Moviments en el si i al voltant de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) després que la direcció de l’entitat independentista hagi presentat la seva proposta de llista cívica per a les pròximes eleccions al Parlament, sobre la qual s’hauran de pronunciar els associats en una consulta telemàtica. Els moviments a aquest anunci no s’han fet esperar i sectors crítics amb l’actual direcció de l’Assemblea Nacional Catalana han convocat una reunió a Barcelona amb membres dels secretariats nacionals de totes les etapes de l’entitat independentista per debatre “què” s’ha de fer i “com” perquè l’entitat “torni a ser cabdal” per a l’independentisme, però també volen debatre si l’entitat ha de convertir-se “en un actor polític que competeixi amb els partits polítics”.
Entre els impulsors de la trobada, que ha estat rebutjada per col·lectius formats per exsecretaris nacionals, hi ha altres exdirigents, com Pere Pugès, un dels fundadors de l’ANC i un dels impulsors de la segona Conferència Nacional per l’Estat Propi, a més membres del col·lectiu Indesinenter com ara Jordi Pesarrodona –dimissionaris de l’actual etapa–, i exvicepresidents com ara Pep Cruanyes i Jaume Marfany, entre d’altres.
Reunió de secretaris nacionals de totes les etapes
En el document, al qual ha tingut accés El Món, es defineixen els tres punts de l’ordre del dia que es tractaran en la trobada, que moderarà Jaume Marfany i comptarà amb la presència d’un relator que prendrà nota de les propostes més rellevants per, posteriorment, sotmetre-les a votació entre els assistents. Aquesta reunió, que ha de servir per debatre i definir el paper dels diferents actors amb incidència a l’espai independentista, se centrarà en gran part a tractar què s’ha de fer perquè l’ANC “sigui referent” de la societat civil independentista, però també s’abordarà com preparar i impulsar un nou full de ruta. El debat sorgeix perquè, segons afirma Pere Pugès en conversa amb El Món, l’ANC “pràcticament està desmembrada del tot”, perquè ha passat de tenir 500 assemblees territorials a tenir-ne unes 80. Els impulsors de la reunió defensen la necessitat de conèixer l’opinió del “nombre màxim possible” d’associats, dirigents i exdirigents sobre la llista cívica i la situació de l’ANC. En aquest sentit, Pugès subratlla que una cosa va lligada amb l’altra perquè és una mostra que l’entitat ha perdut “el nord”. “No ha trobat altre camí que el que ha pres, el de la llista cívica”, resumeix.
Els dubtes sobre la iniciativa electoral de l’ANC són compartits per assemblees territorials com Sabadell, Terrassa, Girona i Mataró, que han reaccionat amb comunicats contraris al projecte. Per exemple, la territorial de Girona va emetre el passat mes de desembre un comunicat que deia: “Les persones que conformem l’ANC no vam comprometre’ns amb una plataforma electoral, sinó amb una entitat no partidista i plural que rebutja explícitament participar en conteses electorals”. “Això vol dir que és el tema més viu dins de l’ANC”, explica Pugès com a un dels impulsors de la trobada. També admet que “provoca urticària a un sector mentre que hi ha un altre sector que considera que és l’única sortida que queda“. “S’ha de plantejar i saber l’opinió de la gent”, insisteix sobre la iniciativa que els associats de l’entitat hauran d’avalar en una consulta telemàtica entre l’1 i el 14 de març amb la pregunta: “Estàs d’acord que l’Assemblea impulsi la Llista Cívica per la Independència a les pròximes eleccions al Parlament, per tal de fer efectiva la independència?”
De fet, Pere Pugès assenyala que si s’extrapola l’opinió dels impulsors de la trobada el resultat seria que “la immensa majoria estaria en contra” de la llista cívica i avisa que la credibilitat de l’entitat està “sota mínims” perquè ha centrat la seva activitat a impulsar-la. “L’ANC no havia d’haver fet això. Aquí sí que hi ha una posició majoritària entre la gent que hem organitzat això, perquè entrarà en confrontació amb els partits i, per tant, el seu caràcter de moviment social transversal i de masses s’ha acabat”, sentencia.
La direcció de l’ANC vol mantenir-se al marge de la polèmica
Malgrat aquest debat impulsat per una vintena de persones, la direcció de l’ANC se’n vol mantenir al marge perquè “tothom sap com funciona” l’entitat: els socis voten un Secretariat Nacional, aquest organisme pren decisions i els socis decideixen sigui a través de consultes o amb esmenes al full de ruta. En aquest sentit, fonts oficials assenyalen que l’entitat independentista compta amb un Secretariat Nacional que pren decisions i uns associats que “sempre” han d’acabar validant tot el que proposa la direcció. A més, remarquen que els socis sempre poden aportar propostes al full de ruta de l’entitat a través d’esmenes. Les mateixes fonts recorden que l’impuls de la llista cívica ja es contemplava en el full de ruta del 2022, s’ha mantingut al llarg del 2023 amb més concreció, i tots dos aprovats pels socis amb àmplies majories, A més, ara s’ha acabat de concretar el projecte amb una trentena de secretaris nacionals i el ple Secretariat Nacional celebrat al gener el va validar amb un suport del 80%. Ara, l’objectiu de l’entitat és explicar el projecte a través de les xarxes socials i també amb xerrades, una o dues al dia per tot Catalunya, fins al dia 1 de març, que començarà la consulta telemàtica.
Paluzie: “El paper dels exdirigents no és dir el què ha de fer o deixar de fer l’ANC”
L’expresidenta de l’ANC Elisenda Paluzie –la dirigent que va deixar fet el primer full de ruta que parlava de la llista cívica–, no vol fer valoracions sobre la proposta concretada. “Em semblarà bé el que decideixin els socis en la consulta”, assegura en declaracions a El Món. Creu que “té avantatges i riscos, però els socis ho acabaran decidint” perquè, segons subratlla, l’Assemblea és una organització “democràtica que té les seves eleccions lliures, s’hi presenta qui vol i els socis elegeixen qui volen”. En qualsevol cas, veu “lògic que l’Assemblea arrisqui i provi coses” perquè el seu objectiu fundacional és assolir la independència. “No em sembla que el paper dels exdirigents sigui dir el què ha de fer o deixar de fer l’ANC”, adverteix, i ha deixat clar que “s’ha de saber deixar els llocs i els càrrecs”.
Exsecretaris que donen suport a la llista cívica
A la banda oposada a Pere Pugès i el seu entorn hi ha altres exdirigents, que donen suport explícit a l’actual direcció en el projecte de la llista cívica. El col·lectiu independentista Donec Perficiam, constituït com a entitat per exsecretaris nacionals de l’Assemblea de l’etapa de Paluzie, defensa, segons fonts del mateix col·lectiu, la creació d’una llista “transversal, popular, sense participació de polítics a sou, valenta i sobretot decidida a fer complir el que vam votar el Primer d’octubre del 2017 i fer efectiva la DUI” des del Parlament. En aquest sentit, les mateixes fonts remarquen que els integrants de Donec Perficiam coincideixen amb l’Assemblea i treballen de “forma coordinada” amb la seva direcció nacional perquè la llista cívica “arribi a bon port”. “Arriba tard i potser no de la millor manera, però potser aquesta és i serà la darrera oportunitat per fer efectiva la Independència”, ressalten.
A més, recorden que, juntament amb altres entitats com Unitat per la Independència, Anem per Feina i Moltes Mercès vam constituir Acord per la Independència, i critiquen que apareguin “grups liderats pels de sempre” amb l’objectiu de “torpedinar des de fora allò que ha aprovat el secretariat nacional escollit pels socis”. D’altra banda, Donec Perficiam fa una crida a votar “sí” en la consulta per validar la proposat d’impulsar la llista. “Creiem que és important saber i conèixer les diferents posicions, però sense perdre de vista l’objectiu final. Si una cosa ens fa mal de debò com a moviment d’alliberament nacional és entrar en guerres caïnites. Cerquem els punts de trobada i sumem. Encara hi som a temps”, conclouen.
Altres aspectes sobre l’Assemblea a tractar
D’altra banda, els impulsors de la reunió que se celebrarà a Barcelona es pregunten si l’ANC ha de seguir sent el “motor” de l’independentisme, si ha de liderar o participar en una estructura organitzativa més àmplia per assegurar que, entre totes les organitzacions, es tirin endavant les “accions necessàries per crear les condicions que permetin instaurar la República Catalana tan aviat com es pugui”. També defensen tenir en compte “quins altres actors són representatius de la societat civil” i si aquests “poden competir o col·laborar amb l’ANC”, així com valorar si el Pacte Nacional del Moviment Civil per la Independència –impulsat per la direcció presidida per Dolors Feliu– “pot ser un bon marc de col·laboració”. Finalment, volen tractar quin tipus de mobilitzacions cal organitzar per “engrescar la gent” i rellançar la mobilització social.
També volen debatre el paper dels partits i del Consell de la República
Finalment, sobre el paper dels diferents actors de l’espai independentista, els impulsors de la trobada crítica es pregunten si les formacions polítiques independentistes han d’assumir altres rols més enllà de traslladar “el conflicte a les institucions polítiques espanyoles (i europees)”. Així mateix, proposen reformular el paper que ha de tenir el Consell de la República, immers en un procés de reforma: “Ha d’actuar també com a organització de la societat civil (consells locals)? Ha de centrar-se a definir el seu paper d’institució republicana a l’exili i en definir el marc polític, institucional, legal… de la nova República i/o en les relacions internacionals?”.
