina
L’exlíder de Reagrupament ha deixat clar que aquesta proposta no és cap “botó” per ser independents, i que ells plantegen “una feinada titànica” que, segons ha remarcat, “no poden fer sol els promotors”. En aquest sentit, ha convocat a tothom que vol una Catalunya independent a implicar-se en aquest projecte. “No és un camí de ningú”, ha remarcat. D’altra banda, l’exconseller ha lamentat l’absència de mitjans, i ha dit que les xarxes socials seran clau per difondre la idea. “Esperem que això que comença tan petit es vagi fent gran”, ha dit, i ha dit que la proposta avançarà si rep el suport dels independentistes. “Si som quatre gats, no anirà enlloc. Necessitem milers i milers i milers de persones que s’incloguin”, ha manifestat.
“La situació del 2017 no es tornarà a donar mai més”
Davant d’aquesta situació, Joan Carretero ha dit que l'”opció majoritària” és no fer res, una situació que aboca la nació a la “desaparició”, però ha reivindicat una segona opció per part de la gent que pensa que es pot recuperar la majoria independentista i revertir la situació des del Parlament autonòmic. “Nosaltres pensem que la situació del 2017 ja no es tronarà a donar mai més i, a més a més, l’Estat espanyol no deixaria avançar un nou procés”, ha dit, i ha constatat que la cambra catalana és “un parlament espanyol, regit per lleis espanyoles i controlat per funcionaris espanyols”. A més, ha recordat les seves decisions poden ser revocades pels tribunals espanyols, que també poden inhabilitar diputats i presidents. “El mateix que dic pel Parlament, ho dic pel Govern de la Generalitat”, ha afegit, i ha remarcat que les últimes dues redaccions de l’Estatut de Catalunya actualment vigent les van fer “les Corts Generals i el Tribunal Constitucional”. “Per tant, aquestes institucions de nostres no en tenen res”, ha conclòs.
