L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) bé podria estar seguint un guió de Quentin Tarantino. Així ho indica l’acta del secretariat de l’entitat independentista de la reunió que va celebrar a Sant Pere de Ribes, al Garraf, el passat 18 de gener, i a la qual ha tingut accés El Món. Un document que torna a demostrar la guerra civil sense quarter entre els membres del Secretariat Nacional. És a dir, entre el front oficialista i el front rebel, que els oficialistes bategen ara com el “sector de bloqueig”.
La tensió es fa notar només encetar la lectura de l’acta, només ja amb el fet que el sector rebel demana variar l’ordre del dia i l’oficialista imposa la seva força, amb un vot de diferència i dos en blanc, per impedir els canvis. Uns canvis que, per altra banda, només proposaven posar, després de l’informe de presidència, el debat sobre el punt Una nova etapa al Secretariat de l’ANC. Així, només encetar el conclave es constata com tothom pren posició en una nova batalla de la direcció de l’entitat independentista, tot convertint Sant Pere de Ribes, el poble on es feia, en una rèplica de la Batalla de Stalingrad, amb foc creuat a cada punt de l’ordre del dia. Un escenari en el qual el president de l’ANC, Lluís Llach, admet la degradació de l’entitat. La curiositat de l’acta, però, és que no esmenta pel nom els secretaris que participen en la discussió. Així, cada vegada que es fa referència a una intervenció, l’acta la imputa a “un secretari o una secretària”.
Un calamitós informe de presidència
Arribats al tercer punt de l’ordre del dia, després d’una primera batussa, Llach presenta durant 25 minuts el seu informe de presidència. Una intervenció on recull que ha estat “al Senegal amb la Fundació, on va dur a terme diverses activitats, incloent-hi actes i entrevistes en paral·lel”. Llach també explica la participació en la manifestació al País Basc, “organitzada per reforçar els vincles”, així com la seva “agenda de representació política”. Per altra banda, l’acta també destaca que va “mantenir una reunió amb Josep Rull, durant la qual va expressar la seva preocupació per la situació política actual”, sobretot pel que fa al fenomen “d’Aliança Catalana”. Atesa l’acta, Llach va assegurar que “se li va deixar clar que des de l’ANC cal liderar la lluita per la independència”.
L’informe enceta una sucosa discussió entre membres clandestins del secretariat perquè, arran de les “filtracions” que creuen que han detectat, no es fan constar els noms dels secretaris que opinen o argumenten en la reunió. D’entrada una secretària lamenta que Llach “demani” i “no exigeixi” i més davant un “president [del Parlament] ficat per Salvador Illa”. Llach replica que “no es poden negar a parlar amb el Govern”, tot i que la reunió que reportava no era amb l’executiu, sinó amb la màxima autoritat del Parlament. Malgrat defensar el diàleg, el president de l’ANC insisteix que van “deixar molt clara la unilateralitat” perquè és “la manera de fer, no tancar portes a la sobirania del país”. El debat continua abraonat entre els secretaris entorn de les filtracions, del crit d’avís “ens estem carregant la imatge de l’ANC” i del “mal tràngol” o del “càncer a extirpar” que significaria “la llista cívica”. A més, carreguen contra la baixa participació en les votacions internes, especialment pel full de ruta.
La batussa
El debat s’escalfa i Lluís Llach esclata i titlla la llista cívica de ser un projecte “antiestatutari, un disbarat polític de gran dimensió, per això hem de ser el gran paraigua que aixoplugui tot l’independentisme”. També carrega contra les filtracions i apunta que “se sap d’on venen” perquè sempre afavoreixen “el bàndol del bloqueig”. Però Llach és especialment contundent amb les votacions del Full de Ruta de l’entitat. No s’està per brocs ni per cap subterfugi: “Les votacions al Full de Ruta són un desastre absolut, la culpa del desastre som tots nosaltres, passem un mal moment, entre altres coses les filtracions, la imatge fa vergonya, mirem-nos al mirall”.
Pel que fa a les valoracions polítiques, Llach insisteix que es considera el “president d’una assemblea”. “Crec que la responsabilitat de la imatge recau en tots els membres del secretariat”, alerta. “Jo no he de marcar directrius, sinó acompanyar”, remarca. “No vull exercir cap autoritarisme, ja que em sento un secretari nacional més”, conclou. La reunió continua i també els retrets, que mostren el nivell tensió interna a l’ANC. Unes discussions que bé mereixen una explicació més particular. Continuarà.
