Vaig tenir la gran sort de conèixer Carles Furriols, en Tati, el segon dia de fer de periodista. Aleshores treballava a SER Osona i al Canal Taronja. Li havia demanat una valoració sobre les retallades de fons públics que patia la fundació sanitària Doctor Trueta, amb seu a Vic. Vaig quedar astorat. Una de les poquíssimes ONG –que subministrava material i coneixements mèdics arreu del món– que tenia permís per treballar a Corea del Nord. També vaig quedar astorat del personatge. Aquell dia en Tati em va convidar a fumar. M’havia deixat el tabac al cotxe i va tenir la solidaritat del fumador.
Aquell dia, un dimarts, vam enraonar molt. Tenia un parlar magnètic i una dicció profunda i clara. Però, sobretot, tenia un encomiable sentit de l’humor que va mantenir fins als darrers dies. Caminaire, afectuós i encantador. Era un metge que fumava. Amb això està tot dit. Conversar amb ell a la plaça o entrar a l’antic Snack a fer un cafè era una lliçó de vitalisme, com poder compartir un cafetó amb en Toni Coromina, un altre dels grans de Vic, que ens va deixar arran de la pandèmia.
En Tati: mort d’un independentista que sempre era on feia falta
En Tati era moltes coses. També independentista. De fet, estava a tots els saraus. La nit del 20 de setembre del 2017 es va esperar que la Brimo escampés la quarantena de manifestants que entrebancaven les tasques de neteja al final de la protesta. S’ho mirava amb posat de ‘cal que algú amb senderi estigui sempre a l’aguait’. Per a alguns era un hiperventilat, l’infame adjectiu generalista dedicat als que es malfien de l’autonomisme de pa sucat amb oli i que s’hauria d’utilitzar bàsicament per assenyalar els que, de cop, tenen pressa. En Tati no en tenia, de pressa, tot i saber que la salut no l’acompanyava. Tenia ganes de ser independent, que és molt diferent.
Una de les darreres aventures va ser compartir autocar de nit cap a Madrid, des de Folgueroles, per acompanyar els veïns d’en Txevi Buigas, detingut en la ràtzia del 23-S del 2019 en el marc de l’operació Judes. Al matí passava a disposició de l’Audiència Nacional i volien fer-li costat. En Tati i l’alcalde de Folgueroles, Xevi Roviró, van fer el que fa la gent compromesa, posar-se al costat dels dèbils, dels acusats. El que sempre feia en Tati, sense importar-li posar la cara. No oblidaré mai quan el novembre del 2019 es va enfilar en una pila de runa que volia ser una mena de barricada al tall de la Jonquera, la protesta del malaguanyat Tsunami Democràtic, per intentar mediar entre manifestants, policies i polítics. En conservo el vídeo. En Tati sempre hi era. Era una mica com la Creu Roja en els actes independentistes. Ara en dirien un “relator”. Sia com sia, el relat del procés d’alliberament nacional per un homenot. Un home que sempre tenia tabac i, a sobre, disposat a compartir-lo. Descansa en pau, patriota.
