L’independentisme no té pressa per negociar amb el PSOE i espera que els socialistes moguin fitxa abans de fer cap moviment. Conscient de la seva posició de força, durant aquestes dues setmanes posteriors a les eleccions tant Junts com ERC han tornat a reivindicar amb força el referèndum i l’amnistia com les dues exigències de partida per negociar la investidura de Pedro Sánchez. El referèndum sembla que no està ni estarà sobre la taula, però cada vegada hi ha més veus que parlen de l’amnistia com una sortida viable per als socialistes. La mesura de gràcia que reclama l’independentisme és una solució excepcional i sinònim de sortida política a greus crisis d’estat, però que genera debat i dubtes entre els juristes pel seu encaix constitucional. El Món ha contactat amb dos experts en Dret Constitucional per conèixer de primera mà la viabilitat d’una amnistia general a l’independentisme.
El catedràtic de la Universitat de Barcelona (UB) Xavier Arbós té certs “dubtes” sobre l’encaix constitucional de l’amnistia, paraula d’arrels gregues que significa amnèsia o oblit; però s’inclina pel no sobretot perquè contravé el que diu la Constitució quan parla del Poder Judicial. En aquest, sentit remarca que l’article 117.3 estableix que els jutges i magistrats tenen el “monopoli de l’actuació jurisdiccional” i, segons el seu punt de vista, l’amnistia significa deixar “totalment sense efecte” el que és una intervenció judicial.
Tanmateix, Arbós assenyala que el caràcter polític de l’amnistia “és molt més clar” que el dels indults, perquè apareix en uns moments “de canvi de règim polític o bé la decisió de girar pàgina en el sentit més radical dins d’un mateix règim polític”. Per tant, creu que tot depèn de com s’interpreti “el marge d’actuació que hem de donar” als legisladors. “Jo no tinc cap inconvenient polític amb l’amnistia, i respecto el que pugui ser una decisió política en el marc constitucional, però trasllado els meus dubtes sobre si això és compatible amb la Constitució”, puntualitza.
En canvi, el catedràtic de la Universitat de València (UV) Albert Noguera no hi veu cap problema i considera que “perfectament” pot trobar-hi acomodament. A més, remarca que la Llei d’Amnistia del 1977 —la mesura de gràcia per a les persones que estaven condemnades o tenien un judici pendent per lluita antifranquista i també per als responsables militars, policials i polítics del franquisme— continua “estant en vigor” i subratlla que “el Poder Judicial l’utilitza quan convé”. En aquest sentit, fa referència a sentències del Tribunal Suprem, com una del febrer del 2012, o una ordre interna de la fiscalia general, del 30 de setembre del 2016, que la fan servir com a base legal; també hi ha textos de la fiscalia de l’Audiència Nacional que invoquen la Llei d’Amnistia per “evitar que es puguin jutjar responsables del franquisme per casos de tortura”.
D’altra banda, Noguera afegeix que l’article 9.3 de la Constitució sí que permet dictar noves disposicions sancionadores de caràcter favorable i això, a parer seu, afegeix viabilitat a l’amnistia que, segons ell, “és una figura plenament vigent i té encaix constitucional”. “El que no es pot entendre que per uns casos es pugui aplicar l’amnistia, pels casos del franquisme; però en el cas de l’independentisme no es pugui aplicar l’amnistia perquè no entra dins la Constitució”, sentencia.
Efectes de la prohibició de l’indult general
La Carta Magna sí que prohibeix específicament els indults generals, però no fa cap referència a l’amnistia i això també crea disparitat d’opinions entre els experts. El catedràtic de la UB considera “fonamental” que la Constitució no ho prohibeixi expressament, però creu que el fet que no estigui prohibida no vol dir que no tingui uns efectes contraris a la Constitució perquè, segons exposa, “és deixar sense efecte tota l’activitat judicial, les sentències judicials i els antecedents penals com si no haguessin existit mai”. Tanmateix, no es vol posar “radical en això” perquè sí que té “dubtes” i, en aquest sentit, puntualitza que no comparteix la idea que l’amnistia no sigui possible perquè la Carta Magna prohibeix els indults generals. “És una cosa diferent i la interpretació que es doni de la Constitució ha de deixar el màxim marge possible a la decisió que prenguin els legisladors”, assenyala.
Per a Noguera “són mesures de gràcia diferents” i, en aquest sentit, subratlla que un indult no “extingeix” la responsabilitat civil i “no cancel·la” els antecedents penals i, en canvi, l’amnistia és una figura “proactiva” amb un caràcter “clarament polític”, que reconeix que hi ha dos bàndols al conflicte i vol dur a terme una mesura conciliadora. En aquest sentit, apunta que té un caràcter “plenament polític i col·lectiu” amb uns efectes jurídics diferents perquè elimina la responsabilitat penal i civil i tots els antecedents penals. “L’amnistia és una figura diferent de l’indult general”, insisteix.
Conflicte de separació de poders?
Xavier Arbós indica que el conflicte amb l’amnistia podria arribar si es considera que el poder legislatiu no respecta el poder judicial i es podria incórrer en un conflicte de separació de poders. És aquí on, segons ell, està “el problema” perquè “pot ser un motiu per considerar aquesta actuació com inconstitucional”.
D’altra banda, el catedràtic de la UV alerta que les funcions de l’Estat no es poden percebre com si fossin “departaments estancs i fronteres intraspassables” i destaca que el Poder Judicial i el Tribunal Constitucional legislen jurisprudencialment i les seves decisions tenen “efecte en la funció legislativa”. Per tant, considera que la tripartició de poders fa referència a “un sistema de pesos i contrapesos on els poders es controlen els uns als altres”.
5
