Toni Comín no podrà formar part del Parlament Europeu, de moment. Així ho ha decidit l’organisme de la Unió Europea que deixa per ara vacant l’escó del candidat de Junts, després que la Junta Electoral Central (JEC) publiqués la llista d’eurodiputats espanyols on no figurava el dirigent independentista per no haver acatat la Constitució. Segons han confirmat fonts parlamentàries a l’ACN, l’Eurocambra prendrà una decisió sobre Comín un cop s’hagi publicat la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) que ha de posicionar-se sobre la necessitat imprescindible de jurar la Carta Magna espanyola per obtenir la condició d’eurodiputat. El que semblava que es quedaria en una denúncia sense cap recorregut ha acabat convertint-se en la raó de pes que ara per ara mantindrà Comín fora del Parlament Europeu. Les mateixes fonts assenyalen, a més, que són les autoritats espanyoles les que tenen la potestat per decidir sobre aquesta qüestió i apunten que la llista de la JEC pot variar.

Una batalla que va començar a la JEC

Va ser la Junta Electoral Central qui va portar la qüestió de Comín al límit. L’òrgan electoral li va negar l’acreditació com a eurodiputat per no haver “complert el requisit de jurament o promesa d’acatament de la constitució” davant la mateixa JEC, a Madrid. Així, l’autoritat espanyola va ignorar la jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea que, en el cas d’Oriol Junqueras, va resoldre que la condició d’europarlamentari s’adquireix “en la mateixa elecció”; i no arran dels procediments que preveu la Llei Orgànica del Règim General (LOREG) espanyola.

La presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, en un acte al CCCB / ACN

En resposta a aquestes declaracions, Comín va posar-ho tot en mans del Parlament Europeu, una decisió que ara sembla no haver jugat a favor seu. A parer del cap de llista de Junts el passat 9-J i atenint-se al poder judicial de la UE i l’experiència dels exiliats independentistes durant la passada legislatura, el posicionament de la JEC era “irrellevant”. “La presidenta Metsola sap molt bé què ha de fer, que és respectar el dret i la jurisprudència europea”, va argumentar. De fet, en l’antiga legislatura, els exiliats independentistes van poder ocupar el seu escó, desbordant la revolta de la judicatura i les autoritats electorals espanyoles. Tot i això, les queixes de l’Estat no van servir de res, una situació que no s’ha repetit en aquest nou Parlament, elegit el mes passat.

Més notícies
Entrevista: Antoni Cañete: “Faig un balanç negatiu del Procés: molt soroll i pocs resultats”
Comparteix
ENTREVISTA al president de PIMEC
Notícia: El CIS assegura que el 4,5% dels votants catalans canviaria el vot del 12M
Comparteix
La campanya electoral del 12-M va servir perquè un de cada quatre votants (24,4%) decidís la papereta a últim moment
Notícia: El Govern acusa el Suprem de “retorçar” l’amnistia i desafiar el Congrés
Comparteix
Plaja defensa aplicar-la en la seva "totalitat" després que s'hagin amnistiat els policies de l'1-O
Notícia: L’Advocacia de l’Estat demana l’amnistia per als investigats del Tsunami
Comparteix
Els lletrats de la Moncloa no veuen terrorisme i reclamen una interpretació restrictiva de les exclusions de la llei

Comparteix

Icona de pantalla completa